Autoria Alberto Prieto

Els mateixos joves que ja no veuen els seus drets defensats a les institucions de l'Estat –a cap– són els que fa molt de temps que no es veuen representats al discurs mediàtic. I són els mateixos que ara es troben al focus de les criminalitzacions dels matinals, editorials i telenotícies cada cop que engeguem la tele.

El 'lapsus' de Javier Ruiz en l'entrevista a Pablo Iglesias posa de manifest la lluita pel relat. La pugna per ser el principal narrador de la història, per encarregar-se d’explicar el conte d’allò que està passant i, per tant, per definir qui son els bons, qui son els dolents, quins son els problemes i en quin sentit s’han de solucionar.

Hi ha un discurs que acompanya el 'fact checking': no s'identifica la dada com a falsa, es perfila qui l'ha donada com a mentider. És un matís molt important, perquè es tracta de notícies d'alt impacte i consum ràpid.

Els mitjans de comunicació són un poder més, amb capacitats, a més, radicals: les de generar sentit comú, normalitat social. Allò que surt als mitjans, allò que forma part del debat públic, que existeix i és acceptable.

L'ERO a 'PlayGround' ha estat interpretat per algunes persones –entre les quals hi ha treballadors de mitjans que no oferien les mateixes perspectives– com un fracàs del que han anomenat, en general despectivament, "periodisme millenial", amb aquesta superioritat moral que supura la paraula, amb aquest adultisme que diu abans tot era millor, ridiculitzant qualsevol opció nova, diferent.

Hem d’assumir els conflictes i tractar-los de manera que siguin el menys operatius possible per a les forces reaccionàries que ja han arribat. Els mitjans poden ser una eina molt operativa per a combatre el feixisme.

S’ha de lluitar amb les armes que es tenen, i aquest entorn digital, amb tots els seus perills, ens en dona unes quantes amb què ampliar, transformar i estirar el periodisme que volem fer.