Diverses persones mirant el mòbil. Foto: Unsplash. Robin Worrall

(Jove) lluita pel teu temps

En el teu mòbil, entre tots els continguts que consumeixes, hi ha una veritable batalla multimilionària per captar les teves dades i uns pocs segons de la teva atenció, retenir-la tant de temps com sigui possible i, pel camí, fer-ne negoci. En el pitjor dels casos, però, aprofitant l'estrès vertiginós del món que t'ha tocat viure, t'estaran camuflant una mitja veritat en forma de notícia.
Primer pla del martell d'un jutge. Foto: Unsplash. Sasun Bughdaryan

Què legitimem, la defensa o l’enduriment de la llei?

A cada delicte es busca treure el màxim rèdit econòmic i això es tradueix en morbositat. Es renuncia a un contingut pedagògic i preventiu que disciplines com la criminologia porten anys estudiant, per convertir fets en l’última sensació d’entreteniment i traduint actes puntuals en problemes de l’agenda mediàtica.
Un càmera gravant a l'aire lliure. Foto: Unsplahs. Jovaughn Stephens

Els del darrere

Equips de redacció, guió, tècnics i de producció mereixen veure reconeguda la feina feta. Hi ha també quelcom d’honestedat cap al propi ofici i cap als espectadors en el fet d’admetre el treball en equip que hi ha a l’altra banda del micròfon i de donar un espai formal a, per exemple, el tècnic que acompanya el periodista a cobrir una notícia.
Maria Ressa i Dmitry Andreyevich Muratov, Premi Nobel de la Pau 2021. Imatge: Nobel Prize

La solució bàsica de Ressa i Muràtov

El premi Nobel de la Pau concedit als periodistes Maria Ressa i Dmitri Muràtov és una injecció d’energies a favor de la llibertat d’expressió. Saludar amb il·lusió aquest premi no vol dir oblidar que el Nobel de la Pau ha estat no poques vegades un guardó controvertit. El Nobel de la Pau juga un paper en el tauler geopolític i, per tant, la prudència i l’escepticisme son indispensables a l’hora de posar-nos a opinar sense ingenuïtat sobre el tema.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, atenent els mitjans. Foto: ACN. Albert Segura Lorrio

Homofòbia, racisme i masclisme, també des dels mitjans

Tant l’homofòbia com el racisme i el masclisme estan àmpliament estesos a la nostra societat. Ja sigui des del comportament agressiu i violent que pot arribar a l’assassinat fins a actituds més o menys complaents, que mostren, en el millor dels casos, un alt nivell de normalització i conscienciació dels estereotips.
Un paper reivindicant el dret a l'avortament a l'exterior d'un centre de salut. Foto: ACN, Anna Berga

L’avortament, un dret invisibilitzat que necessita altaveu

Les històries personals dobre l'avortament que sabem que part de l’audiència jutjarà des de la moral són molt més difícils d’explicar. Però estic convençuda que fer-ho –on i quan vulgui la protagonista– ajuda a fer aquest dret més lliure. És precisament per canviar això que necessitem els mitjans de comunicació, per ser altaveu de les dones que han avortat o volen poder-ho fer, si mai ho necessiten, en un futur.
L'acusada pel crim de la Guàrdia Urbana, Rosa Peral, asseguda al costat de l'altre acusat, Albert López, durant el judici. Foto: ACN. Miquel Codolar

Posant llum a la foscor de la policia

Aquest mes TV3 està emetent un especial de quatre episodis de "Crims" sobre el crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La història està farcida d’incidents previs i males pràctiques com a policia que fan demanar-nos si una societat democràtica pot tenir aquest tipus d’agents als cossos policials.
Una dona es posa les mans al cap davant l'ordinador. Foto: Unsplash. Elisa Ventur

La síndrome de la impostora, voilà

Quan m’adono de la quantitat d’homes mediocres que hi ha fent de tertulians o ocupant espais mediàtics, assumeixo que tinc dret a no ser brillant i que no per això soc invisible. Davant la idea d’exposar-me a nivell mediàtic, però, la por esdevé un monstre irracional.