Autoria Eulàlia Domènech

Quants altres Narcís Bonet ens estem perdent? I no només avui. També demà. Què en quedarà, de totes les llavors, si no les fixem bé en els arxius, en la memòria audiovisual col·lectiva? Què en quedarà, si no ens hi dediquem? En aquest temps que vivim, faig una oda al periodisme que roman versus el de consum ràpid, el de l'"avui ho llegeixes, demà ho oblides".

Anem escassos de llibertat d’expressió. També de llibertat de premsa. Poder posar el dit a la llaga amb l’escàndol de La Manada, el tracte de favor a l’Urdangarín, el paper de l’Església o episodis foscos de la monarquia, mentre descobreixes curiositats sobre el comportament dels óssos, em sembla magnífic.

Són tan importants, les coses bones! Escassegen massa, en els mitjans. No parlo de futileses que t'anestesien, que t'allunyen dels reptes que tenim com a societat. És el "què" expliquem però també el "com" ho expliquem.

L'educació ho és tot i s'esdevé a tot arreu, a tothora, amb tothom. Educa l'escola, la família, l'entorn, l'arbre, el llibre, el joc, els mitjans de comunicació... i no tot el que els arriba és bo. Em trobo sovint educant els meus fills contra els impactes que rebem cada dia en aquesta complexa, fràgil i empiocada societat nostra.

La clau de volta està en prendre consciència que la manera com un mateix viu pot estar matant el propi planeta i tota la vida que conté, també la pròpia.

Aquests dies passa allò que de tant passar, sembla que ja no passi. Però passa. Que només d'escriure-ho, estreny. Que hi ha gent a presó per les seves idees. Que segons quin sigui el teu pensament i com l'expressis, corres el risc real de ser amenaçat, agredit, insultat, censurat, perseguit, violentat, empresonat.

Com som, els humans. Destruïm un planeta meravellós. Seguem vides meravelloses. Silenciem llengües meravelloses. Maltractem dones meravelloses. I així anem fent, ferint la vida. Alguns amics em diuen que no m’hauria de sorprendre l’espectacle corferidor dels darrers temps. Però sí. Em glaça, m’incomoda,...

D’entre els ferits que hi ha hagut aquest dies a Catalunya, n’hi ha un que no ha estat comptabilitzat: el periodisme. Hores greus, quan un contrapoder esdevé favorpoder, mentint, manipulant, desinformant, callant o no contrastant deliberadament. Vivim en un paisatge de gran complexitat en què el periodisme, com...