Captura de pantalla del vídeo de Twitter de @MediaUAB de l'últim dia de classe de Xavier Giró com a professor

L’escola de les esquerdes

En Giró és excepcional precisament perquè ha insistit i reincidit en fer tot el que el nostre sistema universitari no valora: ser un gran professor i posar les seves capacitats al servei de causes i projectes socials. L’antítesi del professor obsessionat per publicar a revistes acadèmiques que no llegeix ningú. 
Concentració a Barcelona per condemnar la violació i agressió d'una menor. / Foto: ACN. Blanca Blay

La ‘rerevictimització’ dels mitjans

És evident que cal informar de les violències sexuals als mitjans, explicar-les, visibilitzar-les, però mai sense tenir en compte com aquestes informacions poden afectar a les agredides. Es parla molt de la revictimització a la qual estan sotmeses una vegada s'inicia el procés judicial. Però si el poder judicial revictimitza, en molts casos els mitjans de comunicació 'rerevictimitzen', perquè exposen l'agredida a noves violències.
Captura de pantalla de la intervenció de Manuel Monteagudo a La Hora de la 1 a TVE

Contrastar declina amb verificar

Davant d’un boom d’informació insaciable, que es propaga exponencialment com en cap època anterior, els mitjans de comunicació estan obligats a tornar els orígens del periodisme. Es tracta de posar en valor i reconèixer la feina ingent que hi ha darrere de desmuntar històries tan ben travades.
Periodistes prenent notes en una llibreta. Foto: Unsplash

Monument als periodistes

Els fonaments de l'ofici de periodisme son els de sempre, però la manera d’exercir-lo i el conjunt de factors que incideixen en la feina de les redaccions son d’una complexitat inimaginables als anys 80 del segle passat, posem per cas. Els periodistes que viuen i han viscut aquests canvis es mereixen un monument, perquè avui han d’exercir la professió en unes condicions ambientals força més complexes que les generacions anteriors.

Preneu nota, senyor Sanchis: una sèrie de “Drames rurals”

La factoria de Carles Porta s’ha convertit en la gallina dels ous d’or pels nostres mitjans públics. Ara bé, haureu de diversificar o la gallina dels ous d’or acabarà desplomada i de baixa per estrès. Si ens agrada la cosa fosca, per què no ens hi posem del tot? No creieu que una adaptació televisiva dels "Drames rurals" de Víctor Català funcionaria d’allò més bé?
Accedint a una plataforma digital. Foto: Pixabay.

I si li posem més comèdia al català?

A més de l’esforç que es reclama a les administracions públiques -que ara han vist que estem perdent l’ús del català a l’escola- cal ser capaços de fer atractiu el món audiovisual català, també els seus continguts. No té ni cap ni peus que amb l’ingent talent que hi ha en aquest país no siguem capaços d’exportar i vendre ‘lo nostre’. Perquè el mercat cultural és real, no és una cosa mantinguda ni subvencionada.
Capçaleres de diaris internacionals. Foto: Pixabay

El món ens mira (quan tenim coses a ensenyar)

Queda molt lluny l’omnipresència de Catalunya als mitjans internacionals durant el 2017 i part del 2018, quan els focus estaven encesos gairebé permanentment. Ens agradi més o menys, des del punt de vista de l’atenció mediàtica internacional, Catalunya ha tornat a la “normalitat”.
Captura de pantalla de Betevé de la cobertura de la jornada de vaga organitzada pel comitè d'empresa el 23 de setembre

Els nou de betevé

La precarietat laboral dels periodistes és invisible als mitjans, com també ho solen ser les  lluites sindicals de la professió. I això està passant amb la lluita sindical de betevé, de la qual gairebé no se’n parla entre la professió i que crec que se n’hauria de parlar més.