Autoria Carme Porta

L’important ja no és anar a la notícia ni arribar al moll de l'os sinó fer molt soroll a l’entorn. La dinàmica social i periodística ha anat virant cap aquí. Les fake news, tal com les coneixem ara, són part d’aquesta estratègia.

Dues nenes de Tenerife són tristament conegudes per la seva desaparició. El que el moviment feminista ha denunciat durant anys ha arribat a les portades, però el minut a minut hauria de provocar vergonya política.

Marga Almirall és codirectora de continguts de Drac Màgic, una cooperativa de difusió de l’audiovisual que enguany fa 50 anys. Van començar obrint escletxes de transformació cultural a finals del franquisme, promocionant cinema per a infants en català, i han esdevingut referents per la trajectòria en l’economia social, l’aportació en la pedagogia, l’anàlisi i divulgació dels productes i mitjans audiovisuals i la programació i exhibició del cinema de dones.

La Plataforma de Comunicadores Feministes va llançar una enquesta anònima adreçada a les professionals de la comunicació sobre diferents aspectes que afecten les dones en el sector. Quatre han estat les preguntes: sobre la situació laboral, el teletreball, la conciliació i la violència i assetjament al lloc de treball. Els resultats parlen per si mateixos.

Adrià Carrasco i Tarrés, activista del CDR acusat de terrorisme, rebel·lió i sedició i exiliat durant dos anys i nou mesos a Brussel·les, va poder tornar a casa a mitjans de gener, un cop el jutge va arxivar el seu cas. En la seva història les acusacions judicials van anar acompanyades -i fins i tot precedides- de la criminalització als mitjans de comunicació, que els van vincular amb la violència sense posar un peu al jutjat.

Si Juan Abreu, malgrat tingui l’ofici d’escriptor, és un impresentable comunicant, cal que 'El Mundo' revisi continguts i decideixi en base a criteris que es fonamentin en el respecte dels drets humans més fonamentals.

Informar a partir d’estereotips sense tenir en compte la diversitat real en les formes de ser, sentir-se i expressar-se és una forma d’exercir la fòbia, la violència estructural que pateixen, en aquest cas, les persones transgènere.

Les dades sobre infeccions, incidència... són confuses. Com ho són les polítiques socials, sanitàries i econòmiques que els països adopten. En aquest maremàgnum, les veus expertes donen certeses, o les imposen?