L’estret des Freus és el bocí de mar ubicat entre l’illa d’Eivissa i l’illa de Formentera. Tot i ser un espai protegit, és la línia marítima més explotada de tot l’Estat, i pot arribar a suportar una càrrega de 400 embarcacions per hora, fet que altera la vida en aquest racó de les Balears: el trànsit marítim espanta els dofins, dificulta la pesca tradicional i modifica el paisatge natural. Per pal·liar aquesta situació, les administracions locals ja lluiten per fer davallar aquest trànsit a causa de l’impacte ambiental que suposa.

Fins a gairebé 2.500 trajectes diaris. Aquesta és la càrrega que ha hagut de suportar la ruta que connecta les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) en els moments més àlgids de l’estiu. Es tracta d’una línia que discorre per l’estret des Freus, que és, alhora, una reserva marina. La xifra rècord de trànsits en un dia es va assolir tot just abans de la pandèmia, a l’agost del 2019, en què es van arribar a quantificar fins a 400 embarcacions (entre ferris i particulars) per hora als prop de sis quilòmetres que separen la costa eivissenca de la formenterenca. Aquest rècord, i les xifres habituals, converteixen la línia marítima de les Pitiüses en la més recorreguda de l’Estat i en una de les més explotades d’Europa. Però el preu a pagar és especialment car des del punt de vista mediambiental, i per això els consells insulars i les entitats ecologistes demanen una regulació del trànsit. Ara sembla que es començaran a posar límits a aquesta sobreexplotació, amb un nou decret que el Govern balear ja té al forn i amb l’ordenança que l’Autoritat Portuària de les Illes està preparant en aquesta matèria.

La línia marítima de les Pitiüses és la més recorreguda de l’Estat i una de les més explotades d’Europa. Però el preu a pagar és especialment car des del punt de vista mediambiental

L’exdirector i tècnic actual del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, Vicent Forteza, coneix bé la realitat de l’estret des Freus i confirma que la saturació d’aquesta línia no ha davallat amb la crisi de la Covid-19. “El 2021 vam fer un recompte i vam comprovar que, tot i la davallada turística, els valors d’enguany i de l’any passat eren iguals als dels períodes anteriors”, declara. El seu registre abraçava tant línies regulars de ferris com embarcacions particulars (incloent-hi de lloguer i xàrter), dels quals es deriven “renous, impacte paisatgístic, contaminació i molèsties al sector de la pesca tradicional”. A més, “hi ha problemes de seguretat”, adverteix, no solament per les possibles col·lisions amb illots, sinó també per la velocitat dels vaixells i pel volum de trànsit de la zona. De fet, a l’estiu del 2021 va haver-hi dos accidents en només deu dies, amb desenes de ferits.

Forteza assenyala que, tot i que s’ha insistit molt en el perill de fondejar sobre posidònia, aquest no és l’únic risc que comporta el trànsit marítim al Parc Natural. Precisament, només el renou de les embarcacions ja afecta aquesta planta, de la mateixa manera que té efectes sobre “altres organismes, com ara ocells o animals marins, especialment els mamífers, molt sensibles al so”. D’altra banda, es troba la contaminació derivada dels hidrocarburs. “S’estima que el consum de combustible a es Freus és superior a tot el consum de vehicles terrestres de Formentera durant un any. Cal tenir en compte que es tracta d’embarcacions que tenen uns motors que consumeixen molt per arribar a certes velocitats”, apunta el tècnic. També dins els efectes sobre el medi ambient, Forteza recorda que hi ha estudis que han investigat les conseqüències de l’onatge artificial que crea aquest trànsit elevat. “Les ones d’un ferri que va molt de pressa fan que hi hagi fangs i arenes en suspensió que normalment no hi haurien de ser”, destaca.

S’estima que el consum de combustible a es Freus és superior a tot el consum de vehicles terrestres de Formentera durant un any, segons Vicent Forteza, tècnic del Parc Natural de ses Salines

A més, “genera un efecte paisatgístic innegable”, segons el membre de la Conselleria de Medi Ambient. “Quan contemples la mar, ni veus l’horitzó. Això és molt greu a Formentera, per exemple. Quan vas a la platja de Ses Illetes, primer hi veus una filera de vehicles aparcats; després, una de motos i una de bicicletes; després, les cordes de la platja, una filera de para-sols i una altra de gent. A la mar, hi ha una filera d’embarcacions fondejades i, al final, un fort trànsit d’embarcacions”, exposa el responsable del Parc Natural. Escenes com les que descriu Forteza “no van en consonància amb el que es fa a Formentera des de fa temps, com ara limitar l’accés dels vehicles terrestres”. Finalment, a la llista de repercussions, el tècnic hi afegeix que “puntualment hi ha molèsties a les zones de pesca”, fet que provoca que “molts pescadors renunciïn a pescar per les interferències en la navegació tradicional”. Al cap i a la fi, explica, “és com sortir amb una bicicleta a una autopista”.

Totes aquestes advertències s’han materialitzat en dues peticions del Consell Insular de Formentera, l’una al Govern autonòmic i l’altra a l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), perquè es reguli el trànsit entre les Pitiüses. “La Conselleria de Mobilitat és la competent en les línies marítimes interinsulars, i l’APB és qui atorga els punts d’atracament”, indica el conseller insular de Mobilitat de Formentera, Rafel González, que demana que “no s’encavalquin els serveis i que es garanteixin les sortides de les embarcacions durant tot l’any”. La situació que viuen a l’illa és d’extrems, concretament entre l’estiu i l’hivern. “Durant la temporada alta, poden arribar a sortir en una hora fins a quatre embarcacions que fan el mateix trajecte en un temps similar, però amb una ocupació inferior al 30%. Això suposa un malbaratament”, lamenta González. En canvi, “hi ha hagut moments en què els trajectes de la primera (a les 6 hores) i la darrera barca (a les 22.30 hores) no s’han prestat, perquè no estan garantits”, manté el conseller. “Ara s’estan donant perquè hi ha acords puntuals entre el Govern i les navilieres. Però això vol dir que són acords febles i que es poden rompre en qualsevol moment”, hi afegeix.

