Autoria Alba Sidera Gallart

Què faries si descobrissis que el veí del costat és un perillós cabdill de la ultradreta supremacista i està tramant convertir el teu poble en una comunitat nazi, governada per nazis i habitada per l’elit neonazi mundial? Això es van haver de plantejar els veïns de Leith, a Dakota del Nord, als EUA. La història l’explica el magnífic documental 'Welcome to Leith', que es projectarà dissabte al Miniput.

El 3 d’octubre va fer set anys d’una tragèdia que va ocupar les portadesd’arreu del món: el naufragi de Lampedusa en què van morir, com a mínim, 368 persones. Però en aquest aniversari a Itàlia la notícia no va ser cap acte d’homenatge sinó el xou mediàtic de Matteo Salvini en el judici en contra seva per segrest de persones.

La informació, amb por, no és lliure. I tot i que la condemna als agressors dels periodistes de L’Espresso és una bona notícia, no ho és el fet que sigui una excepció. Perquè a Itàlia, com a tot arreu, si l’extrema dreta es permet tanta agressivitat contra els periodistes és perquè sap que la majoria de vegades els seus actes quedaran impunes.

El sensacionalisme morbós, la informació acrítica i sense context i la mania de descriure els feixistes amb el braç alçat com a «ciutadans amb banderes» han facilitat la banalització i el blanqueig del feixisme.

La majoria de mitjans italians van donar amb tons macabres la notícia que “a Catalunya els metges estan triant qui viu i qui mor”, deixant entendre que les persones grans, als hospitals catalans, estaven condemnades a morir. Van tractar el tema exagerant, tal com pocs dies abans havien fet els mitjans espanyols en el cas d’Itàlia.

L'extrema dreta és útil als partits de dretes perquè, per contraposició, els fa semblar moderats i els serveix per fer empassar amb més facilitat les retallades de drets i llibertats. Però arriba un moment que s’adonen que han alimentat massa el monstre i els pot acabar devorant. Això és el que ha passat a Itàlia.

En aquest context de fragilitat democràtica, fora bo que mitjans i polítics es plantegessin què vol dir considerar-se antifeixistes, i quines implicacions pràctiques té avui en dia, més enllà de recordar els herois partisans i escoltar 'Bella Ciao' de tant en tant.

Quan el periodisme deixa de fer la seva feina, el poder té via lliure per construir una realitat paral·lela. I Itàlia, com de costum, hauria de servir d’avís per a tots plegats.