Fer el paperina quan arriba la Castanyada

Els ciutadans i els periodistes reben tant de Mossos d'Esquadra (suposadament, "d'uns") i de Guàrdia Civil i policia espanyola (suposadament, "dels altres"). Es fa estrany com a hores d'ara, malgrat la unanimitat en el rebuig a les agressions, no hi hagi encara una força conjunta per exigir responsabilitats, caigui qui caigui, peti qui peti.

Bon any nou (a mig setembre)!

Els catalans estrictes de l'actual autonomia (per mal que pugui pesar la realitat) celebrem el veritable Cap d'Any per la Diada de l'Onze de Setembre. Els 'catalans estrictes', dit en termes fusterians, siguem sobiranistes o no, segurament notem tants o més canvis el 12 de setembre que l'1 de gener.
Presentació Plataforma Educació Mediàtica

D’estius i primaveres

«El món de la comunicació i el de l'educació no poden viure d'esquena sinó que els hem d'acostar», manifestava Carles Barba a la presentació de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, iniciativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) amb una cinquantena d’adherits.

Avui ja som aptes

La professió periodística ja es pot treure un llast de sobre. A partir d’avui ja es pot informar una mica més lliurement. Fins ahir calia controlar què deien els periodistes, a partir d’avui ja es pot fer de tot.
Els candidats a les eleccions generals espanyoles del 28 d'abril que van participar al debat organitzat per 'La Vanguardia' al CCCB. Foto: Bernat Vilaró / ACN.

Debats electorals: qui, com i per què?

El format de debat electoral és revisable, en la mateixa mesura que ho és la tertúlia d’actualitat de ràdios i televisions. Se suposa que quan es convoquen votacions és bo fer un contrast d’idees. En les passades eleccions espanyoles hi va haver una quinzena de candidatures al nostre país, pot ser difícil fer un debat a quinze, més si es prima el format. És un espectacle o un espai informatiu de servei?
Magda Ballester i Elvira Siurana, davant una fotografia de les càrregues policials a Lleida durant l'1-O. Foto: Àlvar Llobet / Nació Digital (cedida).

La germana de l’exalcalde

Elvira Siurana –que es presenta al quart lloc de la llista de la CUP per Lleida, i que els diaris van identificar com "la germana d'Antoni Siurana"– va enviar una carta al director per reivindicar-se: "A l’any 2019 no es pot definir cap dona com a 'filla de', 'germana de', 'mare o amant de'".
El rei Baltasar a la cavalcada de Sant Cugat del Vallès. Foto: Ajuntament de Sant Cugat.

“Els pares són els reis”

El discurs del rei Baltasar d'Andoain va generar un rebombori tret de context, titulars fora de lloc i comentaris racistes i xenòfobs. Que poc ens agrada escoltar i escoltar-nos. És més fàcil culpar l’emissor quan hi ha equívocs, com si el receptor no tingués la predisposició d’entendre allò que vol entendre.
Detall de la Casa de la Maternitat de Lleida. Foto: Pere López / Wikimedia Commons.

El periodisme és fer valer el que tens a casa

La condemna a l’oblit quan els llibres de text i els mitjans es fan des de la capital, des de les capitals. Sort d’historiadors locals, de mestres, de les iniciatives de divulgació associatives i municipals... i d’aquelles peces periodístiques que ofereixen referències autocentrades.