Autoria Èric Lluent

La cobertura informativa a la majoria de mitjans de comunicació amb seu a Madrid retrata i exagera una única violència, la dels manifestants independentistes. Com a professionals de la informació hauríem de procurar anar més enllà del visible, d’allò evident, i aprofundir més en les arrels del conflicte per cercar l’origen de les violències que veiem i detectar les violències que no veiem.

Els principals diaris impresos i digitals amb seu a Madrid ignoren les informacions de Público sobre el vincle entre el CNI i l’imam Es Satty.

Des d’una perspectiva periodística, la tecnologia –i, conseqüentment, els formats a través dels quals els periodistes servim la informació– no pot ser analitzada únicament des d’una vessant tècnica, que sovint ens porta a l’exaltació de la novetat. Cal fer consideracions ètiques sobre les revolucions tecnològiques que vivim, en temps de canvis accelerats que amb prou feines arribem a comprendre.

Si els programes electorals i les propostes de campanya no es converteixen en el pal de paller sobre el qual edificar coalicions de govern, com es justifica la disrupció de les campanyes electorals en els mitjans de comunicació i en la vida dels ciutadans?

Segur que molts de vosaltres ja sou habituals de la premsa antiga, però cal posar en valor el gran tresor que tenim a només uns clics i la meravellosa eina per aprofundir en coneixements històrics i redescobrir referents.

Per a Rósa Björk, va haver-hi un abans i un després quan va anar a Madrid a seguir des d’un hotel, amb membres d’Esquerra Republicana de Catalunya, la declaració d’Oriol Junqueras. “Veure el judici ha estat un punt d’inflexió. Una cosa és respectar els afers interns d’un país, però quan veus que hi ha gent empresonada pel que pensa, aleshores és ja una qüestió de drets humans, de democràcia, de llibertat d’expressió”.

Que en un context generalitzat de desprestigi dels partits polítics, fruit de la corrupció, la propaganda i les guerres internes, la forma d’organitzar els nostres sistemes democràtics no estigui en el centre del debat és simptomàtic. Cal obrir el focus i recordar a tots els actors polítics de la societat que hi ha democràcia més enllà de les urnes.

Vaig aprofitar, mentre ens rentàvem les mans, per preguntar-li directament què en pensava de tot el que estava passant a Catalunya. “Estem amb els independentistes, però això no ho puc dir públicament”.