Ús del telèfon mòbil.

La trampa d”haver’ d’estar connectats 24/7

El problema de la relació entre periodistes i Internet és que ens hem contagiat d’un ritme massa accelerat. El contingut no s’acabarà mai, sempre hi haurà alguna cosa nova, temes que no haurem llegit: la sensació de 'no arribar', amplificada per les xarxes socials. 
Una família dinant en un dels restaurants de la zona marítima de l'Ampolla durant la Setmana Santa passada. Foto: Mar Rovira / ACN.

Tornar a la “normalitat” i altres contradiccions

No és culpa de ningú que convisquin mesures contradictòries i segurament el context pandèmic complica la tasca d’informar, però de tant en tant els mitjans –o els periodistes dels mitjans– també podrien assenyalar restriccions contradictòries, més enllà de posar entre cometes les mesures dictades pel govern de torn.
Un contenidor cremant al Pont de Pedra de Girona, divendres. Foto: Aleix Freixas / ACN.

No tot es pot explicar en un sol tuit

No és impossible cobrir les protestes d’aquests dies anant més enllà de la fotografia del contenidor en flames, que impressiona molt però no sempre explica tant. De nou, per poder explicar les coses sense simplificar-les, cal tenir el temps de poder pensar-hi.
Interior d'un dels habitatges d'una promoció de parc públic de lloguer, el novembre passat. Foto: Ajuntament de Barcelona.

Qui diu que els lloguers han baixat?

El problema no és publicar una notícia citant dades de l'informe d'Idealista, sinó publicar una notícia basant-se només en aquesta informació i donant per bones les dades d'un agent del mercat amb uns interessos concrets. Si acceptem la seva versió sense matisos i publiquem un titular llaminer amb una notícia breu, estarem jugant al son d'aquest portal immobiliari.
Un grup d'alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Escola Costa i Llobera, a l'aula. Foto: Blanca Blay / ACN

Fer-se preguntes lluny del neguit de la urgència

Vivim una pandèmia mundial i és normal estar pendent de com avança. Els mitjans ho han d'explicar. Però la forma també és important. Ha passat amb l'educació. La primera setmana de curs cada dia sabíem quants grups s'havien confinat. Setmanes més tard, el percentatge ha quedat oblidat en les rutines informatives diàries.
Prop de 300 taüts esperen a ser enterrats a l'aparcament del Tanatori de Collserola, habilitat i climatitzat per fer-lo servir provisionalment de dipòsit de cadàvers. Foto: Jordi Borràs

Morts sense context

Durant les primeres setmanes de confinament, amb la baixada obligada de l'agenda d'actes i rodes de premsa diverses, vam llegir i veure més reportatges que s'endinsaven a la vessant humana de la situació. Val la pena no oblidar-se'n i seguir explicant històries quotidianes que donin sentit a xifres que expliquen la pandèmia.
Protestes a Iowa, Estats Units, per l'assassinat de George Floyd. Foto: Phil Roeder (Flickr)

George Floyd i els temporers sense nom

El cas Floyd i la cadena d'esdeveniments d'aquests últims dies ho té tot per obrir portades, informatius i desplaçar la pandèmia de la Covid-19 de l'espai mediàtic: efecte viral, protestes continuades que descol·loquen governs i la distància. Perquè denunciar el racisme dels Estats Units és més fàcil que mirar-se al mirall i admetre el racisme que es viu a prop de casa.