Autoria Carme Porta

Fa un temps que plana sobre Twitter la sospita de censura: s’especula que la xarxa ha restat visibilitat a alguns usuaris influents de perfils ideològics determinats. Persones actives des de l'esquerra i el pensament crític i també independentistes han perdut un gran nombre de seguidors reals. El periodista i...

Si no fos tan trist, seria fins i tot apassionant veure com els mitjans creen imaginari a mida de la ideologia sistèmica i expressen que són tot objectivitat. Diverses notícies de la setmana, de caire molt diferent, ho refermen.

Totes les notícies publicades sobre la presumpta violació a la sala Razzmatazz han tingut tanta cura que, finalment, només han parlat dels fets com un incident gairebé aïllat. La prevenció sovint és autocensura i prevenir possibles querelles ha portat a donar una informació gens contrastada, descontextualitzada i insuficient.

Portem dies parlant de com els mitjans inventen, criminalitzen, deshumanitzen. Ara ja hem passat la barrera i parlem directament d’amenaces, befa i actituds que van força més enllà de la manca de respecte.

Les xarxes socials han propagat els mems d’una forma paorosa -el que eren bromes, acudits, una expressió d’humor lligada a l’actualitat. Els mems són de tot tipus i la seva expansió és viral, es difonen amb rapidesa i, sovint, al cap d’un temps tornen a moure’s, en una mena de viralitat circular.

El món gira sobre el seu propi eix, però no és el centre del sistema. El sistema polític al Regne d’Espanya és centrífug i s’abstreu en ell mateix. Els titulars són miralls d’aquest sistema i molt pocs mitjans es dediquen a qüestions que no siguin d’allò que en diem “rabiosa actualitat” i que, en molt...

Diana Quer ha estat tristament coneguda: una jove madrilenya de vacances, desapareguda que acaba sent jutjada pels mitjans i la societat. Si bé totes les pistes indicaven que la seva desaparició havia estat forçada i hi havia indicis de violència i sospites de violació, molts mitjans –i, per tant, els i les...

Enguany, la diferència de les informacions sobre la violència policial de l’1 d’octubre ha fet reflexionar, i molt, sobre la qualitat informativa. No és, ni de lluny, el primer cop que es parla de manipulació, però sí de forma tan popular respecte a una realitat que difereix tant dels fets; com a mínim, és la...