El rei Baltasar a la cavalcada de Sant Cugat del Vallès. Foto: Ajuntament de Sant Cugat.

“Els pares són els reis”

El discurs del rei Baltasar d'Andoain va generar un rebombori tret de context, titulars fora de lloc i comentaris racistes i xenòfobs. Que poc ens agrada escoltar i escoltar-nos. És més fàcil culpar l’emissor quan hi ha equívocs, com si el receptor no tingués la predisposició d’entendre allò que vol entendre.
Gràfica de la campanya de foment del reciclatge d'EcoEmbes, EcoVidrio i la Generalitat de Catalunya.

Jo no estic ‘acabant amb’ el planeta

Engego la ràdio. "Les teves excuses estan acabant amb el nostre planeta, no te n’adones?", em diu una nena des de les ones. I l’anunci continua: "D’aquí al 2020 a Catalunya hem de recollir el 60% dels residus". Em miro, carregada de remordiments, tot el plàstic que envolta quatre tristos talls de pernil.
Capçalera de la manifestació central a Barcelona de la vaga feminista del 8 de març de 2018. Foto: Gemma Sánchez / ACN.

La notícia de l’any

Aquests dies és recurrent que els mitjans de comunicació facin un resum de les que han estat les notícies més rellevants de l’any. Potser perquè sóc dona i feminista, jo no en tinc cap dubte: el 8 de març.
El número 1 de la revista 'Grama', aparegut l'any 1969. Foto: Gramenet Imatges / Manuel Arenas.

‘Grama’, cinquanta anys després

La revista va esdevenir un important instrument de cohesió en una ciutat de ràpid creixement com era la Santa Coloma de la segona meitat del segle XX. I va resultar un testimoni fidedigne d'allò que els seus veïns i veïnes protagonitzaven en la lluita per la millora de les condicions de vida i les llibertats.
El president electe del Brasil, Jair Bolsonaro, es dirigeix a la seva presa de possessió en un Rolls Royce amb la seva esposa Michelle i el seu fill Carlos. Foto: Marcos Brandão / Agência Senado.

Per un 2019 sense mentides

Les notícies falses i la seva utilització política no són res de nou. Fa anys que existeixen, el que passa és que no els dèiem 'fake news'. Eren, senzillament, mentides. El que sí que és nou –i efectiu– és la facilitat per difondre-les, tal com mostra l’enviament massiu de whatsapps de la campanya de Bolsonaro.
La Llotja de Mar de Barcelona, on està previst celebrar el Consell de Ministres espanyol aquest 21 de desembre. Foto: Cambra de Comerç de Barcelona.

Les metàfores entrant per la Diagonal

La banalització de la violència en els mitjans de comunicació ve de lluny i és la que ens ha portat a l'estat actual, en què drets bàsics com els de manifestació es confonen amb “actes violents”, rebaixant a nivells insostenibles les llibertats civils.
Concentració de periodistes al davant del TSJC a Barcelona per defensar el secret professional arran del cas 'Cursach', el 14 de desembre del 2018. Foto: Miquel Codolar / ACN.

Periodisme dèbil, ciutadania desprotegida

Uns mitjans devaluats, acrítics i reduïts a ser portaveus d'institucions, partits i organitzacions són la forma més eficaç de desprotegir la ciutadania dels desviaments i excessos del poder. Sense premsa honesta i valenta, la gent està molt més indefensa. Com és que no els preocupa gens el darrer atemptat contra uns drets que són de tothom?
L'estació de metro de San Giovanni, a Roma, l'abril de 2017. Foto: Flavio Artegiani.

Els indiferents

Hi ha històries que aglutinen totes les misèries. Aquesta n’és una: hi trobem racisme, masclisme, classisme i mal periodisme. Comença a Roma el passat 6 de desembre a l’estació de San Giovanni, un barri cèntric però força tranquil de la capital.