· Mèdia.cat ha tingut accés en exclusiva a l’auditoria sobre els Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) que ha fet la Direcció General de Serveis Penitenciaris

· A Brians I, els interns poden passar setmanes sense sortir de la cel·la, no disposen d’espais comunitaris i denuncien maltractaments dels funcionaris, a qui recriminen el seu caràcter agressiu

· Avui dimarts compareix al Parlament el director de Brians I, Joan Carles Navarro, després que el DERT del centre hagi estat assenyalat com un dels més severs i durs de les presons catalanes

Fragments de l’auditoria sobre els DERT, a la qual ha tingut accés en exclusiva Mèdia.cat.

“La visita es va desenvolupar al matí, de 10.30 a 15.00 hores. En un primer moment l’Equip s’entrevista amb la subdirectora de Dones, que excusa la presència del director, atès que han trobat mort un intern a la cel·la i s’està aixecant el cadàver”. Aquest fragment, extret de l’Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura de l’any 2015, relata una de les visites que l’equip del Síndic de Greuges va realitzar al Centre Penitenciari de Brians 1, el 18 de novembre de 2015. L’informe inclou diferents recomanacions sobre la situació a les presons, fent especial incidència en els darrers anys als Departament Especial de Règim Tancat (DERT), recollint els testimonis i les explicacions donades pels responsables dels centres.

La investigació sobre aquesta i altres morts per suïcidi, o les condicions perquè als departaments especials de les presons catalanes els índexs de suïcidi es multipliquin per tres respecte el règim ordinari, no es tenen en compte a l’auditoria encarregada pel Departament de Justícia i a la qual ha pogut tenir accés en exclusiva Mèdia.cat. Són 162 pàgines d’un informe on no s’analitza ni apareix cap referència a mesures per a prevenir maltractaments, suïcidis, morts, malalties mentals, autolesions, expedients, sancions o agressions.

Segons l’auditoria, als DERT s’incompleix el nombre d’hores de pati de què haurien de disposar els interns.

Aquest estudi, encarregat per l’actual director de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, i presentat el juny de 2016, és el principal element de diagnòstic per a la millora dels diferents mòduls DERT dels centres penitenciaris de Catalunya. La Direcció General de Serveis Penitenciaris ja ha anunciat que les conclusions d’aquest informe serviran per a l’elaboració d’una nova normativa que corregeixi alguns dels aspectes dels mòduls d’aïllament. La normativa que s’aplica actualment a les presons catalanes és una adaptació del reglament penitenciari espanyol, amb la Circular 5/2001, que recorda que el règim de vida d’aïllament (fins a 21 hores de solitud a les cel·les) hauria de ser “d’aplicació extraordinària”.

Els inspectors encarregats de l’auditoria han observat “que l’article 100.2 de l’RP [reglament penitenciari] i la Circular 1/2005 s’incompleixen sistemàticament en tots els DERT”. Aquests incompliments fan referència a les hores de pati de què els interns haurien de disposar -es constata que molts són reclosos a les cel·les per un temps superior a les 21 hores diàries-, així com que no es disposa d’espais comuns suficients, que no hi ha programes individualitzats de tractament, que no es compleixen els horaris establerts de l’escola o que no es dóna als interns la possibilitat de menjar fora de la cel·la. Arran de les nombroses referències sobre les condicions dels DERT de Brians I fetes al mateix Grup de Treball al Parlament, s’ha demanat la compareixença del director del centre, Joan Carles Navarro. Serà avui, 16 de maig.

En el cas de Brians I, autèntic focus de denúncies per maltractaments, les visites de la inspecció de la Direcció General es van fer el 18 de maig de 2016 al Departament d’Homes i el 26 de maig al de Dones. Interns entrevistats en el marc del Grup de Treball fan referència a les condicions extremes al DERT d’aquest centre penitenciari, on s’hi han produït casos de suïcidis com el de la Raquel E.F. -l’abril de 2015, després de passar més de mig any en aïllament- i almenys dos suïcidis més mesos després. Tot i això, la inspecció no va considerar la necessitat de fer un anàlisi més aprofundit sobre les condicions de l’aïllament en aquest centre, més enllà de detallar els espais o els programes de tractament que s’hi apliquen. Tampoc es fa referència als expedients disciplinaris i la rigorositat de les sancions que motiven l’ingrés al DERT de Brians I, o les condicions psicològiques de les persones que ingressen al primer grau.

