El diari digital en valencià La Veu del País Valencià torna a ser una realitat a l’espai mediàtic valencià des d’aquest dilluns, 25 d’abril, després d’haver hagut de tancar a finals del 2019 per motius econòmics. Coincidint amb la diada del 25 d’abril, el mitjà ha tornat a engegar aquesta setmana en una etapa en què aposten per un model basat sobretot en les subscripcions. En parlem amb Moisès Vizcaíno, impulsor i editor de La Veu, que defensa la importància d’un diari fet “amb òptica valenciana” que formi part de l’espai de comunicació en català.

Aposta pel model de subscripcions

L’impulsor i editor, Moisès Vizcaíno, explica que el rellançament del mitjà “ha estat un renaixement” que s’ha pogut tirar endavant gràcies a “un esforç col·lectiu, a partir de la gent que s’hi ha implicat i dels agermanats, els nostres subscriptors, que paguen perquè hi hagi un mitjà en català al País Valencià”.

Actualment La Veu compta amb les subscripcions d’un miler de persones que fan una aportació econòmica anual. L’objectiu de tornar a obrir era una aposta clara “des del dia que vam haver de tancar el 31 de desembre 2019, en aquell moment ja vam presentar un full de ruta per recuperar el diari”, explica. L’aposta pel model de subscripció  permet deixar enrere “una etapa en què vam posar la supervivència econòmica en mans de governs”. Ara mateix, “la supervivència de La Veu la té la societat”, afirma. El miler de subscripcions els permet tenir un inici d’estructura bàsica del mitjà i “com més suport rebem de donacions, més creixerem en redactors situats en diferents àmbits comarcals”.

D’aquests dos anys llargs per tornar a tirar endavant el projecte, l’editor de La Veu explica que “hem après que la clau del futur, i no només de La Veu, sinó de tot el que anomenem periodisme dependrà de la capacitat de subscriptors o membres que estiguin disposats a pagar pel periodisme lliure i no dependre mai només de les institucions”

A més d’haver d’afrontar el tancament, Moisès Vizcaíno va haver de lluitar per una inspecció que acusava l’empresa editora de comptar amb falsos autònoms a la redacció, tal com explicava en aquesta entrevista a Mèdia.cat el gener de l’any passat. Una situació, però, que ara ja dona per tancada, després que “no vam tenir cap comunicació més per escrit, ni cap notificació ni ens van respondre judicialment, però vaig rebre una trucada que m’anunciava verbalment que el procés s’acabava”. Afegeix també que “no sé d’on va néixer aquella barbaritat, si s’haguessin de donar d’alta tots els col·laboradors de qualsevol mitjà, haurien de tancar tots”. 

Omplir un buit lingüístic

Vizcaíno remarca el fet que existeixi “un diari que formi part de l’espai de comunicació fet en català, perquè si no hi ha valencians que facin periodisme i comunicació en català, hi ha un buit lingüístic”. En aquest sentit, destaca que “fem periodisme amb òptica valenciana en valencià”. Així ho defensa també en l’article publicat aquest dilluns amb el rellançament de La Veu: “som el mitjà valencià que defensa, sense complexos, la unitat de la llengua catalana, els drets lingüístics dels valencianoparlants, una societat més justa i la vertebració comunicativa del nostre país enllaçat amb tot l’Espai Comunicatiu del Català”.

L’editor de La Veu també lamenta que  “el sistema comunicatiu valencià continua sent un 90% en castellà i un 10% bilingüe, però en aquest 10% el 80% és en castellà”. Davant d’aquesta situació, Vizcaíno no és optimista a curt termini: “aquest és el panorama mediàtic que hi ha i seguirà sent així mentre no hi hagi polítiques que facilitin incentius a iniciatives privades i un discurs donnin incentius a iniciatives privades i un discurs institucional contundent que incentivi la promoció del valencià”. 

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.