Opinió

Entre les propostes que el Parlament de Catalunya té damunt la taula per reformar la llei de la CCMA hi ha la cogestió, és a dir, la participació dels treballadors i treballadores en el Consell de govern de l’empresa. D’acord, però... per fer-hi què?

València es prepara per doblar la seua contaminació provinent del transport marítim, mitjançant unes obres que valen 1.200 milions d’euros i que no compten amb cap declaració d’impacte ambiental, i l’única resposta del flamant conseller d’Obres Públiques és «evitar debats estèrils». El gruix dels mèdia repeteix com lloros l’argumentari del Port sense que ningú semble qüestionar-se el fons de l’assumpte.

Calen més periodistes a les fronteres i no només físicament, no solament per escriure o fotografiar, sinó també des de les redaccions; per decidir que sí, que ho traiem, que ho publiquem, que apostem per no ser còmplices del silenci, que decidim explicar. Decidim denunciar.

Un editorial del programa es fixava en una agressió sexual comesa presumptament per joves que han migrat sols. Si els agressors fossin menors d’edat acompanyats i nascuts aquí, en parlaríem igual, li donaríem el mateix espai mediàtic? Quins paràmetres determinen l’interès periodístic d'una agressió? Allò que en justifica la noticiabilitat és la procedència de qui comet l'agressió o l'agressió en si mateixa?

Que l'AVT qualifiqui l'entrevista a Otegi "fora de tota ètica i moralitat" és disculpable des de la compassió pel dolor. Però qui són els partits polítics per decidir a qui pot entrevistar un mitjà, per més públic que sigui?

Què és la sintaxi nacional? Es tracta de començar a emmarcar tots els productes que generem des dels Països Catalans en un àmbit amb referents propis i no pas aliens. Es tracta d'acostar la informació a la nostra realitat i deixar de prendre com a pròpia una realitat que no és pas nostra, sinó que ens ve imposada per circumstàncies històrico-polítiques determinades, induïdes.

Els atacs i insults contra l'escriptor Andrea Camilleri, hospitalitzat en estat greu, obren el debat sobre el periodisme brossa a Itàlia.

Ho sap la professió periodística (la de la casa i la de fora). Ho saben les direccions dels programes i de la cadena. Ho sap especialment bé la classe política. I m’agradaria pensar que ho sap també l’audiència de “la nostra”. Què fa Pilar Rahola a TV3 en l'actualitat?