Lluís Mas Manchón és investigador del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Foto: cedida.

“‘El País’ va posicionar el procés català com una amenaça a la seguretat nacional” 

Lluís Mas Manchón, investigador del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ha estudiat, juntament amb Frederic Guerrero, Xavier Ramon i Laura Grande, la cobertura informativa del diari El País sobre el procés català durant el mes d’octubre de 2017. En les 751 històries relacionades amb aquest tema publicades pel diari en trenta dies (una mitjana de vint-i-cinc al dia), hi han detectat estratègies pròpies del periodisme patriòtic amb un ús del concepte fake news que va més enllà de la publicació d’informacions falses.
La ministra islandesa Lilja Dögg Alfreðsdóttir s'ha enfrontat a Disney+ les darreres setmanes perquè publiqui continguts en la llengua del país. Foto: govern d'Islàndia (cedida).

“La llengua d’una nació és la clau de l’èxit”

Lilja Dögg Alfreðsdóttir, ministra d’Educació, Ciència i Cultura del govern d’Islàndia, s’ha guanyat la simpatia de molts ciutadans fruit d’una publicació a la seva pàgina de Facebook en què considerava “inacceptable” que Disney+ s’estrenés al país sense cap contingut doblat o subtitulat a l’islandès, una polèmica similar a la que hi ha hagut amb la llengua catalana. L'entrevistem des de Reykjavík.
El personatge de 'The Wire' Herc és un policia que es passa a la seguretat privada (el segon per l'esquerra). Imatge: HBO.

Vam estudiar Periodisme per fer de ‘community managers’?

"Quan vaig procurar sobreviure la crisi de fa deu anys fent tasques de comunicació per a alguna empresa, sovint, em sentia com el policia de 'The Wire' que es passa a la seguretat privada. He arribat a la conclusió que prefereixo netejar habitacions d’hotel, servir copes rere la barra d’un bar o guiar grups de turistes abans que vendre el meu coneixement professional al sector privat no periodístic."
Cartell de Google durant la World Artificial Intelligence Conference a Shanghai, el setembre de 2019. Foto: Reuters.

La ‘taxa Google’ hauria de finançar el periodisme de qualitat

Si el finançament de la informació de qualitat s’ha enfonsat per la competència dels grans gegants tecnològics i aquest impost pretén gravar-los pel negoci que generen amb –entre d’altres– els serveis publicitaris que ofereixen, no seria lògic i de justícia que part dels ingressos d’aquest nou impost anessin a parar al finançament del periodisme de qualitat?

Tallar el discurs d’un president que menteix no és la solució

Els ciutadans tenen dret a escoltar les mentides d’un càrrec electe tan poderós com és el de president dels Estats Units. Informar, en el moment en què un president inicia un gir de caire antidemocràtic, passa necessàriament per difondre en cru les paraules i les accions del protagonista i, després, verificar-les, desmentir-les i contextualitzar-les. 
Els robots i el periodisme. Foto: Amber Case (Flickr)

Volem robots que escriguin columnes d’opinió?

'The Guardian' ha animat la 'rentrée' periodística amb la publicació d’un dels articles més polèmics de la dècada, no tant pel seu contingut sinó per la seva autoria. A la secció d’opinió del diari anglès, un programari d’intel·ligència artificial procurava convèncer els lectors humans sobre la 'bona voluntat' dels robots escriptors.