Bandera LGBTI. Foto: Juanky Pàmies Alcubilla / Flickr

Dones d’etiqueta

26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, i encara queda molt per fer. No és només un pas endavant que hem de fer personalment, és una feina comunitària, com a societat i una anàlisi crítica des dels mateixos mitjans.
Desplegament de l'Exèrcit davant de la Fira de Barcelona. Foto: Clara Soler / Ajuntament de Barcelona

L’estigma xinès i el virus del periodisme ‘sensat’

El periodisme, una vegada més, ha d'encendre les alarmes i assumir els seus compromisos, en aquests moments ja amb caràcter d'urgència. La mal anomenada «guerra» contra el coronavirus, com cap altra guerra, no pot fer-se des de l'acceptació acrítica de l'acció de cap institució; ni política ni sanitària, ni de Madrid ni de Barcelona. Seria negligent, també, per part nostra. I més, quan l'Exèrcit es posa al capdavant i l'Estat es dedica a legislar, a cop de decret i de la mà de patronals i dels grans sindicats, mesures 'contra' una present i futura crisi econòmica de dimensions desconegudes (i probablement descomunals).
Fotografia d'arxiu de Sant Jordi 2018. Foto: Ajuntament de Barcelona

Cultura, coi, cultura

Sort de Sant Jordi, de la literatura i la música. Sort en tenim de la cultura, fugitiva als decrets i les restriccions absurdes. Sort en tenim de poder guardar en silenci la llima sota el coixí, perquè la primera visita en llibertat sigui al refugi de la llibreria.
Pagament de productes a un mercat de Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona

La crisi com a sistema

En lloc de fer de caixa de ressonància acrítica als informes d’entitats com l’FMI, incorporem veus que puguin realitzar anàlisis en profunditat de la situació. Donem espai mediàtic a la reflexió sobre possibles alternatives a les fórmules clàssiques de rescat. L’economia no és només el ball de xifres verdes i roges a les pantalles de Wall Street. L’economia és, abans que res, la gestió dels béns i les necessitats comunes: també les cures, els afectes, les xarxes de suport comunitàries. Parlem d’això, també, a les portades.
Dos metges tenen d'un pacient amb coronavirus a l'hospital Trueta. Foto: ACN

COVID-19: test a la pandèmia informativa

Si la tasca dels mitjans és “escrutar la veritat” i “fiscalitzar el poder”, estaria bé que aprofitessin aquest temps per trencar les costures oficials i anar més enllà del guió preestablert. Ens hi va la seva credibilitat, perquè després de guarir-nos de la pandèmia, caldrà seguir lluitant per eixamplar els drets de tothom, també el dret a la informació i la llibertat de premsa.

Coronavirus, guerra de clics i d’escrúpols

La majoria de mitjans italians van donar amb tons macabres la notícia que “a Catalunya els metges estan triant qui viu i qui mor”, deixant entendre que les persones grans, als hospitals catalans, estaven condemnades a morir. Van tractar el tema exagerant, tal com pocs dies abans havien fet els mitjans espanyols en el cas d’Itàlia.

Anna Frank, periodista

Aquests dies de rodes de premsa diàries amb preguntes tancades, manca de dades obertes i propaganda militar i patriòtica innecessària, un sap que el periodisme no és aquí. Serveixi de paral·lelisme quan la comunicació institucional de la lluita contra la pandèmia es fa en termes bèl·lics. I la majoria sabem què vol dir informació de guerra.