Les cadenes de televisió van retransmetre en directe el rescat de Julen amb grans dosis d'espectacularització. Imatge: Telecinco.

Julen i els voltors

Quan s’olora que una notícia pot esdevenir espectacle sense cost mobilitzador en el terreny polític, sinó tot el contrari –consens emocional, unió sentimental, validació unànime que tothom està unit a una causa innòcua– els mitjans hi posen tot el seu “saber” per a explotar el filó.

Invisibles i exposades

Notícies que es converteixen en debat com el cas de Juana Rivas, la violació dels Sanfermines del 2016, el treball sexual, prostitució i tràfic... exposen les dones sense cap tipus de protecció i deixen que se les jutgi en base a la manca d’informació real.
Manifestants a la concentració de Ciutadans a la Ciutadella on va ser agredit un càmera de Telemadrid, el 29 d'agost de 2018. Foto: ACN / Bernat Vilaró

“Fuera TV3!”

La mateixa violència s’exerceix per part de sectors de similar comportament sociològic i ideològic: petó forçat a dones periodistes, esbroncades a professionals concrets, agressions per part de forces de l’ordre a periodistes en actiu, agressions a periodistes al carrer en ser reconeguts...
Una ambulància surt del complex de la cova de Tham Luang, a Tailàndia, el 10 de juliol del 2018. Foto: REUTERS/Soe Zeya Tun

Creant imaginaris

Si no fos tan trist, seria fins i tot apassionant veure com els mitjans creen imaginari a mida de la ideologia sistèmica i expressen que són tot objectivitat. Diverses notícies de la setmana, de caire molt diferent, ho refermen.
Sortida de la sala Razzmatazz de Barcelona. Foto: Gabriel Vidal (Wikimedia Commons).

Quan parlem d’agressions

Totes les notícies publicades sobre la presumpta violació a la sala Razzmatazz han tingut tanta cura que, finalment, només han parlat dels fets com un incident gairebé aïllat. La prevenció sovint és autocensura i prevenir possibles querelles ha portat a donar una informació gens contrastada, descontextualitzada i insuficient.

Els límits de la llibertat d’expressió

Portem dies parlant de com els mitjans inventen, criminalitzen, deshumanitzen. Ara ja hem passat la barrera i parlem directament d’amenaces, befa i actituds que van força més enllà de la manca de respecte.
Hi va haver cassolades i concentracions de suport al rei, segons Cuatro.

El ‘fake’ com a ofici?

Les xarxes socials han propagat els mems d’una forma paorosa -el que eren bromes, acudits, una expressió d’humor lligada a l’actualitat. Els mems són de tot tipus i la seva expansió és viral, es difonen amb rapidesa i, sovint, al cap d’un temps tornen a moure’s, en una mena de viralitat circular.