Quan el telèfon d’Ohiana Goiriena va sonar a les 7 del matí del dia 28 de febrer, a l’altra banda va sentir la veu de la seva parella, el periodista Pablo González. Estava detingut a les dependències dels serveis secrets polonesos a la ciutat de Rzeszów. Només va tenir temps de dir-li on era, que estava bé i que ja feia pràcticament quatre hores que l’havien detingut. Des d’aleshores, més de dos mesos després, no s’hi ha pogut tornar a comunicar.

Especialitzat en la zona post-soviètica i col·laborador de mitjans com Gara, Público o La Sexta, Pablo González va ser detingut a Przemyśl mentre cobria l’èxode a la frontera de Polònia amb Ucraïna, provocat per la guerra. L’única informació oficial que ha transcendit és una nota del govern polonès on se l’acusa de treballar com a espia per a Rússia: «l’home va ser identificat com un agent del Departament Central d’Intel·ligència de l’Estat Major General de la Federació Russa (GRU). Va realitzar activitats per a Rússia utilitzant el seu estatus periodístic”. En aplicació de l’article 130 del Codi Penal polonès, li podrien caure fins a deu anys de presó i, per ara, el govern especifica presó preventiva durant tres mesos.

“Només sabem el que ha sortit publicat, perquè fins i tot al lletrat polonès no se li ha donat accés a l’expedient sencer, només a alguns fragments que es nega a compartir amb nosaltres perquè diu que la llei li prohibeix”. L’advocat triat pel periodista basc, Gonzalo Boye, mostra la seva perplexitat davant del que considera una vulneració de la presumpció d’innocència, de la llibertat personal i del dret de defensa del seu client. Boye explica que si bé González va estar els cinc primers dies incomunicat oficialment, de facto, ho ha estat tot aquest temps.

Un dels pocs elements que s’han difós sobre els motius de l’acusació és que Pablo González té dues identitats, un fet -reivindica Boye- que “mai hem negat, tot és perfectament legal i així consta en la documentació”. El pare és rus i per això González va viure gran part del seva infància a Rússia. El 1991, quan els seus progenitors s’havien separat, va marxar a viure al País Basc amb la seva mare i va realitzar la inscripció al registre civil amb el nom equivalent a Pavel en castellà i amb els cognoms materns; el segon de l’avi, un “nen de la guerra” que es va exiliar el 1937 a la URSS. “La documentació me l’ha donat l’ajuntament de Getxo. Tot el que ha estat requerit ho hem fet arribar amb traducció jurada”, subratlla Boye. Així i tot, alguns mitjans de comunicació, com El Correo i La Voz de Galicia, han atribuït a González “passaports falsos”.

Incomunicat amb l’advocat i la família

Per ara, ni la família ni el seu advocat a l’Estat espanyol han pogut parlar amb Pablo González. «Polònia s’està movent al marge de la legalitat comunitària», denuncia Boye. Com a membre de la UE des de 2004, les autoritats poloneses estarien vulnerant l’article 47 i 48 de la Carta de Drets Fonamentals, que estableix que “tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada equitativa i públicament i dins d’un termini raonable per un jutge independent i imparcial” i que cal garantir “a tot acusat el respecte dels drets de defensa”.

Quan el lletrat ha sol·licitat que Ohiana Goiriena es pugui comunicar amb el periodista pres, assegura que “no han contestat, només han demanat més documentació”. A data d’1 d’abril, tampoc li havien arribat les cartes, una informació confirmada pel cònsol espanyol que va visitar Pablo González per última vegada aquell dia; la primera va ser el 7 de març. Des del ministeri d’Exteriors han confirmat a Mèdia.cat les dues visites i asseguren que se’n preveu una tercera «aviat». 

Les autoritats espanyoles defensen que estan procedint com es fa normalment “amb tots els detinguts espanyols”: “visites, llista d’advocats i vetllar pels seus drets”, que asseguren que s’estan respectant. El relat d’Exteriors contrasta amb el de la seva defensa, la família, l’entorn professional, alguns partits polítics i diverses organitzacions. Per Jon Iñarritu, diputat per EH Bildu al Congrés, “el Govern espanyol està fent feina a nivell consular però no política”. Amb Unidas Podemos, ERC, PNV, Junts, CUP, BNG i Compromís han demanat explicacions a l’executiu de Pedro Sánchez i s’han concentrat per exigir l’”immediat alliberament” del periodista. Iñarritu titlla l’acusació d’espionatge de “muntatge” i denuncia l’aïllament que pateix González respecte als seus familiars i advocat.

