Opinió

He llegit aquests dies 'La darrera entrevista a la direcció d'ETA', publicada per Gara en format de llibre, primer en basc i fa poc en espanyol. L'entrevistador? Iñaki Soto, director de Gara i, doncs, personalitat significativa de l'esquerra independentista basca. Una lectura d'aquest text des de la perspectiva d'un lector català –com jo mateix– i des dels Països Catalans m'ha dut diferents conclusions.

El sensacionalisme morbós, la informació acrítica i sense context i la mania de descriure els feixistes amb el braç alçat com a «ciutadans amb banderes» han facilitat la banalització i el blanqueig del feixisme.

Els mitjans cooperatius s'ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d'un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia.

El perill actual és que si normalitzem el govern dels experts de forma acrítica, la resposta social a les decisions sense consens democràtic podria ser cada vegada més feble, aïllant aquells que desitgin participar políticament des de la base.

En la majoria de sectors hi ha una correlació directa entre l’èxit d’un producte i la quantitat d’ingressos que genera. En la indústria periodística, però, no funciona així: mentre augmentava el consum d’informació, els ingressos generats a través de la publicitat, la principal via de finançament dels mitjans, van caure en picat. Les administracions i els editors tenen una enorme responsabilitat en aquesta etapa d’anormalitat que tot just iniciem. També les empreses anunciants, per descomptat. Esperem que estiguin a l'altura i que el sector periodístic deixi de ser un sector paradoxal.

Em sembla molt lògica i raonable la demanda d'una seixantena d'institucions científiques, col·legis professionals i entitats socials perquè els informatius de la televisió i la ràdio públiques catalanes tinguin una secció específica de ciència. El manifest, fet públic fa unes setmanes, constata que "la nova realitat que ja estem vivint, tant pel coronavirus com per les dramàtiques emergències climàtiques i ecològiques, requereixen més que mai que es posi la ciència al centre de la societat".

És preocupant com s'ha normalitzat en els mitjans i en la societat, discursos que treuen importància a la Covid-19 argumentant que afecta "només" a la gent gran. Aquesta retòrica encarada totalment a lògiques de productivitat, és conseqüència d'anys de pandèmia neoliberal; a escala econòmica, de relacions socials i de discurs mediàtic.

Hem deixat enrere un temps en què les jornades i fets «històrics» eren el pa de cada dia. Un recurs descriptiu i argumental del qual segurament hom va abusar. Més enllà, però, de la conveniència, efecte banalitzador o frivolitat d’aquestes visions de la realitat, la caracterització implicava una perspectiva de futur, generalment positiva o, fins i tot, èpica. Res a veure amb el que vivim ara.