Fotos penjades al pati de l'escola Ramon Llull sobre l'1-O, un any després del referèndum. Foto: ACN / Pol Solà.

Parlaràs de les coses bones

Són tan importants, les coses bones! Escassegen massa, en els mitjans. No parlo de futileses que t'anestesien, que t'allunyen dels reptes que tenim com a societat. És el "què" expliquem però també el "com" ho expliquem.
Una samarreta amb un missatge masclista es ven a Barcelona com a 'souvenir'. Foto: Eulàlia Domènech.

Mama, per què la dona és un anunci?

L'educació ho és tot i s'esdevé a tot arreu, a tothora, amb tothom. Educa l'escola, la família, l'entorn, l'arbre, el llibre, el joc, els mitjans de comunicació... i no tot el que els arriba és bo. Em trobo sovint educant els meus fills contra els impactes que rebem cada dia en aquesta complexa, fràgil i empiocada societat nostra.
Dibuix de la cel·la de Jordi Cuixart, fet per ell mateix. Imatge: usvolemacasa.cat

Necessitem tota la sensibilitat del món

Aquests dies passa allò que de tant passar, sembla que ja no passi. Però passa. Que només d'escriure-ho, estreny. Que hi ha gent a presó per les seves idees. Que segons quin sigui el teu pensament i com l'expressis, corres el risc real de ser amenaçat, agredit, insultat, censurat, perseguit, violentat, empresonat.

La memòria de la vergonya

Com som, els humans. Destruïm un planeta meravellós. Seguem vides meravelloses. Silenciem llengües meravelloses. Maltractem dones meravelloses. I així anem fent, ferint la vida. Alguns amics em diuen que no m’hauria de sorprendre l’espectacle corferidor dels darrers temps. Però sí. Em glaça, m’incomoda,...

La veritat i la ferida

D’entre els ferits que hi ha hagut aquest dies a Catalunya, n’hi ha un que no ha estat comptabilitzat: el periodisme. Hores greus, quan un contrapoder esdevé favorpoder, mentint, manipulant, desinformant, callant o no contrastant deliberadament. Vivim en un paisatge de gran complexitat en què el periodisme, com...
sense

Ser-hi sense ser-hi

Quan morim, deixem de ser-hi. Però quan qui mor ha deixat empremta, morir no és deixar de ser-hi; és ser-hi sense ser-hi. I en Carles Capdevila roman a dins d'aquells a qui ha marcat, l'haguem conegut o no. A voltes passa, que coneixes gent que se't fica endins. I a voltes, també passa, que et marca gent amb qui no has...
remor

Ja sóc dins teu, remor

La paraula ens pot dur a tots els paisatges, totes les situacions, tots els universos. Ens pot trasbalsar, emocionar, enlairar, interrogar, revoltar. I no sempre és fàcil trobar la paraula precisa que pugui descriure el matís del dolor, de la injustícia, de la bellesa o de l'entusiasme. Saber-la és a l'essència dels...