Qüestió de gènere

A les dones que deixen la pell en defensa de la terra les maten, evidentment, perquè fan nosa al sistema, com els seus companys homes. Però mentre són agredides, intimidades, perseguides, calumniades... ho són d'una forma molt específica per raó de sexe.
Concentració de periodistes al davant del TSJC a Barcelona per defensar el secret professional arran del cas 'Cursach', el 14 de desembre del 2018. Foto: Miquel Codolar / ACN.

Periodisme dèbil, ciutadania desprotegida

Uns mitjans devaluats, acrítics i reduïts a ser portaveus d'institucions, partits i organitzacions són la forma més eficaç de desprotegir la ciutadania dels desviaments i excessos del poder. Sense premsa honesta i valenta, la gent està molt més indefensa. Com és que no els preocupa gens el darrer atemptat contra uns drets que són de tothom?
Arrimadas mostra una bandera espanyola al faristol del Parlament, el 3 d'octubre de 2018. Foto: ACN / Núria Julià.

El dit, la lluna i el periodisme

Quan fem "salsa rosa" de la política, o banalitzem la informació, abdiquem de la responsabilitat professional. Incomplim el nostre deure d'informar i deixem a la ciutadania sense el dret a ser informats.
L'estudi 1 de RAC1, el juny de l'any 2009. Foto: Miquel C. / Wikimedia Commons

Opinadors d’ampli espectre

Més enllà dels opinadors professionals, que saben de tot una mica i poc de molt, per què no asseiem a les tertúlies gent experta? Omplim-les d'aquells especialistes que, bé per la seva formació, ocupació o experiència, ens poden explicar i argumentar "el perquè de tot plegat".
#QuèExpliquenLesDones

#QuèExpliquenLesDones

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força, creixent. Diuen: Si no et donen, pren. (OVIDI MONTLLOR) "És estadísticament improbable que el 80 per cent dels millors opinadors puguin provenir del 49 por cent de la població" Amb aquest poderós argument ara...
estúpids

És el periodisme, estúpids!

A voltes, encara, amb els dos periodistes del diari Público que han denunciat les clavegueres de l'Estat. Disculpeu que hi insisteixi, però és que no me'n sé avenir. El mateix dia 23 de maig, la crònica de Jaume Grau a Públic començava amb un paràgraf simptomàtic: "Poca assistència de polítics i poca...
queixes publicites

Tu… informes o publicites?

Per què no sentim agredida l'ètica periodística, o senzillament l'estètica, quan aquell periodista que presenta un informatiu és alhora qui ens recomana a quin banc hem de confiar els nostres estalvis? O quan aquella persona que condueix una tertúlia, amb qüestions com ara els darrers acords del Consell Executiu, és també qui pregona els anuncis oficials del govern de la Generalitat?