Autoria Albert Garcia Catalan

Com a periodistes, la seva trajectòria i la seva obra, ens va bé per reconèixer l'ecologisme urbanita, primari i deslligat de la realitat del territori que, sovint, sembla que no sap que el paisatge, especialment el de Catalunya, és construït pels homes del camp.

"Les armes ni curen ni eduquen", ha estat enguany el lema de la campanya Desmilitaritzem l'Educació, que fa més de deu anys que lluita perquè l'exèrcit no tingui cap mena de presència als espais educatius, de formació o de lleure. Ara treballen perquè la declaració parlamentària de fa quatre anys es faci efectiva.

Aquests dies de rodes de premsa diàries amb preguntes tancades, manca de dades obertes i propaganda militar i patriòtica innecessària, un sap que el periodisme no és aquí. Serveixi de paral·lelisme quan la comunicació institucional de la lluita contra la pandèmia es fa en termes bèl·lics. I la majoria sabem què vol dir informació de guerra.

Fa 30 anys cap diccionari tenia l’entrada “insubmissió”. Avui sí que hi és al 'DIEC 2'. Però una simple recerca al 'Diccionario de lengua española' us farà caure d’esquena: encara no n’ha admès l’accepció. És rellevant. Demostra que la crisi de la democràcia espanyola d’avui ve de lluny causada per un sistema de poder obsolet que es resisteix a acceptar la realitat.

La culpa del canvi climàtic la té la cria d’animals. Ho va dir l’'Infok' a l’especial d’ahir, que vaig veure amb els nens. En "Piriscopi" ens va fer un podi de les principals causes del canvi climàtic. I aquesta és la primera. Aviat acabarem amb la murga de l’emergència climàtica que ens amenaça amb un canvi d’estil de vida: només haurem de deixar de menjar tanta carn.

Activistes que no entenen de benestar animal quan entren a les granges, esglaien aquests animals, els toquen i posen en risc la seva salut i donen aigua a vedells que han de mamar només. Formen part d’una internacional de papanates, amb la qual, sense saber-ho, molts periodistes hi han combregat.

El darrer any, el comerç electrònic ha incrementat el trànsit a Barcelona de manera escandalosa: 15,5 milions de desplaçaments, 4 milions dels quals innecessaris perquè el comprador no és a casa o perquè la compra s’acaba retornant.

Els insubmisos somiàvem amb societats insubmises. La realitat és que el lliure raonament davant el poder hipnòtic de la raó d’Estat ha guanyat terreny. La capacitat d’insubordinació de la gent l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya n'és un bon exemple.