Opinió

Tenir un Estat a qui li agrada “espantar” és un bon preludi per plantejar una sèrie de true crime centrada en la seva activitat més obscura i que funcioni. Una sèrie que servís per exercir la cultura dels drets humans i dignificar aquest ofici nostre que es degenera a passes de gegant en un mon marcat per algoritmes i fake news que suren en uns fonaments enclavaguerats. 

Si estem d’acord que el futur depèn del que fem en el present, cal apostar amb decisió pel pensament estratègic i actuar en conseqüència. Qui tingui recursos per fer-ho, ha d’impulsar estudis sobre el model de servei públic audiovisual per als pròxims anys.

Incorporar el moviment LGTBI  crític com a font permet un millor contrast en unes informacions que donarien una visió crítica del col·lectiu més completa, diversa i inclusiva. Quan es tracta d’un col·lectiu que ha tingut una imatge estigmatitzada, allò que presenten els mitjans acabarà sent la imatge que tindrà la majoria de la societat de les persones LGTBI. El periodisme té una clara responsabilitat en aquest àmbit.

Les cròniques obscenes i groguistes són un fàstic que haurien de condemnar-se i exigir retirar-les en pro de l’ètica de la professió. Però, al mateix temps, cal posar nom i cares als assassins, no protegir-los ni disculpar-los. Només entenent que eren homes normals amb vides normals es podran definir polítiques per extremar les precaucions. 

Aquestes dues setmanes que comencen demà, vigília de Nadal, i s'allarguen fins al dia de Reis, els mitjans de comunicació ens tornem excessivament carrinclons i ensucrats: sol haver-hi poques notícies reals, però els minuts d'informatiu o les pàgines del diari s'han d'omplir igualment i, per tant, ens dediquem a buscar històries convertibles en notícia sota les pedres.

A la premsa local i comarcal, que quasi sempre és genèrica i no especialitzada, no tenim els recursos, ni sovint les eines, per destinar gent a investigar coses, però sí que tenim el mateix deure que qualsevol mitjà a oferir al lector les claus per interpretar els fenòmens que passen a casa seva. I quan aquests fenòmens són d’una intensitat i d’unes dimensions com les dels grans projectes d’energies renovables, que a les Garrigues suposarien canvis profunds a molts nivells, encara hi estem més obligats. 

El periodisme d’investigació no ha de ser una excepció, no ha de ser un luxe, sinó que hauria de ser una obligació, especialment als mitjans públics. Especialment, en uns mitjans (que viuen) un moment d’incertesa i que tant necessiten que s’apliqui la llei i es renovin.

Reportatges com els que premiem avui poden ajudar a canviar les coses. Som periodistes perquè pensem que explicant la realitat, el seu context, i el per què de les coses, ajudem els ciutadans a prendre les decisions necessàries perquè el país, i el món, millorin.