Opinió

Sobta el poc qüestionament que, tant des dels mitjans espanyols com catalans, es fa al fet que part de la comunicació governamental de la gestió d’aquesta crisi recaigui en mans del més alt comandament militar de l’Estat. En l’àmbit polític, l’elecció d’un militar com a portaveu és una elecció de difícil defensa. En l’àmbit comunicatiu, transmet la sensació que el caos es pot desfermar en qualsevol moment.

En situacions d’amenaça –i aquesta és sens dubte una amenaça de conseqüències catastròfiques– i sense analogies que permetin beure de l’experiència, els estats tiren d’herència. L’herència en aquest cas és sempre militar. L’Estat treu amb orgull aquell vell caràcter que sempre fa de bon lluir: el patriotisme.

Es parla en moltes ocasions del col·lapse de la sanitat, però no tenim les dades per constatar-ho: quants llits hi ha disponibles a la sanitat pública al nostre país (en total i lliures ara mateix)? Quin percentatge del total estan ocupant els que tenen coronavirus? Quantes places pot aportar la sanitat privada i a quin cost? Si finalment s’usen llits de la sanitat privada, el cost serà transparent?

Els valors del periodisme són els de l'estat de dret i les societats democràtiques: el dret a saber, la llibertat d'expressió, el control sobre el poder, la denúncia de les injustícies i corrupcions, la lluita pel progrés social. Res de tot això se'ls exigeix als informadors espontanis de les xarxes. Ni cal suposar-los-hi.

Si la nostra televisió pública catalana ha generat al llarg de les dècades desenes de programes d’èxit, de qualitat i referents, per què no els repesquem i els reemetem? Per què tenim normalitzat que durant l’estiu es reemeti 'Plats Bruts' i ara no podem tirar d’antics programes del 'Quèquicom' una estoneta cada tarda?

Que si el doctor Trilla, que si el doctor Mitjà, o si la tercera via és el doctor Padrós. He llegit enquestes amb aquests tres protagonistes: quin és el metge que t’agrada més? En això el periodista ha de ser curós. No es pot evitar que un o altre sigui popular. I és interessant saber què en pensen els doctors, investigadors i especialistes científics. Ara bé, és convenient fer cas de la informació oficial.

El TN Vespre de TV3 de dilluns emetia un vídeo que mostrava clarament violència i abusos contra una anciana amb alzheimer en una residència. De nou, ens trobem en la cruïlla entre l’ètica periodística i la visibilització de la violència. Podem informar sense sobreexposar? Parlem del dret a a la intimitat d’una persona amb una malaltia que afecta a les seves facultats: algú va decidir per ella.

L’impacte emocional, professional i físic que ha tingut en mi la cobertura del coronavirus ha estat el mateix que el de l’atemptat del 17-A. Per l’alt grau d’incertesa, l’allau d’informació (unit a la necessitat d’informar amb urgència i de manera impecable) i el perill per als periodistes.