Edicions 3i4 ha publicat recentment reculls de Ramon Barnils, Xavier Vinader i Joan Fuster. Foto: El Temps de les Arts (cedida).

Ramon Barnils, contra l’imperi espanyol

L'editorial valenciana Tres i Quatre va presentar al desembre els llibres 'Contra el nacionalisme espanyol' de Ramon Barnils, 'Confidencial' de Xavier Vinader i 'Escrits de combat' de Joan Fuster. El dedicat a Barnils recull cent cinquanta articles publicats a la revista 'El Temps'. És contra el Regne d’Espanya que el periodista hi dedica els seus textos més punyents.
Article de Juan Abreu a 'El Mundo'.

“El firmamento goteando estrellas de semen”

Si Juan Abreu, malgrat tingui l’ofici d’escriptor, és un impresentable comunicant, cal que 'El Mundo' revisi continguts i decideixi en base a criteris que es fonamentin en el respecte dels drets humans més fonamentals.
Interior d'un dels habitatges d'una promoció de parc públic de lloguer, el novembre passat. Foto: Ajuntament de Barcelona.

Qui diu que els lloguers han baixat?

El problema no és publicar una notícia citant dades de l'informe d'Idealista, sinó publicar una notícia basant-se només en aquesta informació i donant per bones les dades d'un agent del mercat amb uns interessos concrets. Si acceptem la seva versió sense matisos i publiquem un titular llaminer amb una notícia breu, estarem jugant al son d'aquest portal immobiliari.
Pilar Rahola (esquerra) rep crítiques per aparèixer molt a programes de TV3 com el 'FAQS'. Imatge: CCMA.

Rahola, la màxima experta en Covid

Per una vegada els mitjans han fet allò que el sentit comú demanava sempre que hi havia un problema que s'escapava de l'actualitat política nostra de cada dia: donar la veu majoritàriament als experts. Per les xarxes i la política sempre serà més cridaner dir que Rahola ha estat la màxima experta en covid. Però la realitat espatlla el bon titular.
Un dels 'chyrons' amb què el programa FAQS de TV3 va rotular el cantant Kelly Isaiah va generar polèmica per tenir deixos racistes i centralistes. Imatge: CCMA.

Entre Simba i Lo Cartanyà

El polèmic 'chyron' del 'FAQS' deixa al descobert un seguit de prejudicis, de falta de referents que puguin explicar una part de la realitat del país: per una banda, la diversitat de llocs de naixement (si no és que hi ha estat sempre malgrat els discursos oficials) i la diversitat d'un territori que TV3, ni la majoria de mitjans catalans, han sabut representar.
Els bombers remullen les instal·lacions de la petroquímica Iqoxe, a La Canonja (Tarragonès), l'endemà de l'explosió que el 14 de gener de 2020 va causar tres morts. Foto: Roger Segura / ACN.

Una bomba de rellotgeria que cal fiscalitzar

Avui fa tot just un any que el paradigma va canviar per gran part de la població que fins llavors havia mirat cap a una altra banda. Aquell 14 de gener es va confirmar el pitjor pronòstic: la petroquímica és, també, una bomba de rellotgeria. La seva història va lligada a mil i un accidents mediambientals que s’han anat trampejant i silenciant en bona mesura, però les tres morts d’aquell dia marquen un abans i un després. 
El candidat de Vox a la Generalitat, Ignacio Garriga, entrevistat per la periodista Gemma Nierga a La 2, el 21 de desembre de 2020. Foto: RTVE.

Per salut pública

Companys i companyes, és feina nostra exercir la professió des del respecte a totes les persones, és la nostra missió frenar el discurs de l’odi des de cada redacció, cada llibreta i cada micròfon. No té sentit donar cobertura a les desenes de col·lectius que s’estan partint la cara als carrers per lluitar contra el feixisme si posteriorment considerem que Vox i el FNC són part d’un arc polític que ha de ser representat.
El president dels Estats Units, Donald Trump, fent declaracions en un monitor de televisió des de la sala d’informació de la Casa Blanca, després de l'assalt dels seus partidaris al Capitoli, a Washington. Foto: Carlos Barria / Reuters.

Qui censura un president?

Si ara acceptem que els gegants tecnològics passin el ribot sobre segons quins discursos, quina seguretat tenim que no ens esquitxarà més endavant? Quines garanties té el debat públic sota una moderació que esborra allò que escapa dels marges marcats?