El mes de març va ser notícia el naixement del tercer fill de Messi. A la foto amb els dos grans, Thiago i Mateo. Foto: Instagram @leomessi

Premsa rosa als espais d’informació esportiva

Entenc que del Barça se n’ha de parlar i molt, només pel seu pes social, econòmic i emocional és determinant, donant per descomptada la vessant esportiva. Però parlar dels pentinats dels jugadors? De les fotos que han penjat a l’Instagram perquè fa anys que són parella de no sé qui?
Imatge de Clara Ponsatí a l'acte "5 mesos sense vosaltres", el 16 de març de 2018 a Barcelona. Foto: Òmnium Cultural / Viquipèdia.

Ponsatí, la punteta d’un iceberg colossal

O abordem el debat sobre la separació periodisme-poder d’una santíssima vegada i ho fem des de dins, entre tots aquells que volem un model propi i fort de comunicació pública a Catalunya, de manera oberta i sense excuses ni autoenganys, sense recórrer al tòpic, infantil i inútil “som més plurals que els altres”, o estem morts. O, més ben dit, ens mataran.
Campanya publicitària de Nike. Foto: Nike.

Dones normals

Ens estem acostumant cada cop més a veure campanyes de publicitat dirigides a dones que no compleixen els cànons estètics que algú reclama. Intentar trencar els patrons de bellesa establerts fent evident que qui utilitzes per trencar-los no els compleix és absurd.
Manifestació a Pamplona en suport als joves d'Altsasu i les seves famílies, el 16 de juny de 2018. Foto: Ekinklik.

Els carrers seran sempre nostres, també a Pamplona

Des de Girona, Tarragona, Tortosa, Reus, Cervera, Manresa, Barcelona o Lleida. Centenars de catalans i catalanes s’han organitzat per omplir els carrers de Pamplona aquest cap de setmana. El motiu? Donar suport als joves d’Altsasu i a les seves famílies, reclamar justícia i denunciar el muntatge policial al voltant...
Carnets de premsa del Grup Barnils. Foto: Grup Barnils.

Només érem quatre sargantanes i ara mira

Els inicis del Grup Barnils cal anar-los a buscar abans de la fundació oficial, l'any 2001, quan durant la dècada dels 90 una vintena de periodistes ens trobàvem esporàdicament per xerrar sobre el país i la professió. Érem independentistes quan això encara no s'estilava i ens autoanomenàvem sargantanes, tot i que mai he sabut ben bé per què.
Entrevista presencial. Foto: Carito Gamboa.

Fes-me la feina

El que no pots fer és carregar-li feina a qui estàs demanant un favor. Perquè, esclar, respondre per escrit un qüestionari no és el mateix que atendre informalment unes preguntes per telèfon. Dedicar-te a pensar cada resposta i a escriure-la amb cura és una feina en sí mateixa.
Jèssica Pérez intervé a l'acte Periodisme digne. Foto: ADPC

Periodisme digne

És si més no reconfortant que diverses entitats del periodisme haguem trobat un denominador comú de reivindicació: el pentadecàleg 'Per un periodisme digne'. I que haguem pogut organitzar un acte modest però al meu entendre ben plantejat, que hauríem d'intentar repetir cada any al voltant de la data simbòlica del 3 de maig.