Pàtria o patrimoni?

Una normalitat anormal. Així és com algú que observés en la distància podria descriure el sistema administratiu català i, per extensió, el mediàtic. L’expresident Jordi Pujol invocava recentment el cas de la creació de l’estat d’Israel per parlar de la necessitat d’anar donant forma a les tan anomenades...

Dir les coses pel seu nom

Malgrat la forta i sovint ferotge competència entre els grans grups mediàtics, els respectius mitjans de comunicació acostumen a respectar un cert pacte no escrit de no agressió. Amb excepcions, com tot a la vida, però excepcions al capdavall. Per això va sorprendre i va causar gran enrenou a Alemanya, fa unes...

Del periodisme a la propaganda

Al Tribunal Suprem ja s'hi ha decidit que Sortu, la nova proposta de l'esquerra abertzale, no podrà participar de les eleccions del 22 de maig. El procés contra Sortu s'ha posat de manifest la debilitat del periodisme a l'estat i al nostre país. Només cal recordar l'episodi de quan ETA, a través de la BBC, va emetre,...

Allò que portem sota el braç

Sempre he pensat que els mitjans, sobretot la premsa escrita, serveixen per llegir-hi i sentir-hi el que un vol llegir i sentir, i reafirmar així les pròpies conviccions o intuïcions. Hi ha qui creu el contrari, que un mitjà de comunicació ha d'incloure tot tipus d'interpretacions i ha de tenir l'etiqueta “plural”...

En Pinxo li va dir a en Panxo…

I en Panxo va dir a en Pinxo. Aquesta és la dialèctica mediàtica que s’imposarà els propers mesos perquè, senyors, vénen eleccions municipals i, quan s’acosta el dia que el poble sobirà ha d’anar a les urnes, els mitjans de comunicació esdevenen la plataforma idònia pels retrets entre partits. La secció de...

La piràmide de la frivolitat

Fa uns mesos vaig tenir el gust d'entrevistar en Carlos Scolari –que a banda de tenir l'honor de néixer a la Rosario de Messi és especialista en comunicació i cultura digital i investigador de la UPF-. En Carlos, que em perdoni la familiaritat, em va parlar d'un concepte interessant, la piràmide informativa: un fet...

El que no surt a la (nostra) TV no existeix

Ja ho havien dit abans, però Berlusconni ho ha dit i té rao: 'Allò que apareix a la televisió existeix'. I el que no surt, és clar, no existeix. M'ho ha recordat l'esperpèntic paisatge que dibuixa Videocràcia (emès fa pocs dies a Sense Ficció), un documental censurat a Itàlia sobre la televisió construïda pel...

Subjecte, verb i predicat

Cada cop que perdo l’esperança en l’ofici de periodista, rellegeixo un article que Xavier Montanyà va publicar l’any 2006 a Vilaweb. El dedicava a glosar la figura de Ramon Barnils, i el titulava manllevant una màxima del propi homenatjat: ‘Periodisme d’investigació? És que n’hi ha d’altre?’. Ara que...