El rei Baltasar a la cavalcada de Sant Cugat del Vallès. Foto: Ajuntament de Sant Cugat.

“Els pares són els reis”

El discurs del rei Baltasar d'Andoain va generar un rebombori tret de context, titulars fora de lloc i comentaris racistes i xenòfobs. Que poc ens agrada escoltar i escoltar-nos. És més fàcil culpar l’emissor quan hi ha equívocs, com si el receptor no tingués la predisposició d’entendre allò que vol entendre.
Detall de la Casa de la Maternitat de Lleida. Foto: Pere López / Wikimedia Commons.

El periodisme és fer valer el que tens a casa

La condemna a l’oblit quan els llibres de text i els mitjans es fan des de la capital, des de les capitals. Sort d’historiadors locals, de mestres, de les iniciatives de divulgació associatives i municipals... i d’aquelles peces periodístiques que ofereixen referències autocentrades.
Vídeo "de moixets" de la Jornada.

Benvingut, diari ‘de moixets’!

Sí, aquest dissabte, tindrem un nou diari. En aquest cas sí que se n’espera que ampliï el ventall de mitjans: generalista, en paper i en web, d’esquerres, feminista, arrelat al territori... i de base cooperativa, sense cap gran corporació darrere, amb uns compromisos periodístics publicats i un reglament de règim intern definit.
Tres infants observen la pantalla d'un dispositiu. Foto: Hernán Piñera.

Som un problema de salut pública?

Sí, és fàcil parlar de Facebook, Instagram, Snapchat... però el clickbaiting, el pesca-clics de cada dia, no és part de tot plegat? Som part del problema de salut pública al qual es refereix el col·lectiu COSE? Per què aquestes plataformes són gratuïtes? "Perquè nosaltres no som els clients, som el producte".

“Per què et criden a cada manifestació?”

“Premsa espanyola, manipuladora!”. És dilluns, a Lleida. Però podria ser en qualsevol altre punt del país. És part de la ‘llista d’èxits’ de desenes de concentrats arran del cas Sixena. Però podria ser en qualsevol altra mobilització pels drets civils, la democràcia, les institucions pròpies o per la...

Imatges, contar i comptar

Dies agitats. Dies de desconcert. Dies de busca-raons encorbatats, i entogats, enraonant per imposar les raons d’estat. Dies de mobilització ciutadana permanent. Dies de carrers plens. Dies, per tant, de batibull de xifres i de ‘soroll’ als televisors, les ràdios, les plataformes d’Internet... i als mòbils. I a...

És difícil que puguin entendre res

Bona part dels espanyols no pot entendre res de res. No perquè siguin curts ni perquè no puguin tenir empatia ni tinguin competències de comprensió. Tampoc perquè tinguin una mentalitat imperialista ni perquè siguin egoistes ni siguin de fàcil irritar... No poden entendre res perquè bona part del seu sector...
Ngũgĩ wa Thiong flor

Com una flor

Com quan en una habitació fosca i amb ambient viciat s’alça la persiana i s’obren els finestrals perquè hi circuli l’aire, m’han arribat a les mans dos llibres de Ngũgĩ wa Thiong'o traduïts recentment al català per Blanca Busquets i Dídac Gurguí, respectivament: Descolonitzar la ment i Desplaçar el...