Autoria Albert Garcia

El sobiranisme no pot estar inspirat en Gandhi i Luther King en el fet que, davant l'autisme de l'Estat, organitzi actes de desobediència i resistència? Rawls sosté que una de les funcions de la desobediència civil és la millora del sistema democràtic allí on l'Estat té dèficits. Dèficit que, en la democràcia espanyola, no es posa en evidència davant les democràcies del Canada i el Regne Unit?

Eren les escoles de negocis que legitimaven el poder econòmic des de la teoria econòmica, la idea que les lleis del mercat són inexorables, que el mercat és lliure, racional i està per sobre de la política. Dins d'aquest ambient, els especuladors s'havien endeutat fins al coll i no eren capaços de tornar el deute. Amb tot, el neoliberalisme no feia autocrítica i els seus valors persistien.

Sant Esteve de les Roures i els seus personatges —vegeu la paròdica sèrie al 'Polònia'— ens brinden l'oportunitat de destapar-nos l'independentisme kitsch. Per a Milan Kundera, el kitsch, aplicat als moviments polítics, és aquell que exclou del camp de visió tot el que té d'inacceptable: la merda.

Si l'Any Pedrolo ens fa apropiat acostar-nos al vessant periodístic de l'escriptor, el 2018 també ho fa a la resta de la seva obra, perquè la vida dels catalans se'ns ha tornat pedroliana, novel·lescament parlant. Com molts personatges de l'escriptor de l'Aranyó (Segarra), vivim en una societat on el poder fa por.

Estimar la justícia sobre totes les coses, retre culte a la dignitat, viure amb honestedat, intervenir rectament en la vida pública, conrear la intel·ligència —per assolir homes cultes i lliures—, propagar la instrucció i el coneixement, treballar, estalviar, protegir el dèbil i no procurar-se el benefici propi a...

Encetem el 2018 amb una constatació que no teníem fa un any: l’Estat combat la demanda del dret d'autodeterminació amb l’abús de poder. La repressió sobrepassa l’Estat de dret i trepitja llibertats fonamentals de la democràcia. I ho fa a la lleugera. Aquí és on se’ns gira feina. Ens cal organitzar una...

20 de novembre del 2017 Hola Jordi, Aquesta setmana passada ha estat la de les candidatures. Però jo et vull parlar de l’anterior, la del Dia de la llibertat, 12 de novembre. Va ser, efectivament, una manifestació lluminosa al carrer de Marina. L’espectre ampli i central de la societat catalana no es fa enrere:...

He intentat no escriure aquest article, perquè depasso l'estricta anàlisi periodístic. Finalment, no m'hi he pogut estar. El 29 i 30 de setembre em vaig tancar amb famílies de l'escola per defensar el referèndum. Vaig passar a l'altra banda del mirall: de periodista a ciutadà. Vaig atendre alguns dels molts...