Els reclams arriben a bon port

Precisament, amb la intenció de garantir els serveis mínims, el partit Gent per Formentera va proposar durant la legislatura 2007-2011 crear una naviliera pública, però al cap de poc temps les prioritats de la línia marítima van canviar. “Era una necessitat d’aquella època, perquè hi faltaven connexions, però aviat va evolucionar cap a un excés. Per això, el Consell de Formentera ha reformulat les seves peticions”, que consisteixen a evitar aquest desfasament entre la temporada alta i la baixa, diu González. En aquest sentit, resulta paradoxal que el nombre de navilieres que operen en aquesta zona no deixa d’augmentar cada estiu. El titular insular de Mobilitat recorda que “abans d’aquesta temporada, hi havia un total de quatre navilieres que prestaven serveis, i a l’estiu passat se n’hi va afegir una cinquena”. Aquesta va ser la que a l’agost del 2021 va protagonitzar un accident en què van quedar ferides una vintena de persones i, per això, ja no està operant en aquesta zona.

Ara, prop d’una dècada de creixement turístic més tard, sembla que les autoritats comencen a escoltar el clamor de les Pitiüses. Segons ha pogut saber l’ANUARI MÈDIA.CAT, la Conselleria de Mobilitat i Habitatge del Govern balear ja està treballant en la redacció del proper Decret de desenvolupament de transport marítim, que regularà aquests trànsits. D’una banda, establirà les condicions mínimes de freqüència entre illes per garantir un servei suficient i, en cas que no es compleixin, serà possible contractar el servei per mitjà d’un contracte d’obligació de servei públic. De l’altra —revelen fonts de la Conselleria—, s’està estudiant la possibilitat de limitar les freqüències per motius mediambientals o per d’altres que estiguin justificats. També en aquesta línia, l’Autoritat Portuària de les Balears ja fa feina en l’esborrany d’una nova ordenança per regular les escales entre Eivissa i Formentera perquè estigui en vigor a l’estiu del 2022. Com també assenyalen fonts internes de l’APB, l’objectiu és programar amb anterioritat les escales, fet que permetrà optimitzar les freqüències i evitar aglomeracions.

El renou espanta els dofins

Darrere de tot aquest engranatge que comença a funcionar, a les Balears hi ha entitats d’investigació marina com Tursiops, que es dediquen a donar dades amb base científica perquè l’Administració prengui les decisions pertinents. A hores d’ara, treballen en un estudi que vol analitzar l’impacte del renou associat a la navegació marítima en l’ecologia i, concretament, en el dofí mular a les Pitiüses. La investigació, que fa servir una xarxa d’hidròfons (una mena de micròfons per a l’aigua), té el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i les conclusions arribaran tant al Govern espanyol com al balear. El director científic de Tursiops, Txema Brotons, apunta que la seva funció és “fer recomanacions”. “Jo et diré amb quin renou el dofí se’n va i el que has de fer perquè s’hi quedi”, simplifica Brotons.

Els dofins eviten es Freus durant l’estiu, quan els nivells de renou es multipliquen per quatre en comparació amb les èpoques més silencioses

El científic adverteix que el silenci és clau per als dofins, que depenen del so per viure. Com que la visibilitat sota la mar no és bona, aquests cetacis fan servir una mena de “xiul”, segons Brotons, que els serveix per “relacionar-se, trobar menjar o saber on són”. Per aquest motiu, “si viuen en un món amb renou, ells han de cridar més i els costa més energia, fet que dificulta tota la seva vida”, matisa. Tot plegat fa que “evitin aquests llocs”, com és l’estret des Freus durant l’estiu, quan els nivells de renou es multipliquen per quatre en comparació amb les èpoques més silencioses. “Al mes de març tenim la màxima presència de dofins, que comença a davallar fins després de l’estiu, quan torna a pujar”, indica l’expert, que alerta també que aquests indicadors són antinaturals. “El mes de desembre hauria de ser naturalment un dels mesos més renouers perquè és quan hi ha més temporals” i, per tant, “l’agost hauria de ser un dels mesos de major silenci”, la qual cosa no es compleix.

A partir d’aquí, Brotons avança que les seves recomanacions se centraran en “la reducció de la velocitat dels vaixells”, que proposa com a solució fàcil, barata i ràpida per lluitar contra els problemes de renou. A més, aquesta mesura permet fer davallar els nivells de contaminació i el nombre de col·lisions, que també es donen entre embarcacions i cetacis. Però això no solament afectaria els ferris, diu el científic. “En els comptatges [d’embarcacions] que hem fet, vam veure que els ferris regulars representaven un 11% del trànsit, mentre que els vaixells de 12 a 24 metres d’eslora representaven un 50%, i els de vela, un 8%”, puntualitza. En tot cas, el director de Tursiops tampoc no descarta —com ja preveu el Govern balear— que “s’hagi de regular la navegació” i confia que aquests sis quilòmetres des Freus puguin ser un gran laboratori” per impulsar mesures similars en altres espais.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.