Autoria Albert Garcia

Activistes que no entenen de benestar animal quan entren a les granges, esglaien aquests animals, els toquen i posen en risc la seva salut i donen aigua a vedells que han de mamar només. Formen part d’una internacional de papanates, amb la qual, sense saber-ho, molts periodistes hi han combregat.

El darrer any, el comerç electrònic ha incrementat el trànsit a Barcelona de manera escandalosa: 15,5 milions de desplaçaments, 4 milions dels quals innecessaris perquè el comprador no és a casa o perquè la compra s’acaba retornant.

Els insubmisos somiàvem amb societats insubmises. La realitat és que el lliure raonament davant el poder hipnòtic de la raó d’Estat ha guanyat terreny. La capacitat d’insubordinació de la gent l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya n'és un bon exemple.

Hi ha el prejudici que diu que la dreta, quan governa, només fa de gestor, per allò de liberal, i que l’esquerra, quan governa, és intervencionista, per allò de fer pedagogia. La dreta també és molt ideològica i intervencionista. A l’Estat espanyol, té la peculiaritat que ho és també quan es tracta de...

El sobiranisme no pot estar inspirat en Gandhi i Luther King en el fet que, davant l'autisme de l'Estat, organitzi actes de desobediència i resistència? Rawls sosté que una de les funcions de la desobediència civil és la millora del sistema democràtic allí on l'Estat té dèficits. Dèficit que, en la democràcia espanyola, no es posa en evidència davant les democràcies del Canada i el Regne Unit?

Eren les escoles de negocis que legitimaven el poder econòmic des de la teoria econòmica, la idea que les lleis del mercat són inexorables, que el mercat és lliure, racional i està per sobre de la política. Dins d'aquest ambient, els especuladors s'havien endeutat fins al coll i no eren capaços de tornar el deute. Amb tot, el neoliberalisme no feia autocrítica i els seus valors persistien.

Sant Esteve de les Roures i els seus personatges —vegeu la paròdica sèrie al 'Polònia'— ens brinden l'oportunitat de destapar-nos l'independentisme kitsch. Per a Milan Kundera, el kitsch, aplicat als moviments polítics, és aquell que exclou del camp de visió tot el que té d'inacceptable: la merda.

Si l'Any Pedrolo ens fa apropiat acostar-nos al vessant periodístic de l'escriptor, el 2018 també ho fa a la resta de la seva obra, perquè la vida dels catalans se'ns ha tornat pedroliana, novel·lescament parlant. Com molts personatges de l'escriptor de l'Aranyó (Segarra), vivim en una societat on el poder fa por.