Autoria Adrià Cluet Vall

Les narratives popularitzades per les grans plataformes estan en camí de convertir-se en les històries úniques de certs successos. Segurament és la conseqüència que la gestió de la memòria estigui mercantilitzada i que les seves gestores, en bona part, siguin grans empreses de l’entreteniment. Si, com deia Montserrat Roig, "si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria", aquesta ha d'estar el més lluny possible del mercat, que és el major enemic de l'amor.

Nascut a Cinisi, un poble de l'illa de Sicília, Impastato fou un poeta, periodista i militant comunista italià que tot i que nasqué amb la màfia de ben a prop, va créixer lluitant contra ella. Finalment va ser assassinat, però el seu funeral és convertir en la primera gran manifestació contra el poder de la màfia a Itàlia.

Lluny de periodistes de renom que cobriren la guerra, com ara Hemingway, el paper de Pablo de la Torriente es fa interessant a partir de la batalla interior que presenta i que va provocar que acabés sent protagonista d'una història on fins al moment n'era un humil narrador. L'escriptor va abandonar el periodisme per la revolució.

És preocupant com s'ha normalitzat en els mitjans i en la societat, discursos que treuen importància a la Covid-19 argumentant que afecta "només" a la gent gran. Aquesta retòrica encarada totalment a lògiques de productivitat, és conseqüència d'anys de pandèmia neoliberal; a escala econòmica, de relacions socials i de discurs mediàtic.

Igual que les facultats d'economia han naturalitzat l'escola neoclàssica com únic model possible, les de comunicació s'han adscrit plenament a la cultura de comunicació de masses. Una mostra més de com la influència "hollywoodiana" ha modelat el nostre marc de referència en els últims anys, excloent qualsevol classe d'alternativa.