Aquest article és un d’aquells textos que va tard. Segurament el moment ideal hauria estat la setmana del 18 d’abril, però aquestes coses van com van. Demano disculpes d’entrada, però també és cert que tot va anar tan ràpidament que ens va deixar descol·locats. Potser no sorpresos, però sí amb el pas canviat. Només dues setmanes després del relleu de Marc Colomer per Iu Forn com a director de l’Agència Catalana de Notícies, Colomer va anunciar cofoi que passava a treballar directament per ERC. Deia que l’anunci no va sorprendre gaire perquè en aquest país nostre els partits tenen la tradició poc democràtica de repartir-se les direccions dels mitjans públics col·locant-hi periodistes de la corda, i Colomer havia rebut el càrrec el 2016 a proposta d’ERC. Ara bé, el que no esperava era que el partit amic li oferís un paracaigudes tan ràpid com descarat.

Durant anys el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha criticat les contínues intromissions dels partits majoritaris en els mitjans públics, fins i tot quan es va designar cap d’informatius de TV3 el llavors president de la junta, David Bassa. Recentment, però, hem pogut felicitar-nos per la convocatòria d’un concurs públic per escollir les direccions de TV3 i Catalunya Ràdio. El concurs no només és una manera d’avançar cap a la professionalització i independència dels mitjans públics, cosa desitjable per si mateixa, sinó que farà més plàcida la feina als futurs directors perquè podran treballar sense l’ombra de sospita partidista que han tingut els seus antecessors.

Al final, haver estat proposat per un partit polític no disminueix la capacitat de gestió, direcció d’equips, creativitat i rigorositat periodística que té una persona el dia abans d’haver estat proposat, però sí que fa dubtar a ciutadans i companys de professió si la persona ha estat designada per la capacitat de gestió, direcció d’equips, creativitat i rigorositat periodística, o perquè conduirà el mitjà públic segons com vol el partit. Si un amic periodista m’expliqués que un partit li ha ofert una responsabilitat així li exposaria els dubtes deontològics, parlaríem de què espera d’ell la persona que el proposa i de la fortalesa que hauria de tenir per desenvolupar les funcions sense ser instrumentalitzat, si és que és possible. I sense cap mena de dubte li diria que, tant durant els anys que exercís el càrrec com els posteriors, s’allunyés tant com pogués d’aquells que l’han col·locat allà.

En un país on és costum que ens la clavin per l’esquena, ni tan sols la convocatòria d’un concurs públic ha calmat del tot la inquietud que el resultat del procés no torni a ser producte d’un pacte de despatxos, i la sospita s’enfoca ara en la independència de les sis persones que escolliran els futurs directors de TV3 i Catalunya Ràdio. Segons que han dit, seran professionals de prestigi reconegut al sector audiovisual escollits per unanimitat pel consell de govern de la CCMA, però no se’n dirà el nom fins que la feina estigui feta i hagin resolt el concurs. Serà llavors quan sabrem si ens podem felicitar per fer un pas endavant com a país, o si constatem l’enèsima aixecada de camisa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.