En la mateixa línia s’expressa Iñaki Soto, director de Gara, on González fa deu anys que col·labora: “la seva detenció és una barbaritat, un atac a la llibertat de premsa i un atropellament dels drets humans i llibertats” per part d’un “estat autoritari a qui no li agrada la premsa independent”. Des del sector periodístic, els sindicats espanyols afiliats a la Federació Internacional de Periodistes (FIP) i a la Federació Europea de Periodistes (FEP), així com Reporters sense fronteres i l’Associació Basca de Periodistes han demanat que s’aclareixi el perquè de la seva detenció i la immediata posada en llibertat. Amnistia Internacional també exigeix que es pugui comunicar amb la seva família i garanties per a un judici just.

Classificat com a pro-rus

El seu company fotoperiodista, Juan Teixeira, està indignat. Es coneixen des dels dotze anys i han viatjat a Ucraïna junts en sis ocasions. El 2015,  tots dos van cobrir  junts la Guerra al Donbass: «Ens van titllar de prorussos per entrevistar persones a Donetsk, perquè vam estar incrustats a un batalló pro-rus, tot i que després també anar amb el batalló Azov [una unitat neonazi, actualment integrada a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna]. Simplement fèiem la nostra feina”. El politòleg i expert en l’espai post-soviètic, Abel Riu, és del mateix parer: considera que González “no es casa amb ningú” i que disposa d’un “munt de contactes, a la part ucraïnesa i a la russa”.  

Tant el seu company de professió com la seva parella, Ohiana Goiriena, creuen que per això ha estat classificat de pro-rus en altres ocasions. L’agost de 2016, el grup DCLeaks.com va filtrar 2.576 documents interns de les fundacions impulsades pel magnat George Soros. Un dels informes filtrats havia estat finançat per l’Open Society Initiative for Europe (OSIFE) i analitzava les posicions en relació amb la situació a Ucraïna a l’Estat espanyol. En un llistat d’usuaris de Twitter categoritzats com a “prorussos” -sota l’epígraf “formadors d’opinió pro-russa clau”- hi havia Pablo González. 

De tota manera, entre altres, també hi apareixia el nom del fotoperiodista Ricardo Marquina, que precisament va estar amb González a Ucraïna abans que esclatés la guerra. Riu alerta que, sigui com sigui, el fet d’aparèixer en alguna llista té uns riscos: “què es fa amb les llistes i qui pot accedir-hi, tenint en compte les ramificacions i tentacles de Soros arreu del món: a mitjans, institucions, governs, ministeris, serveis secrets”. 

L’última vegada que Teixeira va viatjar amb González a Ucraïna, on també van estar amb Marquina, va ser el passat mes de febrer, abans de la invasió. Precisament va ser aleshores, quan “tot es va començar a tòrcer”, assegura. Mentre esperaven una connexió amb La Sexta a l’est del país, els militars van fer-los fora, però abans van esborrar-los el material i van fer una foto al passaport de Pablo González. Quatre hores després, va arribar una trucada del serveis d’intel·ligència ucraïnesos ordenant-li que es personés a les oficines centrals de Kíiv. Tots dos van anar cap a la capital i allà van interrogar González durant quatre hores: “el van acusar de pro-rus, argumentant que treballava per a Gara i que tenia una targeta bancària de Caja Laboral Kutxa, ‘finançats per Rússia’”, relata Teixeira. El director del mitjà basc, Iñaki Soto, dedueix que “els serveis secrets tenen relació entre ells i en el fons subjau el ‘tot és ETA’”. 

De les oficines de Kíiv, el 6 de febrer, en va sortir només amb la recomanació -res per escrit- d’abandonar el país i poc després, quan es va assabentar que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) s’havia presentat a casa la seva mare i la seva parella, va decidir tornar al País Basc. Ohiana Goiriena té la impressió que la visita del l’agència d’intel·ligència espanyola “va ser una exhibició del que sabien de nosaltres, van voler fer-nos saber que estàvem controlats. Sabien el que havia estudiat, quan van venir la seva mare, que tenia passaport rus, qui era el seu pare i a on vivia…”. Del CNI ja no en van tornar a saber res i, quan va esclatar la guerra, González va decidir viatjar cap a Polònia a cobrir l’arribada de refugiats. El 28 de febrer va ser detingut i empresonat preventivament.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.