Opinió

Alguns ens miren amb recel perquè es pensen que venim a donar lliçons i que ells no tenen res a aprendre. Altres abracen un corporativisme tan malsà que no creuen que calgui fiscalitzar el periodisme. Hi ha qui voldria que marquéssim una línia entre ‘bons’ i ‘dolents’ o qui creu que només són censurats aquells que pensen com ells. Amb tot plegat, que un observatori de mitjans de més de 10 anys de trajectòria impulsat per una associació sense ànim de lucre continuï endavant és una petita meravella.

Que cal avançar en l'àmbit de les energies renovables amb urgència és evident. Que s’ha de fer de la mà del territori i evitar generar més desequilibris i macroinfraestructures per fer negocis privats, també. En plena discussió entre govern i entitats i institucions d’arreu del Principat, aquests són 5 tips per entendre què està passant en la batalla per les renovables a casa nostra.

Sexe, drogues i una orientació sexual no normativa són els elements que, barrejats, poden acabar en un tractament informatiu sensacionalista i estigmatitzador. Una homofòbia latent i subtil comença a surar a través dels mitjans. Moltes vegades els mitjans el que fan és reforçar els tòpics i els prejudicis, en aquest cas contra els gais. Un discurs sensacionalista que pot acabar legitimant discriminacions.

Es publica "La ciutat sense veïns", un retrat de víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària. Un llibre que, a més d’una important feina d’investigació i treball de camp, ha de ser també un (auto)reconeixement a anys i anys de carrer, precarietat i professionalitat.

Fer una mirada ràpida als mitjans de comunicació catalans i espanyols fa feredat. La premsa ve a dir-te que la culpa és teva i ofereix dues coses: per una banda, tot el catàleg de possibles causes mèdiques i de com hom hauria de saber què té o deixa de tenir; i, per altra banda, tot un grapat de solucions més o menys màgiques que surfegen sempre entre onades de publicitat amagada.

Fa anys que el diari criminalitza l’independentisme i construeix el relat per justificar-ne la repressió a uns nivells que han fet posar les mans al cap a molts observadors forans. Per això, fer ara un gir de volant que justifiqui aixecar el peu del coll d’aquells que has deshumanitzat exigeix un argumentari que evolucioni l’ànim venjatiu a una suposada posició moderada.

La presència a la nostra societat de persones d'origen marroquí és el resultat d’un procés migratori constant per causes econòmiques, que el nostre sistema comunicatiu no ha acabat d’assumir. Els tòpics, estereotips i convencions subjacents en el flux informatiu evolucionen, però ho fan molt més lentament que la mateixa societat catalana.

El llibre és ple d’anècdotes significatives del que representava fer una televisió des de la professionalitat, competitiva amb l’única que llavors es podia veure al nostre país: TVE. Lluny de la televisió antropològica i folklòrica que pretenien que fos els 'mandamassos' de Madrid (PSOE de Felipe González). Obsessionats, d’altra banda, aquests mateixos 'mandamassos' –i encara dura– perquè no es pogués veure ni al País Valencià ni a les illes.