Autoria Albert Balanzà i Prims

La confiança cega en els últims anys en llistes d'experts han actuat com a nou subterfugi per evitar de nou que ens dediquem a la feina per la qual ens paguen: buscar notícies. Com que era tan difícil buscar What, ens hem refugiat en la xerrameca del Why. No només hem aprimat les pàgines de les seccions dels diaris i hem engreixat les d'opinió o de debat, sinó que en l'espai d'estricta d'informació hem abocat carretades d'experts obrint cada dia una doble pàgina, i p'alante.

Fa dies que llegeixo el mateix diari i veig el mateix telenotícies. Tot es repeteix. No sé si abans passaven més coses que ara o si es feia millor o pitjor periodisme. La crisi actual no només afecta una secció d'un mitjà, sinó a totes, i ja fa sis setmanes que hauríem d'haver començat a prendre mesures sobre com volem que sigui el primer dia de la resta de les nostres vides en el periodisme.

Ha estat molt bé posar el pilot automàtic habitual, en els primers dies de l'emergència, d'anar cobrint compareixences, llistant llocs que tanquen o que suspenen activitat i comptant morts i positius. Però hem de començar a pensar com continuarem traient diaris o fent informatius de ràdio i televisió amb notícies de tota mena en les pròximes setmanes.

Totes les explicacions que els filòlegs heu donat aquests dies sobre el perquè de dir el títol de 'Parásitos' en castellà ens les hauríeu de donar també, per exemple, en el respecte pels topònims de l'espai comunicatiu català, en el perquè de mantenir nomenclatura forçada i d'un altre temps com "Llevant" per referir-se al País Valencià o de "sud de França" per referir-se a Perpinyà.

Hi ha companys que ràpidament abracen la ideologia del mitjà pel qual treballen ("los radicales de la CUP", li vaig sentir dir amb contundència a un ex8tv el primer dia que s'estrenava a Cuatro) o s'abonen a l'opinió més cutretertulianesca, i automàticament per mi deixen de ser periodistes.

L'evasió de notícies ha crescut ràpidament al Regne Unit, impulsada pel Brexit, fins al punt que el 58% dels enquestats eviten les notícies perquè tenen un impacte negatiu en el seu estat d'ànim. Només ens faltava això.

Cal tornar a trobar la fórmula per fer un periodisme atractiu. I hi ha esperança en les noves generacions. En lloc de manipular l’audiència amb llaunes polítiques unidireccionals o amb reportatges pagats on al tercer paràgraf surt fins i tot el nom de l’entitat que patrocina el festival de música, cal tornar a començar.

No hi ha joves a les redaccions o no tenen prou canxa per canviar dinàmiques. Només em vénen al cap dos grans noms de la nova fornada: Ignasi Fortuny (El Periódico), bon coneixedor del fangar de les noves músiques, i Ferran Moreno (TV3), expert en poc temps en bullying, 'mena', tercer sector... Aquests ja estan fitxats. Fitxem-ne més.