Autoria Eli Borreda

Si la nostra televisió pública catalana ha generat al llarg de les dècades desenes de programes d’èxit, de qualitat i referents, per què no els repesquem i els reemetem? Per què tenim normalitzat que durant l’estiu es reemeti 'Plats Bruts' i ara no podem tirar d’antics programes del 'Quèquicom' una estoneta cada tarda?

Ara que encara tenim memòria escrivim-nos el nostre 1-O. Fem-ho, si convé, sense gaire gràcia, sense gaires filigranes, amb massa adjectius, o massa adverbis, o comes o detalls (aparentment) insubstancials. Fem-ho com si l’expliquéssim a algú que també el va viure o a algú que no, que només va veure’n les imatges per la tele o pels diaris.

Com a periodistes, cal no anar a roda de determinades informacions; com a administració, no llençar recursos públics a través de subvencions i publicitat a mitjans que, per exemple, criminalitzen els més desafavorits i, finalment, com a ciutadania, no donar bola a aquestes publicacions que fan -i s’inventen- qualsevol cosa per un grapat de clics.

Els homes ocupen més del doble de càrrecs de responsabilitat dels mitjans de comunicació dels Països Catalans que les dones. Ras, curt i dur. Sostre de vidre. Analitzem 10 dels principals mitjans de comunicació dels Països Catalans, per conèixer quin gènere predomina en els càrrecs de més responsabilitat, tant pel vessant dels continguts com per l’empresarial.

'Cuines' seria brutal si no fos per la presència constant de Mercadona. És una llàstima que un programa que cuida tant la imatge i el contingut no tingui el mateix nivell d'exigència amb un patrocinador que està lluny de ser exemplar.

Siguem llavor d’apoderament, de massa crítica, d’antidogmatismes. Siguem llavor d’una ciutadania autònoma, lliure, plural i humanitària. Siguem llavor perquè l’alternativa és ser ramat i sempre fa mandra anar cap a l’escorxador.

Des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s’ha desatès de forma alarmant la llengua. Tinc la sensació que no només ja no es busca la forma d’entendre el servei públic dels mitjans com una eina més en pro de la llengua sinó que sembla que premiem qui no l’usa correctament.

De referent, les dones argentines. De revulsiu, un grup de Telegram amb periodistes de l’estat espanyol que a dia d’avui ja té més de 2.400 membres i ha impulsat un manifest amb gairebé 7.000 suports. I el toc de gràcia: l’homòleg a aquest grup a nivell català amb més de 400 companyes.