Autoria Alberto Prieto

El debat sobre el consum de carn engegat pel vídeo a xarxes del ministre espanyol Alberto Garzón ha congregat de nou la dreta política al voltant de 'talking points' reutilitzats dels conservadors americans i britànics.

Els mitjans tradicionals han mirat per primer cop de forma rellevant cap a les plataformes d’‘streaming’ amb la fugida a Andorra del creador de continguts Rubén Doblas ‘El Rubius’. El seu potencial com a espais de creació d’opinió s’ha fet tan palès com la derrota que els espais crítics hi estem patint.

El terme "cancel·lat" ve a proposar que, quan es fa públic que una persona, normalment un home, amb certa notorietat i capital social ha tingut comportaments sistemàticament abusius, l’eina més útil a l’hora de combatre el corporativisme i el tancament al voltant de la seva figura — precisament per la notorietat i el capital social — és l’escarni públic i, posteriorment, la indiferència. És a dir, fer molt públic que la persona en qüestio ha comès aquests abusos i guanyar el relat social i mediàtic per forçar que es prenguin mesures contra ell que no s’haurien pres només amb una denúncia pública.

La ultraespecialització i la desconnexió amb la resta de disciplines socials i, en conseqüència, amb molts aspectes de la realitat que ens envolta, no pot més que crear periodistes capaços de descriure l'aparença de la realitat que els envolta sense entendre'n les relacions socials subjacents. Si la universitat funciona com una fàbrica de carn envasada per distribuir per les empreses mediàtiques del país, el risc per la professió i pel que volem que sigui és enorme.

Els mateixos joves que ja no veuen els seus drets defensats a les institucions de l'Estat –a cap– són els que fa molt de temps que no es veuen representats al discurs mediàtic. I són els mateixos que ara es troben al focus de les criminalitzacions dels matinals, editorials i telenotícies cada cop que engeguem la tele.

El 'lapsus' de Javier Ruiz en l'entrevista a Pablo Iglesias posa de manifest la lluita pel relat. La pugna per ser el principal narrador de la història, per encarregar-se d’explicar el conte d’allò que està passant i, per tant, per definir qui son els bons, qui son els dolents, quins son els problemes i en quin sentit s’han de solucionar.

Hi ha un discurs que acompanya el 'fact checking': no s'identifica la dada com a falsa, es perfila qui l'ha donada com a mentider. És un matís molt important, perquè es tracta de notícies d'alt impacte i consum ràpid.

Els mitjans de comunicació són un poder més, amb capacitats, a més, radicals: les de generar sentit comú, normalitat social. Allò que surt als mitjans, allò que forma part del debat públic, que existeix i és acceptable.