Trastorns Límit de la Personalitat
Un informe del Síndic de Greuges, fet a través del Mecanisme Català per la Prevenció de la Tortura, afirma que “el Departament de Dones de Brians té l’agreujant que rep les internes amb conductes més disruptives d’altres centres penitenciaris (inclosos Mas d’Enric i Puig de les Basses), la qual cosa també explica el nombre més alt d’incidents regimentals que s’hi registren”. El mateix informe assenyala com “de l’anàlisi dels expedients de les dones sancionades, se’n desprèn que tenen expedients disciplinaris menys greus que els homes, però n’acumulen més, circumstància que probablement té relació amb el fet que un nombre important d’internes poden presentar un diagnòstic de TLP (Transtorn Límit de la Personalitat)”.

La sala de contenció mecànica de Brians I, un centre on un 34% de les internes estaven diagnosticades de TLP, segons un estudi de 2016.

L’informe del Síndic recomana a la Direcció General tenir en compte l’estudi “Incidència del TLP en dones encarcerades” publicat el 2016 per, entre d’altres, el mateix director de Brians I, Joan Carles Navarro, i la subdirectora de Dones, Teresa Capell. Les conclusions d’aquest estudi apunten que entre les persones diagnosticades de TLP -que en el moment de l’estudi eren un 34,3% de les dones internes- es dóna “una major freqüència de conductes d’autolesió i suïcides”.

L’estudi, que es va fer en base a una mostra de 304 internes del Departament de Dones de Brians I, detalla com “un 30,2% de les dones que han estat en règim tancat han tingut conductes d’autòlisi, enfront un 14,5% de les que no hi han estat”. Precisament, les dones amb conductes autolesives són les que allarguen més dies el règim d’aïllament. “La mitjana de dies en règim tancat és de 85,33, enfront dels 21,44 de les que no s’han autolesionat”, segons l’estudi.

Desconeixement sobre la durada de l’aïllament
L’auditoria tampoc presenta dades sobre el temps en aïllament de les persones que es troben al DERT. Les mateixes Regles Mandela de l’ONU sobre tractament de persones internes o les recomanacions de Comitè per la Prevenció de la Tortura alerten sobre les greus conseqüències psicosocials que provoca l’aïllament a partir dels quinze dies. Precisament, el Síndic de Greuges lamenta que “no disposa de dades sobre la durada dels primers graus més enllà dels sis mesos”. Amb tot, en les visites efectuades per aquest organisme, en el marc de les seves funcions com a Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, “es constata que no és un fenomen menor, és a dir, que els interns compleixen el primer grau en períodes més llargs”.

L’auditoria encarregada per la Direcció General de Serveis Penitenciaris és el punt de partida per elaborar un “pla de xoc” que millori la situació als DERT de les presons catalanes. Un pla de xoc anunciat als mitjans de comunicació coincidint amb el Grup de Treball que s’està duent a terme al Parlament de Catalunya per analitzar l’aïllament penitenciari. Malgrat tot, l’auditoria no analitza els motius o els expedients que han motivat l’aplicació del primer grau a les persones que es trobaven al DERT el dia de la visita, ni les causes de l’increment del nombre d’interns en aïllament en els darrers anys o la necessitat d’aplicar el test RISCANVI, el protocol de risc de conductes violentes. Aquesta auditoria tampoc analitza les condicions psicològiques de les persones que es troben al DERT, malgrat que la Conselleria de Justícia ha anunciat un programa per implementar a les presons, en un termini de quatre anys, el Protocol d’Istambul, un conjunt de directives internacionals sobre com determinar l’estat i els símptomes de maltractament de les persones en reclusió.

Tampoc hi ha cap avaluació sobre les possibles repercussions que l’aïllament els hagi pogut provocar. Els inspectors sí que constaten, en canvi, que moltes de les persones internes declinen sortir de la seva cel·la quan estan autoritzades a fer-ho, sense que hi hagi “un seguiment rigorós de la negativa a sortir” dels interns. Aquest fet pot assenyalar quadres depressius profunds, segons recorda el Servei d’inspecció, que demana tenir-ne major control.

