Opinió

Buscar una dona amagada entre una pila de noms masculins que tens molt més a l'abast requereix un esforç extra. Ja sabem que no vol dir que no n'hi hagin, de dones, vol dir que estan invisibilitzades. També sabem que quan investigues una mica i vas més enllà, sovint apareixen donasses potents, amb discurs, capacitat comunicativa i que saben molt bé del que parlen.

Cal tornar a trobar la fórmula per fer un periodisme atractiu. I hi ha esperança en les noves generacions. En lloc de manipular l’audiència amb llaunes polítiques unidireccionals o amb reportatges pagats on al tercer paràgraf surt fins i tot el nom de l’entitat que patrocina el festival de música, cal tornar a començar.

Què significa l’aparició i l’auge dels verificadors? Assenyalen que els periodistes i els mitjans de comunicació descuiden una de les seves principals funcions? O són una resposta necessària a causa de l’excés d’informació que circula per Internet i als nous hàbits d’informar-se dels ciutadans?

Qui són els responsables directes i indirectes d'aquella massacre? Per què ho van fer? Què fa que algú assassini de manera indiscriminada? S'hagués pogut evitar? Sabríem evitar-ne en el futur? Què n'hem après? Per què el PP, el PSOE i Ciudadanos van vetar una comissió d'investigació per aclarir les relacions que hi havia entre el CNI i el considerat cervell de la massacre?

Val la pena llegir el llibre: o us agafaran moltes ganes de fer de periodista i lluitar per fer un diari com cal o us passaran definitivament les ganes de dedicar-vos a aquesta professió. Sigui com sigui, saber com es fa un diari i quins interessos hi ha al darrere és molt útil, tant si en som còmplices indirectes com simples lectors.

Sigui per inèrcia, per inconsciència o per incompetència, TV3 dimiteix dels seus principis quan converteix “Madrid” en la capital de referència i “Espanya” en el demos recorrent entorn del qual ha de gravitar la nostra visió del món. Ni preserva l’autocentrament ni genera comunitat pròpia.

Activistes que no entenen de benestar animal quan entren a les granges, esglaien aquests animals, els toquen i posen en risc la seva salut i donen aigua a vedells que han de mamar només. Formen part d’una internacional de papanates, amb la qual, sense saber-ho, molts periodistes hi han combregat.

Quan el periodisme deixa de fer la seva feina, el poder té via lliure per construir una realitat paral·lela. I Itàlia, com de costum, hauria de servir d’avís per a tots plegats.