L'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó el dia que va ser distingida amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 17 de gener del 2017. Foto: Pau Cortina / ACN.

Isabel-Clara Simó, lliure i compromesa

Ja triguen massa els editors a encomanar i publicar una bona antologia dels articles periodístics d’aquesta dona –i subratllo la paraula dona– que “en tot moment va defensar quatre grans compromisos essencials: amb la llengua, amb les lletres, amb la política i amb les dones”, com diu d’ella Jordi Tormo, autor d''Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa'.
Aquest gener ha sortit a la venda el manual d’estil de Vilaweb, on s’exposen els criteris emprats en la llengua periodística del diari, Imatge: Vilaweb (cedida).

Vilaweb: llibre d’estil autocentrat

“És un fet que molta gent del nostre país, quan parla del nord, no vol pas dir Andorra o les comarques de l’altre cantó de l’Albera, sinó Cantàbria, que és al nord d’Espanya, però no pas dels Països Catalans”. O que el marc mental del país siguin les províncies, com quan parlem de Pirineu lleidatà o litoral de Girona. O de la Catalunya francesa.
Edicions 3i4 ha publicat recentment reculls de Ramon Barnils, Xavier Vinader i Joan Fuster. Foto: El Temps de les Arts (cedida).

Ramon Barnils, contra l’imperi espanyol

L'editorial valenciana Tres i Quatre va presentar al desembre els llibres 'Contra el nacionalisme espanyol' de Ramon Barnils, 'Confidencial' de Xavier Vinader i 'Escrits de combat' de Joan Fuster. El dedicat a Barnils recull cent cinquanta articles publicats a la revista 'El Temps'. És contra el Regne d’Espanya que el periodista hi dedica els seus textos més punyents.
L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán. Foto: arxiu PCE.

De quan MVM era Manuel Sánchez Molbatán

La collita de pseudònims de Manuel Vázquez Montalbán (MVM) va ser abundosa: Sixto Cámara, Manolo V El Empecinado, Luis Dávila, Donald Lamp, Victoria Kent, Juan Montalvo, Menelao El Aeropagita, El Barón..., per als més de 9.000 articles que es calcula que va publicar. És cosa coneguda. Potser no ho és tant que...
Foto: Michael Gaida / Pixabay

La informació de crims en l’era d’Internet

Una televisió –Antena 3– va arribar a fer un programa titulat significativament "Diana en la red". Una prova de com la complicitat entre el mitjà de comunicació i la xarxa social es retroalimenten en aquest procés degradant. Tot sigui per incrementar l'audiència i, doncs, la facturació publicitària.
Atemptat de l'Hipercor a Barcelona

Alguns silencis sobre Catalunya a la darrera entrevista a ETA

He llegit aquests dies 'La darrera entrevista a la direcció d'ETA', publicada per Gara en format de llibre, primer en basc i fa poc en espanyol. L'entrevistador? Iñaki Soto, director de Gara i, doncs, personalitat significativa de l'esquerra independentista basca. Una lectura d'aquest text des de la perspectiva d'un lector català –com jo mateix– i des dels Països Catalans m'ha dut diferents conclusions.

Agustí Pons i l”Avui’

El periodista i escriptor Agustí Pons, un dels autors de biografies més prolífics en el nostre país ('Converses amb Frederica Montseny', biografies de Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Espriu...), publica ara 'Crònica al marge' (Comanegra), que qualifica de "repàs autobiogràfic".