Un home llegint a la tauleta.

Saber llegir el món

Una societat que vol definir-se com de la informació, la comunicació i el coneixement rep cops. Tenim analfabetisme funcional, analfabetisme digital-tecnològic i... sí, analfabetisme de no saber llegir ni escriure. No és tan estrany de trobar-se adults –fins i tot amb titulació universitària!– que tenen dificultats per comprendre un tuit, un titular, o una notícia ben escrits.
Morad al vídeo de la seva cançó 'Yo no voy'.

La mort de Morad  

On es pot informar algú sobre el Morad de torn? Si s'hagués mort hauria tingut espai als mitjans de comunicació? Diria que, per ara, pocs parlen dels seus èxits i és un referent per a molts. Sols cal veure'n les xifres. Això sí, segurament –és una suposició– no té gaire seguidors entre les classes que influeixen, poc o molt, els poders.
Pintades negacionistes a la façana del Mercat Central de Sabadell, a l'octubre. La Policia Municipal va denunciar al novembre un home de 64 anys com a presumpte autor d'aquestes i altres pintades en equipaments de la ciutat. Foto: Elisenda Rovira.

Aplanar la corba de la desinformació

Aquesta setmana el Consell de l'Audiovisual de Catalunya alertava que s'estan fent crides amb l'eslògan #NoTeVacunes a través de diverses plataformes. Iniciatives nacionals i internacionals han proposat estratègies per combatre la desinformació al voltant de la covid-19.
Un dels 'chyrons' amb què el programa FAQS de TV3 va rotular el cantant Kelly Isaiah va generar polèmica per tenir deixos racistes i centralistes. Imatge: CCMA.

Entre Simba i Lo Cartanyà

El polèmic 'chyron' del 'FAQS' deixa al descobert un seguit de prejudicis, de falta de referents que puguin explicar una part de la realitat del país: per una banda, la diversitat de llocs de naixement (si no és que hi ha estat sempre malgrat els discursos oficials) i la diversitat d'un territori que TV3, ni la majoria de mitjans catalans, han sabut representar.
El 25-N commemora la mort de les germanes Mirabal.

La tempesta de l’ànima

Pocs es devien esperar aquell 25 de novembre de fa 60 anys que la mort de les germanes Mirabal faria tremolar el poder de Rafael Leónidas Trujillo a la República Dominicana, ni que elles esdevindrien un símbol planetari per a l'eliminació de la violència contra les dones.
Lliçó inaugural dels estudis de Periodisme del curs 2019-2020 a la Universitat Pompeu Fabra. Foto: UPF.

Permís, per primes, empri’s premis

En un sector en què la viabilitat econòmica és a la corda fluixa, podria aparèixer un directiu d'un mitjà i dir que el pagament per la feina no ha de venir des de dins de l'empresa, com si la feina ben feta no beneficiés el mitjà. Trobo a faltar criteri del públic per saber valorar, i ajudar a pagar, bons continguts. "Què et sembla ''X"? És bon periodista, va guanyant premis!". Aquest simple fet no fa millor o pitjor el professional.
Perich

Entre Sol-Torres i Perich

Al cap i a la fi, no hi deixa d'haver l'etern problema al voltant del model econòmic: com fer sustentar un mitjà de comunicació lliure, o -acceptem-ho- el més lliure possible. I vés que la fórmula segurament no passi per la confiança i el deixar fer d'una audiència crítica i compromesa, també a l'hora de pagar.
Manifestació al centre de Barcelona sota el lema 'Black Lives Matter'- Foto: Sònia Calvó

O ens regenerem o degenerem

I quan les coses no van soles, perquè les persones tenim identitats múltiples, és bo escoltar què es diu des de la interseccionalitat. L'equilibri de privilegis d'uns i altres, en una balança. Ser una persona gitana, migrant, amb una discapacitat, musulmana, LGTBIQ+, trans o de classe treballadora, per exemple, són elements de pes. I si se sumen, més.