No val a badar amb TV3

Aquests dies són uns quants –no molts, però sí uns quants- els articulistes i opinadors  que s’han abraonat contra TV3 pel suposat “autisme” davant del comunicat final d’ETA. Anem a pams i posem els punts sobre les is, perquè amb la televisió nacional de Catalunya no s’hi val a badar. S’ha dit,...

La ‘caverna’ fa el ridícul

No és l’objectiu d’aquest observatori analitzar els mitjans que s’editen o que emeten des de fora del nostre àmbit lingüístic, però és impossible ser periodista i mirar amb ulls crítics el panorama comunicatiu d’aquest país sense adonar-se’n del que ens arriba quotidianament (en paper o per les ones) des...

Prou convocatòries

Som divendres i sóc a punt de tancar l’ordinador per començar el cap de setmana festiu. Abans, però, decideixo fer una ullada al correu electrònic i constato que, un cop més, la setmana que ve es presenta  atapeïda de convocatòries, ja sigui de xerrades, jornades,   rodes de premsa… o com li vulgueu dir. No...

Ja tenim fallera major!

"Dues noves reines", escrivia un diari de paper al titular de portada. Grans fotografies, pluja de tòpics carpetovetònics, pàgines i pàgines d'iteracions que voregen la paròdia. Cada any és exactament igual. Varien els noms i potser el color dels cabells, però és exactament igual exactament igual exactament...

Tornar als perquès

La velocitat global, la diversitat de formats, les noves xarxes socials i la competència de mercat han allunyat el camí dels mitjans actuals dels referents clàssics del periodisme. I això perjudica massa sovint el producte final. Els últims dies ens hem topat amb alguns exemples que han convertit el lector, l’oient...

Eines per la diversitat

Massa sovint, més del que voldria, m’he trobat companys de professió que s’escuden en les rutines de treball, les presses o en la falta de fonts fiables per justificar algunes informacions mal documentades, esbiaixades o incomplertes sobre immigració i diversitat cultural. I, personalment, crec que a aquesta...

Un periodista mata el periodisme i després es suïcida

Ja fa temps que dura, aquesta cançoneta. Cada dos per tres surt algun periodista a certificar la mort del periodisme. I encara sort, si ho diu un periodista. El més habitual és que ho proclami un sociòleg amb ulleres de pasta, un blocaire sense estudis, algun opinador amb pretensions o, pitjor encara, algun d'aquests...

Ai, si Pulitzer aixequés el cap!

M'agrada pensar que la majoria d'estudiants de periodisme entren a les facultats amb ideals, creient-se encara amb més o menys força la teoria del periodisme com a quart poder. I la facultat, precisament, va ser concebuda com el lloc on alimentar aquesta faceta ètica de la professió –s'acabi posant en pràctica o...