El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parla amb el vicepresident, Oriol Junqueras, al Parlament, el 26 d'octubre del 2017. Foto: Pere Francesch / ACN

(Una altra) Tardor calenta

Amb tot això i amb la imprevisibilitat que té la pandèmia, sembla que la premsa ens trobarem davant una disputa animada dins el sector independentista, on pesaran les promeses, els pactes i les condemnes dels candidats i els partits, però on els tribunals es tornaran a convertir en el tercer actor de la campanya, que podrà acabar determinant els resultats dels propers comicis.
Xavier Garcia. Foto: Albert Garcia Catalán

Xavier Garcia, periodista ecologista

Com a periodistes, la seva trajectòria i la seva obra, ens va bé per reconèixer l'ecologisme urbanita, primari i deslligat de la realitat del territori que, sovint, sembla que no sap que el paisatge, especialment el de Catalunya, és construït pels homes del camp.

No et preguntis què pot fer internet per tu

Podem fer molt per millorar els continguts de la xarxa i contribuir, d’aquesta manera, a enfortir la societat i la democràcia: aprofitar de manera col·laborativa les grans possibilitats d’internet a favor de la informació i en contra de la desinformació, desbordar l’opacitat dels cacics del segle XXI. Només ens calen, a més d’internet i el codi ètic, bones dosis de treball i sobretot compromís i confiança amb els altres periodistes amb qui vulguem compartir projecte i passió.
Portada de L'Espresso denunciant l'agressió a dos dels seus treballadors.

De violència i periodisme: l’extrema dreta i la impunitat

La informació, amb por, no és lliure. I tot i que la condemna als agressors dels periodistes de L’Espresso és una bona notícia, no ho és el fet que sigui una excepció. Perquè a Itàlia, com a tot arreu, si l’extrema dreta es permet tanta agressivitat contra els periodistes és perquè sap que la majoria de vegades els seus actes quedaran impunes.
Cotxe la policia a Islàndia. Foto: Wikipedia

El cas dels estrangers infectats

Aquesta història és una prova més que les males praxis, per molts codis deontològics que estudiem a les facultats, són una realitat, inclús en aquells països que tenim tan idealitzats des del sud d’Europa, sovint, per completa ignorància.
Una dona treballant a casa. Foto: Karolina Grabowska (Pixabay)

Teletreball o teleexplotació?

El teletreball hauria de generar flexibilitat, que no vol dir treballar a totes hores o ser present virtualment, encara que s’estigui malalta. I també aïlla física i socialment, ens fa trobar a faltar el recolzament de les companyes de feina en el dia a dia, i dificulta l’organització entre treballadores, així com el contacte amb les representants sindicals, si n’hi ha.
Imatge d'arxiu del rei Felip de Bèlgica. Foto: Getty

El perdó del rei belga pel colonialisme enmig de la Covid-19

En hores en què de forma quasi unànime es considera que caldria replantejar-s’ho tot, seria bo començar per fer servir, especialment els mitjans de comunicació, conceptes que facilitin entendre la realitat en la seva complexitat. Tant pel que fa a les relacions que creen desigualtat dintre dels nostres països com entre les nacions del món.
Imatge de la sèrie Drama

El drama de TV3

El drama de TV3 és que amb un pressupost de la CCMA proper als 300 milions d’euros, s’ofega i no pot garantir un programa com el Polònia. El drama de TV3 és una plantilla sobredimensionada i amb alguns sous disparats. El drama és que ni Mònica Terribas va poder fer-hi res quan la va dirigir. El drama és que durant anys s’ha fomentat un cert clientelisme entre unes poques productores, quan aquest país té un talent audiovisual extraordinari. El drama és que TV3 aposta per un canal com Esport3 i en canvi tanca el 3XL.