Una persona observa un manglar a Celestún, Mèxic. Foto: Ismael Alonso.

Heu vist mai un manglar?

És festiu i en comptes de Twitter, he obert Habitantes, la tercera revista anual en paper del projecte periodístic Revista 5W. Vull parlar-vos, precisament, de les publicacions en paper que editen periòdicament molts mitjans primordialment digitals. Quan va morir el paper, ressuscitaren el paper. Els fa guanyar profunditat i calma.
Neus Català, supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück, que va morir dissabte, en una imatge de l'any 2010. Foto: ACN.

Una pagesa del Priorat

Què hauria fet aqueixa pagesa adolescent del Priorat davant l'extrema dreta actual? Dubto que s'hagués referit a la foto que estaven buscant, titulant agitades cròniques de "Tensión en las calles de" i aplanant el camí de la resignació fins a veure'ls reescrivint el codi penal.
Un treballador processa carn. Foto: arxiu ACN.

Bates blanques als mitjans per defensar la carn de canó

La indústria càrnia va engegar tota una operació de relacions públiques als mitjans de comunicació per rebatre l'afirmació de l'OMS que la carn vermella i la carn processada són cancerígenes per als éssers humans. Durant tres dies es van fer més de 120 entrevistes, notícies i declaracions dient que la carn era bona.
Lori Lightfoot s'ha convertit en la primera alcaldessa obertament gai d’una gran ciutat americana, Chicago. Foto: MacLean Center.

L’alcaldessa del ‘Chicago Tribune’

De la mateixa manera que, cada quatre anys, els electors de Chicago trien qui governa la ciutat, hi ha mitjans de comunicació que també trien i, a més, fan públic qui creuen que hauria de guanyar; sense eufemismes però amb arguments. En qualsevol cas, expliquen, els polítics a qui dona suport el diari no aconsegueixen un passi lliure l’endemà de les eleccions: no deixaran de fiscalitzar-los.
La plataforma Twitch i 'gamers' com 'Lolito', que fan 'streaming' de partides al Fortnite, són referents per a les generacions més joves. Imatge: documental sobre 'Lolito'.

Ningú voldrà sortir a la tele

Si el 'neoaznarisme' no mata la televisió pública catalana ho faran, més lentament, els adolescents. I no només perquè cada dia dediquen menys temps i atenció a la televisió o a la ràdio, sinó perquè l’imaginari i els incentius per a desitjar formar-ne part estan apunt de desaparèixer. A Catalunya és especialment perillós no atendre aquests canvis des dels nostres mitjans públics.
Els candidats a les eleccions generals espanyoles del 28 d'abril que van participar al debat organitzat per 'La Vanguardia' al CCCB. Foto: Bernat Vilaró / ACN.

Debats electorals: qui, com i per què?

El format de debat electoral és revisable, en la mateixa mesura que ho és la tertúlia d’actualitat de ràdios i televisions. Se suposa que quan es convoquen votacions és bo fer un contrast d’idees. En les passades eleccions espanyoles hi va haver una quinzena de candidatures al nostre país, pot ser difícil fer un debat a quinze, més si es prima el format. És un espectacle o un espai informatiu de servei?