La memòria de la vergonya

Com som, els humans. Destruïm un planeta meravellós. Seguem vides meravelloses. Silenciem llengües meravelloses. Maltractem dones meravelloses. I així anem fent, ferint la vida. Alguns amics em diuen que no m’hauria de sorprendre l’espectacle corferidor dels darrers temps. Però sí. Em glaça, m’incomoda,...

La veritat i la ferida

D’entre els ferits que hi ha hagut aquest dies a Catalunya, n’hi ha un que no ha estat comptabilitzat: el periodisme. Hores greus, quan un contrapoder esdevé favorpoder, mentint, manipulant, desinformant, callant o no contrastant deliberadament. Vivim en un paisatge de gran complexitat en què el periodisme, com...
sense

Ser-hi sense ser-hi

Quan morim, deixem de ser-hi. Però quan qui mor ha deixat empremta, morir no és deixar de ser-hi; és ser-hi sense ser-hi. I en Carles Capdevila roman a dins d'aquells a qui ha marcat, l'haguem conegut o no. A voltes passa, que coneixes gent que se't fica endins. I a voltes, també passa, que et marca gent amb qui no has...
remor

Ja sóc dins teu, remor

La paraula ens pot dur a tots els paisatges, totes les situacions, tots els universos. Ens pot trasbalsar, emocionar, enlairar, interrogar, revoltar. I no sempre és fàcil trobar la paraula precisa que pugui descriure el matís del dolor, de la injustícia, de la bellesa o de l'entusiasme. Saber-la és a l'essència dels...
Nosaltres temporal

Nosaltres, el temporal

Escric mentre sona el disc Folk souvenir, de Joana Gomila. Tinc l'olla al foc i el cap aquí. O mig aquí. L'altra meitat està amb el seguici de tasques pendents, que se m'enfilen com formiguetes reclamant atenció. I entra un whatsapp. Sí, visc el temps del no tinc temps, immersa en l'excés d'impactes, de missatgets,...