Autoria Alba Sidera Gallart

Publiquem en exclusiva la introducció de 'Feixisme persistent', el llibre de la periodista Alba Sidera que radiografia l'Itàlia de Matteo Salvini, coincidint amb la presentació que se'n farà a Girona aquest dimarts, 22 de juny, amb l'autora acompanyada del fotoperiodista Jordi Borràs.

Ara que Vox truca a la porta del govern de l’Assemblea de Madrid com a possible soci d’Isabel Díaz-Ayuso, els discursos d’odi, l’agressivitat en les formes i els plantejaments antidemocràtics del partit de Santiago Abascal a alguns els toquen més de prop. Són els mateixos que van trobar la mar de normal que Vox, quan ni tan sols tenia representació, ocupés hores i hores als mitjans com a acusació particular en el judici al Procés.

Amy Goodman (Nova York, 1957) és tot un referent del periodisme independent estatunidenc. Democracy Now! (DN), el popular programa informatiu diari que va cofundar i presenta, s’emet a Internet i en més de 1.500 emissores de ràdio i de televisió d’arreu del món. La cadena d’emissores independents que el difon ha patit censures i fins i tot atemptats del Ku Klux Klan (KKK) pel fet de tractar de temes que l’extrema dreta voldria silenciats.

Què faries si descobrissis que el veí del costat és un perillós cabdill de la ultradreta supremacista i està tramant convertir el teu poble en una comunitat nazi, governada per nazis i habitada per l’elit neonazi mundial? Això es van haver de plantejar els veïns de Leith, a Dakota del Nord, als EUA. La història l’explica el magnífic documental 'Welcome to Leith', que es projectarà dissabte al Miniput.

El 3 d’octubre va fer set anys d’una tragèdia que va ocupar les portadesd’arreu del món: el naufragi de Lampedusa en què van morir, com a mínim, 368 persones. Però en aquest aniversari a Itàlia la notícia no va ser cap acte d’homenatge sinó el xou mediàtic de Matteo Salvini en el judici en contra seva per segrest de persones.

La informació, amb por, no és lliure. I tot i que la condemna als agressors dels periodistes de L’Espresso és una bona notícia, no ho és el fet que sigui una excepció. Perquè a Itàlia, com a tot arreu, si l’extrema dreta es permet tanta agressivitat contra els periodistes és perquè sap que la majoria de vegades els seus actes quedaran impunes.

El sensacionalisme morbós, la informació acrítica i sense context i la mania de descriure els feixistes amb el braç alçat com a «ciutadans amb banderes» han facilitat la banalització i el blanqueig del feixisme.

La majoria de mitjans italians van donar amb tons macabres la notícia que “a Catalunya els metges estan triant qui viu i qui mor”, deixant entendre que les persones grans, als hospitals catalans, estaven condemnades a morir. Van tractar el tema exagerant, tal com pocs dies abans havien fet els mitjans espanyols en el cas d’Itàlia.