No sé què m’esperava trobar entre el públic que fa cua per veure La Sotana en directe, però no havia previst aquest ambient creuat entre un batxillerat d’escola de l’Opus i la Festa Major de la UAB. De cop sóc entre una immensa majoria de nois molt joves i bastant borratxos -i visiblement blancs i heterosexuals- que entren com una manada de búfals fins a la barra del bar.

Què fa una dona com jo en un camp de naps com aquest, em pregunto. Els propis protagonistes definiran més endavant l’ambient de la sala com “una bola de pus i semen” i la descripció és difícilment millorable. En total, de dones, en compto una desena. Una altra excepció son els puretes: d’homes que voregin la quarentena i tinguin pocs cabells n’hi ha més a dalt de l’escenari que al pati de butaques.

Finalment, tardíssim però a tots ens és igual, surten els quatre humoristes a l’escenari, victorejats pel públic com autèntiques estrelles de rock. Magí, Joel, Andreu, Manel. A les graderies se senten càntics i algun so simiesc que fa pensar en les gàbies del zoo. La testosterona ja corre més que la cervesa.

Deixen palplantat a un costat de l’escenari un Messi de cartró més alt que el real. Es fa evident que, més de mig any després, la catalanor masculina encara està molt tocada per aquest tema. No deu ser fàcil passar el dol per la pèrdua de l’únic home que admets en públic haver estimat a banda del teu propi pare.

Les calbes seran objecte de mofa unes quantes vegades al llarg de l’espectacle. La calba i la polla, les dues parts del cos dels homes més explotades per l’humor des que el món és món. Si a les coves d’Altamira no hi havia pintades calbes i polles, deu ser una prova fefaent que els dibuixos a les parets els feien les dones.

Aviat presenten el convidat de la nit, l’Òscar Andreu, que ve cansat de treballar. Acaba de sortir de l’Està Passant de TV3 i també li fan brometes perquè treballa pel Grup Godó. Diuen que tant de bo ells un dia puguin arribar on han arribat els dos presentadors de La Competència. És evident que veuen això com un futur plausible perquè tots són tios, mentre les grans humoristes d’aquest país de la mateixa generació encara malden perquè les contractin per fer monòlegs més enllà del 8 de març. 

Sense solta ni volta algú del públic crida “Marta Ramon!” i penso que les humoristes i les periodistes d’esports segurament tenen coses en comú perquè treballen en ambients altament testosterònics. De cop m’he imaginat que a La Sotana fitxen una noia i em ve al cap el Power Ranger de color rosa. Vaja, quatre tios amb nom i cognom i “la noia”, el que tècnicament s’anomena “principi de la Barrufeta”.

L’autèntic privilegi masculí de La Sotana és, al meu entendre, que quatre tios triomfin fent qualsevol cosa tot i reconèixer obertament que treballen borratxos, i fins i tot fent-ne gala i insinuant que es droguen, sense que ningú en qüestioni la professionalitat, atribueixi la gràcia que fan a les substàncies que prenen o directament els acusi de tenir trastorns mentals severs, com passaria amb qualsevol dona que s’atrevís a la meitat del que fan ells.

En qualsevol altre àmbit un “all male panel” de manual com aquest causaria un escàndol públic. En aquest cas, la polèmica va tenir lloc a la seu corporativa de les ganivetades amplificades, o sigui, Twitter. I la manera com es va desenvolupar va confirmar un cop més que no tothom té el mateix punt de partida.

No cal dir que quatre col·legues graciosos poden fer un podcast d’èxit parlant del que els dona la gana, igual que ho poden fer dues amigues càustiques o un grup de periodistes que fan crònica internacional. Però per molt que s’autofinanciin, no rebin diner públic i ni tan sols l’emetin, ja, a cap mitjà de comunicació, tenir un altaveu dona poder. I més, quan l’altaveu independent i autofinançat s’alimenta per la popularitat que aconsegueixen els seus integrants en múltiples aparicions mediàtiques. No son un grup d’amics fent un programa alternatiu per amor a l’art: surten més per la tele que Pilar Rahola. Son ‘mainstream’. I això comporta una responsabilitat. 

El problema no és que l’humor fet per homes només faci gràcia als homes. A veure si a aquestes alçades encara tocarà defensar a capa i espasa que l’humor negríssim, càustic, “faltón” i passat de voltes és tan masculí com femení. El problema és que siguin els abanderats de la crítica descarnada i en canvi, quan els criticats son ells, posin el crit al cel i facin burla de les qui els qüestionen, sense parar-se a pensar quin espai ocupen i de quins privilegis parteixen.

Un altre privilegi masculí és, precisament, poder opinar a llocs com Twitter sense rebre amenaces contra la pròpia integritat física. La polèmica sobre el masclisme de La Sotana va ser una prova més que les dones sempre juguem en inferioritat de condicions. I si no, que ho preguntin a les tuitaires que van patir atacs dels trolls ‘incels’ mentre els protagonistes del xou es permetien continuar amb la broma i fins i tot afegir llenya al foc al més pur estil ‘bullie’.

En definitiva, analitzar La Sotana amb perspectiva de gènere és com analitzar les figures retòriques presents en un diàleg de First Dates. És possible i potser fins i tot interessant, però segurament redundant i innecessari. I en qualsevol cas, hi ha dones expertes en la matèria que ho farien molt millor que jo. Aquest article arriba tardíssim a la polèmica, però és un petit intent de treure els debats que valen la pena de la dinàmica tòxica de Twitter. 

És cert que hi ha públic que paga per fer possible aquests rituals d’exaltació de la masculinitat. També és cert que diuen que La Sotana va de futbol, però a molta gent que no en tenim ni idea també ens fa gràcia. És igualment cert que en general els seus integrants són humoristes boníssims i persones amb una intel·ligència superior a la mitjana. Per això trobo que, fins i tot si van borratxos, se’ls pot demanar una mica més.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.