Les protestes a Colòmbia es mantenen des del passat 28 d'abril. Foto: Marta Saiz (cedida).

Informar sobre les protestes a Colòmbia: quan només les morts trenquen el silenci

Les mobilitzacions populars a Colòmbia, massives i brutalment reprimides, s’han fet un lloc als mitjans de banda i banda de l’Atlàntic. Però quina narrativa mediàtica se n’està generant? Ho han analitzat per Mèdia.cat les periodistes Edilma Prada (del mitjà colombià 'Agenda Propia'), les catalanes residents a Colòmbia Berta Camprubí i Mar Romero i Maria Manyosa (Taula per Colòmbia / Grup Barnils).
Una manifestant sosté una pancarta que diu 'Existimos' en la concentració contra el racisme a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Foto: Mar Vila / ACN

Les persones racialitzades només saben parlar de racisme a la tele?

Quins són els 'Black Lives Matter' del nostre país? Quines reinvindicacions de l'antiracisme han quedat silenciades? Com expliquem el racisme als mitjans? En vam parlar amb Gemma Ferreón, de SOS Racisme i Catàrsia, i els periodistes Sandra Vicente i Aladdine Azzouzi, moderats per Víctor Yustres, cocoordinador de l'Anuari Mèdia.cat, en una nova edició de les #ConversesMèdia.cat.
L'italià Matteo Salvini i l'espanyol Santiago Abascal, en una imatge penjada a Twitter pel líder de Vox l'octubre de 2019.

Què podem aprendre d’Itàlia per combatre l’extrema dreta parlamentària?

Mirar què ha passat en altres països i què s'ha fet malament allà pot ajudar a veure quins efectes té la normalització del discurs ‘ultra’ als mitjans de comunicació i a la política. Recollim algunes de les claus sobre l’auge de l’extrema dreta a Itàlia, un país que va “unes tres dècades per davant d’Espanya”, que va apuntar la periodista i corresponsal a Roma Alba Sidera en la primera de les #ConversesMèdiacat.
El programa 'Obrim Fil' de TVE va parlar dels joves amb un to que ha estat força criticat a les xarxes. Imatge: RTVE.

Calen quotes als mitjans per a visibilitzar els joves?

Els joves no se senten representats als mitjans. Tot sovint els construeixen com a col·lectiu homogeni, discriminant-los per l’edat o, encara pitjor, construint-los com a violents. Se senten tractats amb paternalisme o, directament, utilitzats com a eina mediàtica. De fons, una qüestió estructural: no entren a les redaccions. Aquestes són algunes de les conclusions del segon debat #ConversesMèdiacat.
El grup dels Països Catalans davant la presó d'Alcalá Meco esperant Pepe Rei. Foto: Directa / Arxiu

Una història catalana de Pepe Rei

El tancament del diari basc 'Egin' a finals dels anys 90 va activar una xarxa de suport als Països Catalans que acabaria convertint-se en l'equip d''Ardi Beltza' i 'Kale Gorria'. Un grup de joves, que amb prou feines superava els vint anys, es va comprometre amb uns mitjans perseguits, va contribuir a fer-los viables i va fer possible moltes de les investigacions. Cinc vegades detingut i tres empresonat, Pepe Rei, que liderava els projectes, va morir el passat 9 de març deixant empremta.
L'advocat de la víctima de la violació múltiple a Sabadell, Jorge Albertini, entrant a l'Audiència de Barcelona, on se celebra el judici. Foto: Blanca Blay / ACN.

Difondre el dolor: denúncia o espectacularització?

La revictimització de la dona supervivent d’una violació múltiple a Sabadell ha estat àmpliament identificada i assenyalada en la cobertura informativa del judici. En molts casos, però, la crítica de l’actuació del fiscal s’ha utilitzat com a pretext per reproduir crues declaracions sobre l’agressió, d’escàs valor informatiu i d’alt impacte emocional, tant per la jove afectada com per al conjunt de les dones.