L’hora de les mitges veritats

Arribo a Madrid amb ganes de saber i aprendre, com sempre, i sobretot, dels mitjans de comunicació i de la interpretació que en fa la gent de l'actualitat. M'agrada Madrid. Molt. Hi viuria. Hi treballaria. Hi vinc sovint i hi vaig passar moltes hores aquell 11-M. Barcelona i Madrid s'assemblen més del que sembla; les...

La mentida del CAC (i la nostra)

Ens pensàvem que érem la BBC, i el Parlament d'Anglaterra. "Catalonia has been the greatest nation in the world", deia Casals a l'ONU. Sí, i vam tenir el primer parlament. Com ens agrada... Per això també va néixer el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Era el primer de l'Estat i ens en sentíem orgullosos. No...

Citar, oblidar, robar

Hi ha dues menes de periodistes: els que busquen notícies i els que no, els que citen les notícies dels altres i els que no, els que segueixen un tema que ha sortit el dia anterior en un altre mitjà i els que no ho volen fer... per no quedar en evidència o per anar cadascú a la seva. Hi tinc algunes consideracions a...

ELS BALAÑÁ, TRES GENERACIONS DE DISCRECIÓ I NEGOCI El govern català, arran d’una esmena de CiU, haurà d’indemnitzar per llei els propietaris de la plaça Monumental pel final de l’activitat taurina

El cementiri de Sants és a l’Hospitalet de Llobregat. A tocar de la carretera de Collblanc, hi ha l’atrotinada façana del recinte que té enterrat el patriarca d’una de les famílies més longeves i blindades del món empresarial català. Només cal baixar un tram i girar a mà esquerra per trobar, d’esquena al...

La firma (i la teoria de la relativitat)

El tresor més preuat del periodista i de la seva mastodòntica vanitat és veure la seva firma estampada al capdamunt o al capdabaix d’un escrit. Sí, aclariment: els periodistes som vanitosos. Postdata: sempre signem el que volem, i de la manera exacta que s’ha publicat? No. Els factors que treballen en...

Quan passaven coses

No sé què estava fent ara fa 31 anys quan, tal dia com avui, la militarrada del tinent coronel Antonio Tejero Molina va entrar al Congrés dels Diputats. Però més enllà dels mites que ha descrit quasi cinematogràficament Javier Cercas en el seu últim i feixuc llibre –del qual tinc la tesi que la majoria de gent...

L’últim home que va fer periodisme

El 10 de juny de 1898 va morir l’últim parlant de la llengua dàlmata, Tuone Udaina, veí de la meravellosament impronunciable illa de Krk, i amb ell oficialment va morir una llengua. Però tothom sap que aquella llengua romànica ja no existia de fet feia molt de temps. El que passa amb les llengües, la mort tècnica...

Palmeros

En deu anys els diaris han patit una caiguda de vendes espectacular. A la meitat, en molts casos. Els 200.000 exemplars que els dos grans diaris catalans venien a cavall de segle -i els 75.000 del País o aquells 45.000 de l'Avui- ja són una il·lusió per molt de maquillatge que hi posin les subscripcions en bloc i...