L’excepcionalitat del DERT de Brians I
L’auditoria apunta elements d’excepcionalitat del DERT dirigit per Joan Carles Navarro en comparació amb d’altres centres inspeccionats. És aquí on es troba el règim de comunicacions més restrictiu, amb un màxim de cinc trucades al mes, mentre altres centres avaluats estableixen un màxim de cinc trucades a la setmana. Tampoc es disposa d’un espai comú per a menjar, perquè es prohibeix als interns la possibilitat de dinar fora de les seves cel·les. “Cal que es revisi aquesta circumstància i que s’ofereixi als interns la possibilitat de fer els àpats fora de la seva habitació” diu l’informe, que recomana alguns indrets que es podrien dedicar com a menjador “si hi hagués la voluntat de complir amb el que la mateixa normativa del centre preveu”.

A Brians I, es prohibeix als interns la possibilitat de dinar fora de les cel·les.

Pel que fa a l’escola, els inspectors van constatar com el programa d’activitats preveu teòricament sessions els dilluns, dimecres i divendres de 9:30 a 11 del matí. En canvi, però, “els interns entrevistats fan referència a una atenció escolar no regular i en algun cas declaren que és un cop cada 15 dies”.

Després de les entrevistes fetes amb els interns, l’auditoria apunta que aquests “manifesten que mai poden anar al gimnàs”. Assenyala com cap dels tres patis de Brians I al Departament d’Homes disposen d’elements per a la pràctica d’activitats i recomana reconsiderar aquesta decisió “sobretot tenint en compte la poca oferta d’activitats que hi ha en aquest departament”. Segons els inspectors, tota aquesta situació “denota una manca de programació individualitzada i d’objectius específics per treballar durant l’estada de l’intern en règim tancat, incomplint la Circular 5/2001 i la mateixa normativa del centre penitenciari (apartat 10.1)”. L’auditoria constata com “alguns dels interns van manifestar que feia setmanes que no sortien de la cel·la”.

Pel que fa als recursos humans, l’informe recorda la darrera visita de la inspecció feta al 2015, on “es va fer constar que el monitor d’esports no entrava al departament perquè tenia por de treballar amb els interns de règim tancat”. Després d’un any, el Servei d’Inspecció recull que “el cap d’unitat informa que si bé el monitor d’esports acudeix al departament, cap intern no vol fer amb ell cap activitat dirigida”. La inspecció recrimina que “cap de les dues argumentacions donades té prou consistència ni resulta convincent per justificar l’absència d’activitat esportiva dirigida”.

Sobre la sala de contenció mecànica, l’auditoria constata que “el matalàs és de material plàstic que, el dia de la visita, no estava cobert per cap llençol. S’ha de recordar la necessitat de posar llençol net cada vegada que s’immobilitzi un intern”. Els inspectors també deixen constància que durant la visita van coincidir amb l’hora de dinar. El menjar el repartien dos interns que “no duien el barret reglamentari per evitar la caiguda fortuïta de cabell sobre el menjar”.

2 de les 4 internes recloses al DERT el dia de la inspecció denuncien maltractaments
En les entrevistes fetes als interns es recullen de manera vehement denúncies sobre “suposats maltractaments físics generalitzats al departament (DE CP Brians I) però sense aportar cap concreció”. Una de les denúncies verbalitzades el dia de la visita al centre Penitenciari Brians I Homes “feia referència a una suposada pallissa dels funcionaris a un intern que havia ingressat el mateix dia en aïllament provisional”.

Al mòdul de Dones, 2 de 4 internes van denunciar maltractaments el dia la inspecció.

En el cas del mòdul de Dones, on s’hi trobaven 4 internes, una d’aquestes havia denunciat un cas que es trobava en investigació i per això van decidir no entrevistar-la: “atès que els inspectors que estan supervisant les mesures de contenció mecànica han detectat possibles irregularitats en una actuació dels professionals i que aquesta s’està investigant en el marc d’un expedient disciplinari, no s’ha considerat pertinent entrevistar-la (a l’interna) per no interferir en la investigació”. Una altra interna, que declara als inspectors haver patit maltractaments, “considera que el tracte dels professionals homes és molt agressiu i també el de dues funcionàries…”, segons recull l’informe.

Sobre les declaracions de la interna, els inspectors manifesten la seva sorpresa per no ser la primera notícia que en tenen. “Sobta que es mantingui la queixa sobre (aquestes) funcionàries. I en aquest cas, hem de dir que a l’anterior visita la queixa era prou generalitzada i caldria que la subdirecció de dones fes un seguiment de totes les queixes que hi ha sobre aquestes professionals i, si s’escau, que prengui les mesures pertinents”.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.