Autoria Anna Bonet Martínez

La música presenta una oportunitat única per denunciar injustícies i fer-ho damunt d’un escenari davant de milers de persones es converteix en una responsabilitat. Els mitjans de comunicació en tenen una altra: la de fer de transmissors d’aquest poder intrínsec de la cultura, que és transformar la societat.

De la mateixa manera que, cada quatre anys, els electors de Chicago trien qui governa la ciutat, hi ha mitjans de comunicació que també trien i, a més, fan públic qui creuen que hauria de guanyar; sense eufemismes però amb arguments. En qualsevol cas, expliquen, els polítics a qui dona suport el diari no aconsegueixen un passi lliure l’endemà de les eleccions: no deixaran de fiscalitzar-los.

Alguns judicis retransmesos en directe ocupen un lloc inesborrable en la història audiovisual dels Estats Units i també del món. Repassem alguns dels processos televisats més cèlebres que, si bé eren casos molt diferents al que jutjarà el Tribunal Suprem espanyol, aporten exemples de la mediatització de la justícia.

Una tarda que jugava l’equip femení del Barça, un company va preguntar a la resta, en veu alta, què havien fet “els chichis”. De seguida van esclatar els riures, ja sabeu, les brometes. A mi em bull la sang cada cop que hi penso.

Als Estats Units, mitjans 'mainstream' i usuaris de xarxes socials que es van passar mesos alertant del perill d’escollir un president homòfob, masclista, racista i antiimmigració van contribuir a posar el focus en algú amb qui molts votants es van sentir identificats.

Sovint, els periodistes parlem i escrivim per als altres periodistes. I així ens oblidem del que realment hauríem de fer: explicar una part minúscula del món on vivim als qui no tenen temps.

Així que em llevo que engego la ràdio –des de fa uns anys, obrint una app al mòbil- i mentre em dutxo, em vesteixo i esmorzo, em vaig despertant amb "El Matí de Catalunya Ràdio" i la veu de la Terribas, que cada dia enganxo en una secció diferent; de vegades, quan presenta la tertúlia, d’altres amb...

Ser dona, d’esquerres i independentista és un triple combo mortal que et converteix encara més en el blanc perfecte d’un masclisme podrit però encara viu i amb massa altaveus.