Opinió

El cas Floyd i la cadena d'esdeveniments d'aquests últims dies ho té tot per obrir portades, informatius i desplaçar la pandèmia de la Covid-19 de l'espai mediàtic: efecte viral, protestes continuades que descol·loquen governs i la distància. Perquè denunciar el racisme dels Estats Units és més fàcil que mirar-se al mirall i admetre el racisme que es viu a prop de casa.

"Les armes ni curen ni eduquen", ha estat enguany el lema de la campanya Desmilitaritzem l'Educació, que fa més de deu anys que lluita perquè l'exèrcit no tingui cap mena de presència als espais educatius, de formació o de lleure. Ara treballen perquè la declaració parlamentària de fa quatre anys es faci efectiva.

Davant d’aquest desgavell de xifres, la ciutadania desconcertada es fa la següent pregunta: ens diuen la veritat? Això és el pitjor que pot passar en un moment de crisi. No es pot sembrar un clima de dubtes, incerteses i desconfiances. L’obligació dels representants públics és actuar amb rigor i serenitat, amb concisió i exactitud.

Els mitjans i professionals han de complir el paper de corretja de transmissió de recomanacions i missatges per tal de fer-ho arribar a la població. Però, com tot, l'excés provoca saturació i la saturació, desinformació.

Com si fos la tornada de la cançó de l’enfadós, els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio, a través dels seus representants dels comitès d’empresa i dels consells professionals, han (hem) demanat per carta als parlamentaris de la Comissió de Control de la CCMA que es renovi el consell de govern de la radiotelevisió pública catalana.

He llegit aquests dies 'La darrera entrevista a la direcció d'ETA', publicada per Gara en format de llibre, primer en basc i fa poc en espanyol. L'entrevistador? Iñaki Soto, director de Gara i, doncs, personalitat significativa de l'esquerra independentista basca. Una lectura d'aquest text des de la perspectiva d'un lector català –com jo mateix– i des dels Països Catalans m'ha dut diferents conclusions.

El sensacionalisme morbós, la informació acrítica i sense context i la mania de descriure els feixistes amb el braç alçat com a «ciutadans amb banderes» han facilitat la banalització i el blanqueig del feixisme.

Els mitjans cooperatius s'ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d'un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia.