Autoria Èric Lluent

Si el finançament de la informació de qualitat s’ha enfonsat per la competència dels grans gegants tecnològics i aquest impost pretén gravar-los pel negoci que generen amb –entre d’altres– els serveis publicitaris que ofereixen, no seria lògic i de justícia que part dels ingressos d’aquest nou impost anessin a parar al finançament del periodisme de qualitat?

Els ciutadans tenen dret a escoltar les mentides d’un càrrec electe tan poderós com és el de president dels Estats Units. Informar, en el moment en què un president inicia un gir de caire antidemocràtic, passa necessàriament per difondre en cru les paraules i les accions del protagonista i, després, verificar-les, desmentir-les i contextualitzar-les. 

'The Guardian' ha animat la 'rentrée' periodística amb la publicació d’un dels articles més polèmics de la dècada, no tant pel seu contingut sinó per la seva autoria. A la secció d’opinió del diari anglès, un programari d’intel·ligència artificial procurava convèncer els lectors humans sobre la 'bona voluntat' dels robots escriptors.

Aquesta història és una prova més que les males praxis, per molts codis deontològics que estudiem a les facultats, són una realitat, inclús en aquells països que tenim tan idealitzats des del sud d’Europa, sovint, per completa ignorància.

El perill actual és que si normalitzem el govern dels experts de forma acrítica, la resposta social a les decisions sense consens democràtic podria ser cada vegada més feble, aïllant aquells que desitgin participar políticament des de la base.

Com a periodistes, la millor manera d’aplaudir els professionals de la sanitat és visibilitzar-los, i no només quan es tracta de disputes laborals o de retallades pressupostàries, que també, sinó explicant la seva feina, el seu dia a dia, els progressos en les investigacions i els debats filosòfics que tenen lloc en el si de la comunitat mèdica i científica del nostre país.

La premsa catalana i estatal s’ha deixat influenciar per l’emoció que han expressat els diaris britànics a primera plana, en exercicis periodístics més propis de la literatura que no pas del que, en principi, hauria de ser el nostre ofici.

Els mateixos diaris, digitals i televisions que van parlar d''alerta terrorista' en les detencions dels CDR al setembre i abans de les eleccions del 10N, ara ignoren, silencien o oculten l'alliberament dels últims dos empresonats.