Opinió

La ultraespecialització i la desconnexió amb la resta de disciplines socials i, en conseqüència, amb molts aspectes de la realitat que ens envolta, no pot més que crear periodistes capaços de descriure l'aparença de la realitat que els envolta sense entendre'n les relacions socials subjacents. Si la universitat funciona com una fàbrica de carn envasada per distribuir per les empreses mediàtiques del país, el risc per la professió i pel que volem que sigui és enorme.

Veure l’enviat de La Sexta a la Llombardia parapetat darrere d’una mascareta és molt poc seriós, com també ho és que 'Marca' donés credibilitat a tres seguidors del València C. F. que havien relacionat un refredat contret a Milà amb el coronavirus.

Una de les conseqüències més interessants de l'episodi del 3% i de la confessió de Pujol és la cultura de la transparència que ha emergit des de llavors, amb els nous instruments que ens permeten accedir a la informació pública.

La periodista Sara Gonzàlez, que capitanejava la presentació, va preguntar a Tamara Carrasco quants cops li havien preguntat com estava, quan l'havien entrevistat. La resposta no us sorprendrà: va dir que no li preguntaven com estava, i que si ho feien, només era en referència a com estava evolucionant el procés judicial. No preguntaven com estava ella, sinó com evolucionava el cas.

Mitjans de diferents països han recollit els moviments socials, des de Hong Kong al Sudan, passant per Equador i Xile, proposant en general motius que podrien unir-los. Entre els més habituals hi ha la resposta o la protesta contra règims, governs o marcs institucionals autoritaris o immunes al canvi, o més genèricament contra les conseqüències de la globalització i les polítiques neoliberals.

Crec que ’El País’ s’equivoca oferint un altaveu a opinions que legitimen el masclisme, l’odi a la immigració, el negacionisme climàtic i l’autoritarisme amb Catalunya sense més confrontació que un apart molt breu que no compensa, ni de lluny, l’espai que donen als arguments pro-Vox.

Deixem, si us plau, d’erigir-nos en cavallers del grial per a la vitalitat present i futura de la llengua catalana, i deixeu, si us plau, de veure supremacisme per defecte en qualsevol mostra de neguit individual o col·lectiu sobre el tema.

Totes les explicacions que els filòlegs heu donat aquests dies sobre el perquè de dir el títol de 'Parásitos' en castellà ens les hauríeu de donar també, per exemple, en el respecte pels topònims de l'espai comunicatiu català, en el perquè de mantenir nomenclatura forçada i d'un altre temps com "Llevant" per referir-se al País Valencià o de "sud de França" per referir-se a Perpinyà.