tn vespre investidura

TV3: crònica d’un descentrament

Sigui per inèrcia, per inconsciència o per incompetència, TV3 dimiteix dels seus principis quan converteix “Madrid” en la capital de referència i “Espanya” en el demos recorrent entorn del qual ha de gravitar la nostra visió del món. Ni preserva l’autocentrament ni genera comunitat pròpia.
follower

‘Must write’ en català o perdrem la llengua

Els anglicismes es filtren a la població a través de la crònica política o en reportatges sobre ciències i les noves tecnologies de la informació, en els quals el català veu bandejades algunes de les seves expressions tradicionals.
Imatge de campanya de Ciutadans a les eleccions generals de 2019.

Gols al camp, ‘hooligans’ a l’hemicicle

No sols en l’àmbit de la justícia es reviuen passatges del futbol. També la política s’ha apropiat d’un lèxic on l’important sembla que passa per derrotar el rival i trobar una idea provocadora que mereixi algun titular de portada.
La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, en declaracions a la televisió després dels atemptats contra dues mesquites a Christchurch, divendres. Foto: TVNZ/via REUTERS TV.

Un sol terror, dues vares de mesurar

A diferència dels atemptats gihadistes, només s’engloba Brentont Tarrant, autor de la massacre contra dues mesquites a Nova Zelanda, en l’espessa nebulosa d’una ideologia que actua per reacció al món islàmic i que rebutja qualsevol cosa que s’hi assimili, no pas en nom d’una visió retrògrada del cristianisme que persegueix infidels fins a les últimes conseqüències.
El periodista Ignacio Ramonet, entrevistat a la Radio Nacional Argentina l'any 2014. Foto: Romina Santarelli / Ministerio de Cultura de la Nación.

Periodisme en mode ‘off’: la impunitat a l’instant

Ignacio Ramonet indicava que el periodista que contextualitzava els fets i els feia repercutir sobre el ciutadà havia desaparegut. Lluny de fiscalitzar i contextualitzar, esdevé un vidre transparent a expenses d’un espectador indefens davant de declaracions on sovint s’escolen mentides tan flagrants com les d’afirmar que el castellà és perseguit a Catalunya.
Agents de policia de paisà davant la seu de la CUP, el 20 de setembre de 2017. Foto: ACN / Andrea Zamorano

Il·legalitzar la CUP: la violència com a excusa

Les declaracions del president Quim Torra, emplaçant els CDR a “empènyer i pressionar per fer possible la República”, han revifat el debat mediàtic sobre la il·legalització de la CUP. Fa alguns anys que la dreta reaccionària i els mitjans que li són afins alimenten l’imaginari que l’independentisme conté expressions violentes que demanen una acció contundent de l’Estat.

Assenyala, que alguna cosa hauran fet…

El pitjor de tot ha estat l’obediència cega dels principals mitjans davant del relat unívoc de Madrid i la seva nul·la capacitat per discernir entre la veritat explicada i la veritat viscuda, com és la supressió de les llibertats segons el principi inescrutable de la sacrosanta unitat d’Espanya.
Entrevista a Arcadi Espada a "La Sexta Noche".

Indecència en ‘prime time’

La dictadura de l’espectacle i la lluita per l’audiència han fet que la dieta informativa estigui minada de xenòfobs, sexistes i aduladors del feixisme. Allò que en altres latituds estaria penat, a la nostres pantalles apareix normalitzat fins a nivells ignominiosos, quan tots els estudis mostren que la quota d’audiència no està renyida amb la qualitat ni amb formats respectuosos amb els límits que marca l’ètica periodística.