Opinió

En Giró és excepcional precisament perquè ha insistit i reincidit en fer tot el que el nostre sistema universitari no valora: ser un gran professor i posar les seves capacitats al servei de causes i projectes socials. L’antítesi del professor obsessionat per publicar a revistes acadèmiques que no llegeix ningú. 

És evident que cal informar de les violències sexuals als mitjans, explicar-les, visibilitzar-les, però mai sense tenir en compte com aquestes informacions poden afectar a les agredides. Es parla molt de la revictimització a la qual estan sotmeses una vegada s'inicia el procés judicial. Però si el poder judicial revictimitza, en molts casos els mitjans de comunicació 'rerevictimitzen', perquè exposen l'agredida a noves violències.

Davant d’un boom d’informació insaciable, que es propaga exponencialment com en cap època anterior, els mitjans de comunicació estan obligats a tornar els orígens del periodisme. Es tracta de posar en valor i reconèixer la feina ingent que hi ha darrere de desmuntar històries tan ben travades.

Els fonaments de l'ofici de periodisme son els de sempre, però la manera d’exercir-lo i el conjunt de factors que incideixen en la feina de les redaccions son d’una complexitat inimaginables als anys 80 del segle passat, posem per cas. Els periodistes que viuen i han viscut aquests canvis es mereixen un monument, perquè avui han d’exercir la professió en unes condicions ambientals força més complexes que les generacions anteriors.

La factoria de Carles Porta s’ha convertit en la gallina dels ous d’or pels nostres mitjans públics. Ara bé, haureu de diversificar o la gallina dels ous d’or acabarà desplomada i de baixa per estrès. Si ens agrada la cosa fosca, per què no ens hi posem del tot? No creieu que una adaptació televisiva dels "Drames rurals" de Víctor Català funcionaria d’allò més bé?

A més de l’esforç que es reclama a les administracions públiques -que ara han vist que estem perdent l’ús del català a l’escola- cal ser capaços de fer atractiu el món audiovisual català, també els seus continguts. No té ni cap ni peus que amb l’ingent talent que hi ha en aquest país no siguem capaços d’exportar i vendre ‘lo nostre’. Perquè el mercat cultural és real, no és una cosa mantinguda ni subvencionada.

Queda molt lluny l’omnipresència de Catalunya als mitjans internacionals durant el 2017 i part del 2018, quan els focus estaven encesos gairebé permanentment. Ens agradi més o menys, des del punt de vista de l’atenció mediàtica internacional, Catalunya ha tornat a la “normalitat”.

La precarietat laboral dels periodistes és invisible als mitjans, com també ho solen ser les  lluites sindicals de la professió. I això està passant amb la lluita sindical de betevé, de la qual gairebé no se’n parla entre la professió i que crec que se n’hauria de parlar més.