Una dona es posa les mans al cap davant l'ordinador. Foto: Unsplash. Elisa Ventur

La síndrome de la impostora, voilà

Quan m’adono de la quantitat d’homes mediocres que hi ha fent de tertulians o ocupant espais mediàtics, assumeixo que tinc dret a no ser brillant i que no per això soc invisible. Davant la idea d’exposar-me a nivell mediàtic, però, la por esdevé un monstre irracional.
Captura de pantalla d'una tertúlia al programa "Els matins" de TV3

Testimonis i tertúlies

L’important ja no és anar a la notícia ni arribar al moll de l'os sinó fer molt soroll a l’entorn. La dinàmica social i periodística ha anat virant cap aquí. Les fake news, tal com les coneixem ara, són part d’aquesta estratègia.
Dos agents dels Mossos, d'esquenes, amb activistes al terra que intenten evitar un desnonament. / Foto: ACN. Blanca Blay

El Col·legi t’explica coses

No ha dubtat en cap moment que entre el pedra-paper-tisora de la necessitat d’accés de la comitiva judicial i el dret a la informació, guanya sempre la comitiva judicial i la decisió del comandament policial. El periodisme fent escrutini del poder i vigilància de les injustícies s’explica per si sol.
Captura de pantalla del programa "Polònia" de TV3

Desinformats però crítics

Quan creix la insatisfacció amb la política i quan més es desconeix què fa el Govern o el Parlament és quan caldria insistir en algun format especialitzat i modern. No és qüestió de fer propaganda sinó de trobar una manera adequada per poder donar a conèixer la realitat política del país. De fet, com més es pugui conèixer i reconèixer la política, més fàcil és practicar la transparència real. Però volem ser crítics sense estar (ben) informats.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, entrant en un cotxe a la sortida de l'església de Tàrrega, l'any 2017. Foto: ACN, Oriol Bosch

Quan un bisbe penja el bàcul

Plantar-se davant d’un portal a demanar al bisbe emèrit de Solsona si vol justificar-se davant els seus feligresos em sembla un atemptat a la intimitat que no sustenta cap codi deontològic. Almenys, en l’espai dels informatius d’una cadena pública com TV3. 
Un grup de manifestants a l'aeroport del Prat convocats per Tsunami Democràtic, el 14 d'octubre del 2019. Foto: ACN. Miquel Codolar

10 versions d’Els Segadors que han estat notícia

L'himne nacional ha estat la banda sonora de diferents moments clau dels últims anys a Catalunya. Dos dies després de la Diada, un repàs en forma de decàleg de diferents versions d'Els Segadors: des de la més antiga a la de la vaga general del 2017, passant pel Canet de 1976, una versió heavy o la interpretació del cor de l'exèrcit rus.
El monument a Rafael Casanova de Barcelona, després de les ofrenes florals de la Diada 2020 / Foto: Job Vermeulen - ACN

Dels “rituals” de la Diada i de com en parlem els mitjans

La repetició anual d'unes mateixes activitats provoca també un efecte d'inèrcia en la cobertura mediàtica que no juga gens a favor del bon periodisme. Periodistes i mitjans faríem bé de debatre i reflexionar sobre com cobrir millor la Diada sense caure en tòpics o en rutines productives (“sempre ho hem fet així”). Potser caldria tornar a valorar la importància relativa de cada activitat, atrevir-nos a desinstitucionalitzar-la una mica i deixar de menystenir les moltes iniciatives de la societat civil.
Un home llegint a la tauleta.

Saber llegir el món

Una societat que vol definir-se com de la informació, la comunicació i el coneixement rep cops. Tenim analfabetisme funcional, analfabetisme digital-tecnològic i... sí, analfabetisme de no saber llegir ni escriure. No és tan estrany de trobar-se adults –fins i tot amb titulació universitària!– que tenen dificultats per comprendre un tuit, un titular, o una notícia ben escrits.