Manifestants independentistes discuteixen i increpen la reportera de TVE Judit Huerta. Imatge: Judit Huerta (Twitter).

Raça odiada

L'escena més violenta que vaig veure el 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia eren els constants crits de "Premsa espanyola, manipuladora". Serem capaços de girar el mirall cap a nosaltres i fer una mica d'autocrítica per esbrinar per què el món està contra nosaltres? Jo he fet una llista apressada de coses a millorar o a corregir abans que atacar la massa.
Acte inaugural del curs 2016-2017 del grau en Periodisme de la Facultat de Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra. Foto: UPF.

“Jo aprenc dels alumnes”

Entre tanta estrelleta mediàtica s'agraeix que hi hagi algú que abaixi els fums a aquesta professió que estimem incondicionalment, però per la qual jo no defensaria ni la meitat dels seus professionals. Qui s'allunya de l'honestedat del periodisme no mereix corporativisme. Jo aprenc dels alumnes, diu en Besa, i jo que hi dono voltes fa dies.

Carta d’amor a Roger Palà

Compartim moltes coses amb el Palà, i no només el pecat original gracienc en el qual encara militem i ens retroalimentem, sinó l'orgull i l'alegria que sovint ens xiulin les orelles per coses publicades. A mi m'agrada el model Palà o, com dirien els seus enemics, el model (del filldeputa) del Palà.
Manifestació de la Diada 2018 a la Diagonal de Barcelona. Foto: ACN / Roser Vilallonga.

Trastorns postvacacionals

Enguany tant organitzadors com Delegació del Govern han deixat de donar dades, i s'ha donat per bona la de la Guàrdia Urbana (que també es pot equivocar). Només La Directa ha fet un treball mínimament científic. Segur que ens conformem a no comptar?
Una presentadora de TVE vesteix de negre en senyal de protesta.

Elegir un director dels mitjans públics

A mi m'agrada particularment que BTV, la Corporació Valenciana i els mitjans públics de l'Hospitalet hagin obert camí, i m'omple d'orgull no saber què vota el director que va guanyar el procés que vam ajudar a concretar tres periodistes a la meva ciutat.

Enyor del ‘camillero’

Les pàgines del llançat del dia estaven buides. Res les esperava. Només calia obrir l'anomenada nevera o que altres seccions solucionessin la papereta: que israelians i palestins escriguessin un nou episodi de barbaritat o que 'palmés' algun prohom de la 'cultureta'. Aleshores tindríem portada.