Infoxicació per coronavirus?

Es parla en moltes ocasions del col·lapse de la sanitat, però no tenim les dades per constatar-ho: quants llits hi ha disponibles a la sanitat pública al nostre país (en total i lliures ara mateix)? Quin percentatge del total estan ocupant els que tenen coronavirus? Quantes places pot aportar la sanitat privada i a quin cost? Si finalment s’usen llits de la sanitat privada, el cost serà transparent?
desorientació

El valor afegit del periodisme

Els valors del periodisme són els de l'estat de dret i les societats democràtiques: el dret a saber, la llibertat d'expressió, el control sobre el poder, la denúncia de les injustícies i corrupcions, la lluita pel progrés social. Res de tot això se'ls exigeix als informadors espontanis de les xarxes. Ni cal suposar-los-hi.

No explicar que no passa res també és servei públic

Si la nostra televisió pública catalana ha generat al llarg de les dècades desenes de programes d’èxit, de qualitat i referents, per què no els repesquem i els reemetem? Per què tenim normalitzat que durant l’estiu es reemeti 'Plats Bruts' i ara no podem tirar d’antics programes del 'Quèquicom' una estoneta cada tarda?

No feu cas dels experts

Que si el doctor Trilla, que si el doctor Mitjà, o si la tercera via és el doctor Padrós. He llegit enquestes amb aquests tres protagonistes: quin és el metge que t’agrada més? En això el periodista ha de ser curós. No es pot evitar que un o altre sigui popular. I és interessant saber què en pensen els doctors, investigadors i especialistes científics. Ara bé, és convenient fer cas de la informació oficial.

Sobreexposició de la violència

El TN Vespre de TV3 de dilluns emetia un vídeo que mostrava clarament violència i abusos contra una anciana amb alzheimer en una residència. De nou, ens trobem en la cruïlla entre l’ètica periodística i la visibilització de la violència. Podem informar sense sobreexposar? Parlem del dret a a la intimitat d’una persona amb una malaltia que afecta a les seves facultats: algú va decidir per ella.

On neix la llum

L’impacte emocional, professional i físic que ha tingut en mi la cobertura del coronavirus ha estat el mateix que el de l’atemptat del 17-A. Per l’alt grau d’incertesa, l’allau d’informació (unit a la necessitat d’informar amb urgència i de manera impecable) i el perill per als periodistes.

Virus de silencis

Fa uns dies Lesbos va ser focus periodístic gairebé fins als nivells de 2016. Professionals de diversos mitjans cercaven testimonis a terreny, gairebé ningú tenia un equip cobrint la situació. Ha passat una setmana i per l’actualitat és com si l’illa s’hagués evaporat, com si el mar se l’hagués empassat també, igual que a tantíssimes persones. Hem passat del tot al res.

Periodisme en temps de coronavirus

Ha estat molt bé posar el pilot automàtic habitual, en els primers dies de l'emergència, d'anar cobrint compareixences, llistant llocs que tanquen o que suspenen activitat i comptant morts i positius. Però hem de començar a pensar com continuarem traient diaris o fent informatius de ràdio i televisió amb notícies de tota mena en les pròximes setmanes.