Opinió

En el teu mòbil, entre tots els continguts que consumeixes, hi ha una veritable batalla multimilionària per captar les teves dades i uns pocs segons de la teva atenció, retenir-la tant de temps com sigui possible i, pel camí, fer-ne negoci. En el pitjor dels casos, però, aprofitant l'estrès vertiginós del món que t'ha tocat viure, t'estaran camuflant una mitja veritat en forma de notícia.

A cada delicte es busca treure el màxim rèdit econòmic i això es tradueix en morbositat. Es renuncia a un contingut pedagògic i preventiu que disciplines com la criminologia porten anys estudiant, per convertir fets en l’última sensació d’entreteniment i traduint actes puntuals en problemes de l’agenda mediàtica.

Equips de redacció, guió, tècnics i de producció mereixen veure reconeguda la feina feta. Hi ha també quelcom d’honestedat cap al propi ofici i cap als espectadors en el fet d’admetre el treball en equip que hi ha a l’altra banda del micròfon i de donar un espai formal a, per exemple, el tècnic que acompanya el periodista a cobrir una notícia.

El premi Nobel de la Pau concedit als periodistes Maria Ressa i Dmitri Muràtov és una injecció d’energies a favor de la llibertat d’expressió. Saludar amb il·lusió aquest premi no vol dir oblidar que el Nobel de la Pau ha estat no poques vegades un guardó controvertit. El Nobel de la Pau juga un paper en el tauler geopolític i, per tant, la prudència i l’escepticisme son indispensables a l’hora de posar-nos a opinar sense ingenuïtat sobre el tema.

Tant l’homofòbia com el racisme i el masclisme estan àmpliament estesos a la nostra societat. Ja sigui des del comportament agressiu i violent que pot arribar a l’assassinat fins a actituds més o menys complaents, que mostren, en el millor dels casos, un alt nivell de normalització i conscienciació dels estereotips.

Les històries personals dobre l'avortament que sabem que part de l’audiència jutjarà des de la moral són molt més difícils d’explicar. Però estic convençuda que fer-ho –on i quan vulgui la protagonista– ajuda a fer aquest dret més lliure. És precisament per canviar això que necessitem els mitjans de comunicació, per ser altaveu de les dones que han avortat o volen poder-ho fer, si mai ho necessiten, en un futur.

Aquest mes TV3 està emetent un especial de quatre episodis de "Crims" sobre el crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La història està farcida d’incidents previs i males pràctiques com a policia que fan demanar-nos si una societat democràtica pot tenir aquest tipus d’agents als cossos policials.

Quan m’adono de la quantitat d’homes mediocres que hi ha fent de tertulians o ocupant espais mediàtics, assumeixo que tinc dret a no ser brillant i que no per això soc invisible. Davant la idea d’exposar-me a nivell mediàtic, però, la por esdevé un monstre irracional.