Autoria Eulàlia Domènech

Aquests dies passa allò que de tant passar, sembla que ja no passi. Però passa. Que només d'escriure-ho, estreny. Que hi ha gent a presó per les seves idees. Que segons quin sigui el teu pensament i com l'expressis, corres el risc real de ser amenaçat, agredit, insultat, censurat, perseguit, violentat, empresonat.

Com som, els humans. Destruïm un planeta meravellós. Seguem vides meravelloses. Silenciem llengües meravelloses. Maltractem dones meravelloses. I així anem fent, ferint la vida. Alguns amics em diuen que no m’hauria de sorprendre l’espectacle corferidor dels darrers temps. Però sí. Em glaça, m’incomoda,...

D’entre els ferits que hi ha hagut aquest dies a Catalunya, n’hi ha un que no ha estat comptabilitzat: el periodisme. Hores greus, quan un contrapoder esdevé favorpoder, mentint, manipulant, desinformant, callant o no contrastant deliberadament. Vivim en un paisatge de gran complexitat en què el periodisme, com...

Quan morim, deixem de ser-hi. Però quan qui mor ha deixat empremta, morir no és deixar de ser-hi; és ser-hi sense ser-hi. I en Carles Capdevila roman a dins d'aquells a qui ha marcat, l'haguem conegut o no. A voltes passa, que coneixes gent que se't fica endins. I a voltes, també passa, que et marca gent amb qui no has...

La paraula ens pot dur a tots els paisatges, totes les situacions, tots els universos. Ens pot trasbalsar, emocionar, enlairar, interrogar, revoltar. I no sempre és fàcil trobar la paraula precisa que pugui descriure el matís del dolor, de la injustícia, de la bellesa o de l'entusiasme. Saber-la és a l'essència dels...

Escric mentre sona el disc Folk souvenir, de Joana Gomila. Tinc l'olla al foc i el cap aquí. O mig aquí. L'altra meitat està amb el seguici de tasques pendents, que se m'enfilen com formiguetes reclamant atenció. I entra un whatsapp. Sí, visc el temps del no tinc temps, immersa en l'excés d'impactes, de missatgets,...