Autoria Carme Porta

Notícies que es converteixen en debat com el cas de Juana Rivas, la violació dels Sanfermines del 2016, el treball sexual, prostitució i tràfic... exposen les dones sense cap tipus de protecció i deixen que se les jutgi en base a la manca d’informació real.

La mateixa violència s’exerceix per part de sectors de similar comportament sociològic i ideològic: petó forçat a dones periodistes, esbroncades a professionals concrets, agressions per part de forces de l’ordre a periodistes en actiu, agressions a periodistes al carrer en ser reconeguts...

Fa un temps que plana sobre Twitter la sospita de censura: s’especula que la xarxa ha restat visibilitat a alguns usuaris influents de perfils ideològics determinats. Persones actives des de l'esquerra i el pensament crític i també independentistes han perdut un gran nombre de seguidors reals. El periodista i...

Si no fos tan trist, seria fins i tot apassionant veure com els mitjans creen imaginari a mida de la ideologia sistèmica i expressen que són tot objectivitat. Diverses notícies de la setmana, de caire molt diferent, ho refermen.

Totes les notícies publicades sobre la presumpta violació a la sala Razzmatazz han tingut tanta cura que, finalment, només han parlat dels fets com un incident gairebé aïllat. La prevenció sovint és autocensura i prevenir possibles querelles ha portat a donar una informació gens contrastada, descontextualitzada i insuficient.

Portem dies parlant de com els mitjans inventen, criminalitzen, deshumanitzen. Ara ja hem passat la barrera i parlem directament d’amenaces, befa i actituds que van força més enllà de la manca de respecte.

Les xarxes socials han propagat els mems d’una forma paorosa -el que eren bromes, acudits, una expressió d’humor lligada a l’actualitat. Els mems són de tot tipus i la seva expansió és viral, es difonen amb rapidesa i, sovint, al cap d’un temps tornen a moure’s, en una mena de viralitat circular.

El món gira sobre el seu propi eix, però no és el centre del sistema. El sistema polític al Regne d’Espanya és centrífug i s’abstreu en ell mateix. Els titulars són miralls d’aquest sistema i molt pocs mitjans es dediquen a qüestions que no siguin d’allò que en diem “rabiosa actualitat” i que, en molt...