atemptat rambla barcelona

Qui té la veritat sobre els atemptats del 17-A?

Qui són els responsables directes i indirectes d'aquella massacre? Per què ho van fer? Què fa que algú assassini de manera indiscriminada? S'hagués pogut evitar? Sabríem evitar-ne en el futur? Què n'hem après? Per què el PP, el PSOE i Ciudadanos van vetar una comissió d'investigació per aclarir les relacions que hi havia entre el CNI i el considerat cervell de la massacre?
stop centro de menores cartell rubí

Jo et diré a qui odiar

No es pot reproduir el discurs de l’odi del polític de torn (o de qui sigui) i llestos, sense qüestionar-lo, sense alertar que menteix, sense més. El cultiu de l’odi la pot posar clarament en risc els drets humans. Cal investigar-lo. Saber d'on surt. Qui el cultiva. Qui el finança. Qui el perpetua.
El compositor Narcís Bonet i Armengol. Imatge: CCMA.

Avui ho llegeixes, demà ho oblides

Quants altres Narcís Bonet ens estem perdent? I no només avui. També demà. Què en quedarà, de totes les llavors, si no les fixem bé en els arxius, en la memòria audiovisual col·lectiva? Què en quedarà, si no ens hi dediquem? En aquest temps que vivim, faig una oda al periodisme que roman versus el de consum ràpid, el de l'"avui ho llegeixes, demà ho oblides".
Albert Pla, Peyu i Quimi Portet al programa "Natura sàvia" de TV3. Foto: CCMA.

El rei va matar el seu germà… a Hamlet

Anem escassos de llibertat d’expressió. També de llibertat de premsa. Poder posar el dit a la llaga amb l’escàndol de La Manada, el tracte de favor a l’Urdangarín, el paper de l’Església o episodis foscos de la monarquia, mentre descobreixes curiositats sobre el comportament dels óssos, em sembla magnífic.
Fotos penjades al pati de l'escola Ramon Llull sobre l'1-O, un any després del referèndum. Foto: ACN / Pol Solà.

Parlaràs de les coses bones

Són tan importants, les coses bones! Escassegen massa, en els mitjans. No parlo de futileses que t'anestesien, que t'allunyen dels reptes que tenim com a societat. És el "què" expliquem però també el "com" ho expliquem.
Una samarreta amb un missatge masclista es ven a Barcelona com a 'souvenir'. Foto: Eulàlia Domènech.

Mama, per què la dona és un anunci?

L'educació ho és tot i s'esdevé a tot arreu, a tothora, amb tothom. Educa l'escola, la família, l'entorn, l'arbre, el llibre, el joc, els mitjans de comunicació... i no tot el que els arriba és bo. Em trobo sovint educant els meus fills contra els impactes que rebem cada dia en aquesta complexa, fràgil i empiocada societat nostra.
Dibuix de la cel·la de Jordi Cuixart, fet per ell mateix. Imatge: usvolemacasa.cat

Necessitem tota la sensibilitat del món

Aquests dies passa allò que de tant passar, sembla que ja no passi. Però passa. Que només d'escriure-ho, estreny. Que hi ha gent a presó per les seves idees. Que segons quin sigui el teu pensament i com l'expressis, corres el risc real de ser amenaçat, agredit, insultat, censurat, perseguit, violentat, empresonat.