Eulàlia Domènech 25 juny 2018 Mama, per què la dona és un anunci? L'educació ho és tot i s'esdevé a tot arreu, a tothora, amb tothom. Educa l'escola, la família, l'entorn, l'arbre, el llibre, el joc, els mitjans de comunicació... i no tot el que els arriba és bo. Em trobo sovint educant els meus fills contra els impactes que rebem cada dia en aquesta complexa, fràgil i empiocada societat nostra.
Eulàlia Domènech 28 maig 2018 Vam matar tanta, tanta vida La clau de volta està en prendre consciència que la manera com un mateix viu pot estar matant el propi planeta i tota la vida que conté, també la pròpia.
Eulàlia Domènech 21 març 2018 Necessitem tota la sensibilitat del món Aquests dies passa allò que de tant passar, sembla que ja no passi. Però passa. Que només d'escriure-ho, estreny. Que hi ha gent a presó per les seves idees. Que segons quin sigui el teu pensament i com l'expressis, corres el risc real de ser amenaçat, agredit, insultat, censurat, perseguit, violentat, empresonat.
Eulàlia Domènech 19 desembre 2017 La memòria de la vergonya Com som, els humans. Destruïm un planeta meravellós. Seguem vides meravelloses. Silenciem llengües meravelloses. Maltractem dones meravelloses. I així anem fent, ferint la vida. Alguns amics em diuen que no m’hauria de sorprendre l’espectacle corferidor dels darrers temps. Però sí. Em glaça, m’incomoda,...
Eulàlia Domènech 23 octubre 2017 La veritat i la ferida D’entre els ferits que hi ha hagut aquest dies a Catalunya, n’hi ha un que no ha estat comptabilitzat: el periodisme. Hores greus, quan un contrapoder esdevé favorpoder, mentint, manipulant, desinformant, callant o no contrastant deliberadament. Vivim en un paisatge de gran complexitat en què el periodisme, com...
Eulàlia Domènech 3 juny 2017 Ser-hi sense ser-hi Quan morim, deixem de ser-hi. Però quan qui mor ha deixat empremta, morir no és deixar de ser-hi; és ser-hi sense ser-hi. I en Carles Capdevila roman a dins d'aquells a qui ha marcat, l'haguem conegut o no. A voltes passa, que coneixes gent que se't fica endins. I a voltes, també passa, que et marca gent amb qui no has...
Eulàlia Domènech 10 maig 2017 Ja sóc dins teu, remor La paraula ens pot dur a tots els paisatges, totes les situacions, tots els universos. Ens pot trasbalsar, emocionar, enlairar, interrogar, revoltar. I no sempre és fàcil trobar la paraula precisa que pugui descriure el matís del dolor, de la injustícia, de la bellesa o de l'entusiasme. Saber-la és a l'essència dels...
Eulàlia Domènech 5 abril 2017 Nosaltres, el temporal Escric mentre sona el disc Folk souvenir, de Joana Gomila. Tinc l'olla al foc i el cap aquí. O mig aquí. L'altra meitat està amb el seguici de tasques pendents, que se m'enfilen com formiguetes reclamant atenció. I entra un whatsapp. Sí, visc el temps del no tinc temps, immersa en l'excés d'impactes, de missatgets,...
