Mecenes de l'Anuari, socis del Grup Barnils i membres de la junta a l'acte dels 'Gintònics contra els silencis' en què es presentava l'Anuari Mèdia.cat, el febrer de 2018 a l'Euskal Etxea de Barcelona.

Brindarem 

Alguns ens miren amb recel perquè es pensen que venim a donar lliçons i que ells no tenen res a aprendre. Altres abracen un corporativisme tan malsà que no creuen que calgui fiscalitzar el periodisme. Hi ha qui voldria que marquéssim una línia entre ‘bons’ i ‘dolents’ o qui creu que només són censurats aquells que pensen com ells. Amb tot plegat, que un observatori de mitjans de més de 10 anys de trajectòria impulsat per una associació sense ànim de lucre continuï endavant és una petita meravella.
Un nen sosté un cartell on es llegeix 'Renovables sí, però així no', en la concentració del 5 de juny a Barcelona. Foto: Mar Martí / ACN.

5 tips (personals) per entendre què passa amb les renovables

Que cal avançar en l'àmbit de les energies renovables amb urgència és evident. Que s’ha de fer de la mà del territori i evitar generar més desequilibris i macroinfraestructures per fer negocis privats, també. En plena discussió entre govern i entitats i institucions d’arreu del Principat, aquests són 5 tips per entendre què està passant en la batalla per les renovables a casa nostra.
El chemsex no només el practiquen homes gais, però moltes informacions que en parlen estigmatitzen aquest col·lectiu. Foto: Ketut Subiyanto / Pexels.

El chemsex destapa l’homofòbia latent en alguns mitjans

Sexe, drogues i una orientació sexual no normativa són els elements que, barrejats, poden acabar en un tractament informatiu sensacionalista i estigmatitzador. Una homofòbia latent i subtil comença a surar a través dels mitjans. Moltes vegades els mitjans el que fan és reforçar els tòpics i els prejudicis, en aquest cas contra els gais. Un discurs sensacionalista que pot acabar legitimant discriminacions.
El periodista Andreu Merino, amb el seu llibre 'La ciutat sense veïns'. Foto: Adrià Costa / Nació Digital (cedida).

I l’Andreu al carrer

Es publica "La ciutat sense veïns", un retrat de víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària. Un llibre que, a més d’una important feina d’investigació i treball de camp, ha de ser també un (auto)reconeixement a anys i anys de carrer, precarietat i professionalitat.
Una dona preocupada després de veure el resultat d'un test d'embaràs. Foto: Tima Miroshnichenko / Pexels.

Infertilitat: buscant culpables

Fer una mirada ràpida als mitjans de comunicació catalans i espanyols fa feredat. La premsa ve a dir-te que la culpa és teva i ofereix dues coses: per una banda, tot el catàleg de possibles causes mèdiques i de com hom hauria de saber què té o deixa de tenir; i, per altra banda, tot un grapat de solucions més o menys màgiques que surfegen sempre entre onades de publicitat amagada.
La portaveu de govern espanyol, María Jesús Montero, en roda de premsa posterior al Consell de Ministres, aquest dimarts. Foto: Fernando Calvo / pool Moncloa.

‘El País’ ja demana els indults

Fa anys que el diari criminalitza l’independentisme i construeix el relat per justificar-ne la repressió a uns nivells que han fet posar les mans al cap a molts observadors forans. Per això, fer ara un gir de volant que justifiqui aixecar el peu del coll d’aquells que has deshumanitzat exigeix un argumentari que evolucioni l’ànim venjatiu a una suposada posició moderada.
La frontera entre el Marroc i l'Estat espanyol a Ceuta, en una imatge d'arxiu. Foto: Mario Sánchez Bueno / Wikimedia Commons.

La Guàrdia mora, el Tarajal i l’assignatura pendent

La presència a la nostra societat de persones d'origen marroquí és el resultat d’un procés migratori constant per causes econòmiques, que el nostre sistema comunicatiu no ha acabat d’assumir. Els tòpics, estereotips i convencions subjacents en el flux informatiu evolucionen, però ho fan molt més lentament que la mateixa societat catalana.
Portada del llibre "Com TV3 no hi ha(via) res", de Salvador Alsius.

Alsius i els orígens de TV3

El llibre és ple d’anècdotes significatives del que representava fer una televisió des de la professionalitat, competitiva amb l’única que llavors es podia veure al nostre país: TVE. Lluny de la televisió antropològica i folklòrica que pretenien que fos els 'mandamassos' de Madrid (PSOE de Felipe González). Obsessionats, d’altra banda, aquests mateixos 'mandamassos' –i encara dura– perquè no es pogués veure ni al País Valencià ni a les illes.