Preneu nota, senyor Sanchis: una sèrie de “Drames rurals”

La factoria de Carles Porta s’ha convertit en la gallina dels ous d’or pels nostres mitjans públics. Ara bé, haureu de diversificar o la gallina dels ous d’or acabarà desplomada i de baixa per estrès. Si ens agrada la cosa fosca, per què no ens hi posem del tot? No creieu que una adaptació televisiva dels "Drames rurals" de Víctor Català funcionaria d’allò més bé?
Accedint a una plataforma digital. Foto: Pixabay.

I si li posem més comèdia al català?

A més de l’esforç que es reclama a les administracions públiques -que ara han vist que estem perdent l’ús del català a l’escola- cal ser capaços de fer atractiu el món audiovisual català, també els seus continguts. No té ni cap ni peus que amb l’ingent talent que hi ha en aquest país no siguem capaços d’exportar i vendre ‘lo nostre’. Perquè el mercat cultural és real, no és una cosa mantinguda ni subvencionada.
Capçaleres de diaris internacionals. Foto: Pixabay

El món ens mira (quan tenim coses a ensenyar)

Queda molt lluny l’omnipresència de Catalunya als mitjans internacionals durant el 2017 i part del 2018, quan els focus estaven encesos gairebé permanentment. Ens agradi més o menys, des del punt de vista de l’atenció mediàtica internacional, Catalunya ha tornat a la “normalitat”.
Captura de pantalla de Betevé de la cobertura de la jornada de vaga organitzada pel comitè d'empresa el 23 de setembre

Els nou de betevé

La precarietat laboral dels periodistes és invisible als mitjans, com també ho solen ser les  lluites sindicals de la professió. I això està passant amb la lluita sindical de betevé, de la qual gairebé no se’n parla entre la professió i que crec que se n’hauria de parlar més.
Edifici de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Foto: UAB

Allà a Bellaterra, 50 anys i continuem…

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB ha rebut una menció d'honor dels Premis Nacionals de Comunicació, que atorga la Generalitat. Malgrat tots els alts-i-baixos lògics de cinc dècades d'història, allà a Bellaterra, continuem fent formació i recerca sobre tots els aspectes d'una comunicació cada cop més integrada en la nostra quotidianitat.
Coberta de "El compromiso de la fotografía", de la col·lecció "Voces". Foto: Revista 5W

Mestres en un despatx sense finestres

Més enllà de la profunda admiració i les ganes de fer un homenatge a tants anys de professió, aquestes línies volen també ser un clam a la figura del mestre. Un clam a la transmissió de coneixements, de valors i de reflexions que enriqueixen l’aprenentatge d’una manera diferent, i sovint més intensa, que qualsevol aula universitària
Grups de joves en un botellot a Barcelona. Foto: ACN. Jordi Pujolar

Els diaris en paper moren als “macrobotellons”

Cada cop que un mitjà relaciona un jove amb la violència, la inconsciència o la rebel·lia de forma gratuïta, està perdent un futur lector. I amb les macrofestes van acabar de cavar-se la tomba: el format paper és tan del passat com el pergamí. I, en comptes de fixar-nos on s’informen els joves, parlar críticament i obertament de cultura digital, també infamem aquestes fonts: “L’Ibai guanya massa pasta”. I apa.  
Una persona llegint un diari. Foto: Unsplash. Roman Kraft

Primícia! Quan les exclusives son màrqueting

Citar. Un verb prohibit en algunes redaccions, potser també a la teva, que tenen com a principi inexcusable que mai s'ha d'explicar que una notícia l'ha tret un altre mitjà. Citar és inexcusable. No només perquè obviar-ho sigui una manca de companyerisme i mal perdre. També, una manca flagrant de professionalitat, perquè li amagues la font al lector.