Captura de pantalla del programa "Polònia" de TV3

Desinformats però crítics

Quan creix la insatisfacció amb la política i quan més es desconeix què fa el Govern o el Parlament és quan caldria insistir en algun format especialitzat i modern. No és qüestió de fer propaganda sinó de trobar una manera adequada per poder donar a conèixer la realitat política del país. De fet, com més es pugui conèixer i reconèixer la política, més fàcil és practicar la transparència real. Però volem ser crítics sense estar (ben) informats.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, entrant en un cotxe a la sortida de l'església de Tàrrega, l'any 2017. Foto: ACN, Oriol Bosch

Quan un bisbe penja el bàcul

Plantar-se davant d’un portal a demanar al bisbe emèrit de Solsona si vol justificar-se davant els seus feligresos em sembla un atemptat a la intimitat que no sustenta cap codi deontològic. Almenys, en l’espai dels informatius d’una cadena pública com TV3. 
Un grup de manifestants a l'aeroport del Prat convocats per Tsunami Democràtic, el 14 d'octubre del 2019. Foto: ACN. Miquel Codolar

10 versions d’Els Segadors que han estat notícia

L'himne nacional ha estat la banda sonora de diferents moments clau dels últims anys a Catalunya. Dos dies després de la Diada, un repàs en forma de decàleg de diferents versions d'Els Segadors: des de la més antiga a la de la vaga general del 2017, passant pel Canet de 1976, una versió heavy o la interpretació del cor de l'exèrcit rus.
El monument a Rafael Casanova de Barcelona, després de les ofrenes florals de la Diada 2020 / Foto: Job Vermeulen - ACN

Dels “rituals” de la Diada i de com en parlem els mitjans

La repetició anual d'unes mateixes activitats provoca també un efecte d'inèrcia en la cobertura mediàtica que no juga gens a favor del bon periodisme. Periodistes i mitjans faríem bé de debatre i reflexionar sobre com cobrir millor la Diada sense caure en tòpics o en rutines productives (“sempre ho hem fet així”). Potser caldria tornar a valorar la importància relativa de cada activitat, atrevir-nos a desinstitucionalitzar-la una mica i deixar de menystenir les moltes iniciatives de la societat civil.
Un home llegint a la tauleta.

Saber llegir el món

Una societat que vol definir-se com de la informació, la comunicació i el coneixement rep cops. Tenim analfabetisme funcional, analfabetisme digital-tecnològic i... sí, analfabetisme de no saber llegir ni escriure. No és tan estrany de trobar-se adults –fins i tot amb titulació universitària!– que tenen dificultats per comprendre un tuit, un titular, o una notícia ben escrits.
Grup d'alumnes a l'aula d'un institut. Foto: Laura Cortés, ACN.

De periodista de carrer a periodista d’institut

La manca d’oportunitats, la inestabilitat i la precarietat han expulsat alguns periodistes del sector els darrers anys. Molts d’ells han trobat un forat a l’educació, previ pagament d’un màster professionalitzador. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra: és el moment d’una educació crítica en mitjans com cal als instituts?
Captura de pantalla del programa Bricoheroes de TV3.

La seriositat de l’humor

TV-3 ha retirat de la seva graella d’estiu la reposició del programa Bricoheroes. L’humor és un gènere fràgil. I a la vegada té molta responsabilitat. Molta part de la ciutadania s’ha informat mitjançant Sardà o Buenafuente. I avui en dia si no fos pel Polònia, molts no sabrien dir el nom de dos consellers del Govern.
Manifestació pels vints anys de la contracimera de Gènova. Foto: Radio onda d'urto.

Gènova no s’ha acabat

Qui va venir d’altres països a la contra cimera del G8 va assistir a grans manifestacions i alguns aldarulls. Va poder veure un moviment molt potent i transversal. I va veure la violència policial i la repressió. Però pels italians no va ser només això, no va ser només un dia: va marcar una generació política sencera.