El documental 'La llengua enyorada', emès per TV3, explica la situació del català a la Catalunya Nord. Imatge: CCMA.

La ‘tele’ enyorada

M'agradaria que, d'acord amb el mapa del temps, la televisió "Nacional de Catalunya" informés de la complexitat social de Catalunya Nord, dels problemes més propis de ciutat gran que pateix Perpinyà, de l'evolució del territori i de les iniciatives econòmiques i socials que el transformen, de les victòries i derrotes dels equips esportius, de la vida quotidiana dels habitants, parlin el que parlin i votin el que votin.
El president dels Estats Units, Donald Trump, durant la roda de premsa posterior d'una cimera de l'OTAN a Brussel·les. Foto: Natàlia Segura / ACN.

El biaix

Podríem llançar-li tota la responsabilitat a l'ús de les xarxes socials, però no només: el que ha passat a les eleccions americanes ha traspassat al paper, a la televisió i a la ràdio. Ja no és culpa de les enquestes que no encertem, és que som nosaltres com a professió que estem totalment esbiaixats.
Professionals de la informació.

Carta de retorn a l’aula

La vida s'ha tornat fràgil i un curs nou comença. Tinc deu setmanes per convèncer una trentena d'alumnes que deixin de banda qualsevol altra aspiració professional que no sigui el periodisme: explicar (en exclusiva) què passa i, si pot ser, explicar per què passa. Una entelèquia des de fa sis mesos.

La pel·lícula definitiva

Com diu la periodista madrilenya Elena Sevillano: "Als periodistes ens agrada 'Spotlight' perquè és una gran pel·lícula, però també ens fa molta enveja. Perquè és allò que voldríem ser". La pregunta és: quan s'estrenarà la pel·lícula definitiva sobre el periodisme a la vida real?
Quim Torra i Pere Aragonès, reunits amb els experts. Foto: Govern

Els experts

La confiança cega en els últims anys en llistes d'experts han actuat com a nou subterfugi per evitar de nou que ens dediquem a la feina per la qual ens paguen: buscar notícies. Com que era tan difícil buscar What, ens hem refugiat en la xerrameca del Why. No només hem aprimat les pàgines de les seccions dels diaris i hem engreixat les d'opinió o de debat, sinó que en l'espai d'estricta d'informació hem abocat carretades d'experts obrint cada dia una doble pàgina, i p'alante.
Arxiu de portades del Diari de Barcelona, El Triangle i l'Avui. Foto: Albert Balanzà

El primer dia de la resta de les nostres vides en el periodisme

Fa dies que llegeixo el mateix diari i veig el mateix telenotícies. Tot es repeteix. No sé si abans passaven més coses que ara o si es feia millor o pitjor periodisme. La crisi actual no només afecta una secció d'un mitjà, sinó a totes, i ja fa sis setmanes que hauríem d'haver començat a prendre mesures sobre com volem que sigui el primer dia de la resta de les nostres vides en el periodisme.

Periodisme en temps de coronavirus

Ha estat molt bé posar el pilot automàtic habitual, en els primers dies de l'emergència, d'anar cobrint compareixences, llistant llocs que tanquen o que suspenen activitat i comptant morts i positius. Però hem de començar a pensar com continuarem traient diaris o fent informatius de ràdio i televisió amb notícies de tota mena en les pròximes setmanes.

Filòlegs , matemàtics i gent que passava per allí

Totes les explicacions que els filòlegs heu donat aquests dies sobre el perquè de dir el títol de 'Parásitos' en castellà ens les hauríeu de donar també, per exemple, en el respecte pels topònims de l'espai comunicatiu català, en el perquè de mantenir nomenclatura forçada i d'un altre temps com "Llevant" per referir-se al País Valencià o de "sud de França" per referir-se a Perpinyà.