Els programes més innovadors de la televisió pública es projecten aquesta setmana a Barcelona: la 44a edició de l’INPUT se celebra al Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. És el primer cop que la capital catalana acull aquesta conferència internacional que es fa cada any en una ciutat del món per debatre sobre els reptes de la televisió pública. A Barcelona ha inspirat el Miniput, una mostra que des de fa més de 25 anys recull el millor de l’INPUT. Francesc Escribano és coordinador nacional de l’INPUT des de 1994,i parlem amb ell d’innovació televisiva, del sentit de la televisió pública i dels reptes que té en un moment en què el consum televisiu està marcat per l’auge de les plataformes.

L’INPUT es fa aquest any a Barcelona per primer cop des que va arrencar el projecte. Quina rellevància té un esdeveniment com aquest?

L’INPUT és un festival únic. És una trobada internacional que es va crear l’any 1977 incialment per part de professionals de la televisió pública d’EUA, Canadà i Europa, amb la idea de trobar-se i veure quins son els programes més polèmics, innovadors i trencadors que està fent la televisió pública. I un dels objectius és sobretot també parlar d’aquests programes, perquè el compromís és que vinguin els autors que els han fet. La televisió pública aporta valor a la societat i a través de l’INPUT es discuteix i s’analitza aquest valor a partir de les veus dels creadors de continguts d’aquestes produccions.

Quins criteris teniu en compte a l’hora de fer la tria dels programes que es projecten?

Hi ha diferents coordinadors nacionals i cada país fa la seva tria. A Barcelona aquest any hi ha 86 programes de 28 països de fins a 59 televisions públiques diferents. La tria la fa la xarxa de coordinadors nacionals que hi ha per tot el món, i el ventall de nacionalitats i cultures en aquesta edició és enorme. Els diferents coordinadors nacionals enviem propostes a un comitè de selecció que fa la tria definitiva. Es tracta que siguin propostes realment sorprenents, novedoses i que tinguin sentit a la televisió públic. Volem mostrar-les per poder parlar-ne. Busquem la discussió ètica.

Un dels temes que tracteu aquest any a l’INPUT és el de reporterisme de guerra i aquest dijous es va fer un debat amb diferents periodistes que han cobert la guerra a Ucraïna els últims mesos. 

Sí, vam connectar amb Ucraïna i amb el director de la televisió pública ucraniana. De fet, és una qüestió té molt a veure amb els valors que aporten les televisions públiques. Si mires la cobertura que s’està fent d’un conflicte com el d’Ucraïna, t’adones que hi ha una pràctica inexistent d’una xarxa potent de corresponsals a les televisions privades fa que haguem de recórrer sempre a les televisions públiques per informar-nos de determinats punts de conflictes al món.

A l’INPUT busqueu programmes que innovin. En els formats televisius de quina altra manera es pot aplicar la innovació, més enllà de qüestions vinculades amb la tecnologia?

Evidentment la innovació té a veure amb qüestions tecnològiques, però de vegades és només trencar amb el que t’esperes. Aquesta setmana, per exemple, s’ha presentat un programa danès d’una tendència com l’slow TV, que era un megabingo amb pescadors, en què els números eren barques amb una llumeta de pescar en un llac. Era un programa de dues hores, una mena de performance boja que marcava unes altres pautes i ritmes de la televisió. La televisió també és això: una altra de les raons de ser és fer que se’n parli.

En un moment en què l’auge de les plataformes domina el consum televisiu, quins reptes té la televisió pública?

La televisió pública ha estat sempre amenaçada. Primer amb la televisió comercial, després amb la crisi econòmica i ara amb les plataformes. És cert que si analitzem el mercat de l’oferta i la demanda, la televisió pública hauria de jugar amb uns altres criteris, que no són només els que tenen en compte els espectadors com a consumidors sinó que pensen els espectadors com a ciutadans. En aquest sentit, la televisió pública aporta un rigor i un nivell d’exigència que crec que és el que la justifica.

Aquest increment de l’oferta televisiva a través de les plataformes fa que els espectadors tinguin un criteri més exigent i siguin més selectius? O passa al revés perquè estem massa saturat de continguts?

El problema que tenim ara és que aparentment sembla que hi hagi moltíssima diversitat però si mires l’oferta de les plataformes tens prou feina per trobar coses diferents, perquè els algoritmes porten a buscar sempre el públic majoritari. I una de les raons de ser de les televisions públiques és buscar la minoria, atendre-la i cuidar-la i potenciar la diversitat. I això moltes vegades no ho trobes a les plataformes. Aquest és el sentit que té que existeixi la televisió pública.

La televisió està perdent el públic jove o aquest descens televisiu no té tant a veure amb un tema generacional?

El públic jove mai ha mirat gaire la televisió perquè tenia altres coses més interessants a fer. No la mira ara ni la mirava abans. El que ara ha canviat és que el públic jove mira moltíssim audiovisual i no només mira sinó que produeix i intercanvia. De fet, el que més ha canviat és que ara hi ha una presència constant de l’audiovisual de la vida dels joves.

Tenint en compte que vas ser director de TV3 durant quatre anys (2004-2008), quins consideres que són els principals reptes que hauria d’afrontar en els propers anys una televisió pública com la de Catalunya?

Posar-se al dia. Que sembla un repte menor i és un repte gegantí. Durant molts anys no s’ha invertit el més mínim a la televisió en comparació amb altres sectors del nostre país i  s’ha deixat que vagi decaient. Ha arribat el moment en què, o bé es fa una aposta forta i es posa al dia TV3 i es connecta amb la societat i amb el que es demana, que té tot el sentit perquè és una televisió d’altíssima qualitat, o si no, no té cap mena de sentit que existeixi.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.