Un grup d'alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Escola Costa i Llobera, a l'aula. Foto: Blanca Blay / ACN

Fer-se preguntes lluny del neguit de la urgència

Vivim una pandèmia mundial i és normal estar pendent de com avança. Els mitjans ho han d'explicar. Però la forma també és important. Ha passat amb l'educació. La primera setmana de curs cada dia sabíem quants grups s'havien confinat. Setmanes més tard, el percentatge ha quedat oblidat en les rutines informatives diàries.
Prop de 300 taüts esperen a ser enterrats a l'aparcament del Tanatori de Collserola, habilitat i climatitzat per fer-lo servir provisionalment de dipòsit de cadàvers. Foto: Jordi Borràs

Morts sense context

Durant les primeres setmanes de confinament, amb la baixada obligada de l'agenda d'actes i rodes de premsa diverses, vam llegir i veure més reportatges que s'endinsaven a la vessant humana de la situació. Val la pena no oblidar-se'n i seguir explicant històries quotidianes que donin sentit a xifres que expliquen la pandèmia.
Protestes a Iowa, Estats Units, per l'assassinat de George Floyd. Foto: Phil Roeder (Flickr)

George Floyd i els temporers sense nom

El cas Floyd i la cadena d'esdeveniments d'aquests últims dies ho té tot per obrir portades, informatius i desplaçar la pandèmia de la Covid-19 de l'espai mediàtic: efecte viral, protestes continuades que descol·loquen governs i la distància. Perquè denunciar el racisme dels Estats Units és més fàcil que mirar-se al mirall i admetre el racisme que es viu a prop de casa.