Opinió

També hi ha hagut eleccions municipals en 946 pobles més, on per exemple ERC ha pactat amb el PSC, o amb Junts per Catalunya, o amb la CUP. Però no ha estat cap operació d'Estat, perquè no és Barcelona, que a hores d'ara ja has de saber que mola molt, i és súper important.

El perfil del premiat no va agradar als responsables de les institucions europees a Barcelona, però la gota que va fer vessar el got és que l'escultura del guardó contenia el lema "votar no és un crim" en anglès i un llaç groc.

Que els de Vox hagin estat tan dropos de no preparar-se el judici i de passejar-se per allà com si res fa veure la talla d’aquests personatges. La catifa vermella que els grans mitjans els van posar va ser prou per entrar al Congrés espanyol amb 24 diputats.

El relat ensucrat de bonhomia d’un magnat, rematat, curiosament, per un anunci de La Caixa que publicita la seua contribució al Banc d’Aliments, em fa arribar a la conclusió, un dia més, que estem perduts.

No hi ha joves a les redaccions o no tenen prou canxa per canviar dinàmiques. Només em vénen al cap dos grans noms de la nova fornada: Ignasi Fortuny (El Periódico), bon coneixedor del fangar de les noves músiques, i Ferran Moreno (TV3), expert en poc temps en bullying, 'mena', tercer sector... Aquests ja estan fitxats. Fitxem-ne més.

Podríem establir els especials electorals com un gènere televisiu? Si, a més a més, com en les darreres eleccions, el final del partit no es coneix fins a l’última foto finish, el relat televisiu té tots els ingredients d’un espectacle de masses.

La professió periodística ja es pot treure un llast de sobre. A partir d’avui ja es pot informar una mica més lliurement. Fins ahir calia controlar què deien els periodistes, a partir d’avui ja es pot fer de tot.

Per què aquests atacs de còlera desfermada contra el llibre de David Jiménez? Doncs perquè l’exdirector d’'El Mundo' ha transgredit la norma no escrita que diu que el treball periodístic no pot exposar-se de manera oberta a la ciutadania.