Frenar el discurs d’odi sense caure en l’autoritarisme

Cal lluitar contra els discursos que es dediquen a escampar l’odi, però no es pot fer minant la llibertat d’expressió, un dret fonamental. Trobar el límit perquè el combat del discurs d’odi no es converteixi paradoxalment en una eina autoritària contra la llibertat no és fàcil, i s’ha de fer a partir d’un debat social, ampli i serè.

Menjar que mata

L’excés de sucre, de sal i de greixos és el principal factor de l’alimentació insana, que es tradueix en un augment sense precedents de malalties diverses amb un alt índex de mortalitat. Un estudi assegura que les classes populars, les dones i els infants són qui més pateixen les conseqüències d’una mala alimentació en el context de crisi econòmica latent i davant la globalització d’una alimentació cada vegada més processada.

L’antiindependentisme contamina la cobertura dels atemptats

Es fa complicat, en el context polític i social que estem vivint a Catalunya els últims mesos, valorar de manera aïllada el que van suposar els atemptats a Barcelona i a Cambrils des del punt de vista periodístic. Ha passat un fenomen curiós: la cobertura informativa d’aquells fets va anticipar algunes de les circumstàncies mediàtiques que ens hem trobat després.

En nom d’Espanya

Entre el 8 de setembre i l’11 de desembre de 2017 es van produir a Catalunya almenys 139 incidents violents que tenien una motivació política en defensa de la unitat d’Espanya (sense incloure-hi l’acció de les forces de seguretat de l’Estat al voltant de l’1 d’octubre per impedir el referèndum). D’aquests...

Contra el cinisme, periodisme

L’any que deixem enrere ha vingut molt condicionat pel procés independentista, que ha afectat l’exercici de drets individuals i col·lectius, entre els quals hi ha les llibertats d’informació i d’expressió. Com va dir Walter Lippmann el 1920, “la crisi de la democràcia occidental és també la crisi del periodisme”. Al nostre país, la democràcia ha estat en crisi el 2017 i tot indica que el 2018 la situació no millorarà.

El capital català que construeix l’Europa fortalesa

La societat catalana ha demostrat un compromís ferm amb l’acollida de les refugiades que sobreviuen, avui, a les portes d’Europa, fugides de conflictes armats, polítics, econòmics i mediambientals. Però aquesta mateixa Europa destinava, l’any 2015, un total de 15.000 milions d’euros a convertir el continent en una fortalesa infranquejable. Es preveu que, l’any 2022, aquesta xifra augmenti fins als 29.000 milions d’euros...