Portada del llibre "Salvem els mots" de Jordi Badia Pujol

Una llengua per filar prim

Tenim molta feina per fer a l’hora de construir un periodisme centrat en el propi país. A "Salvem els mots" (Rosa dels vents, 2021), Jordi Badia i Pujol, cap d’estil de Vilaweb, posa l’atenció en el lèxic. I el resultat és un llibre fascinant.
La portada del llibre de Carles Senso.

Quan l’estat d’excepció truca a la porta

Carles Senso ens recorda a 'Fascismo mainstream. Periodismo, conspiraciones, algoritmos y bots al servicio de la extrema derecha' que el feixisme segueix viu i utilitza per als seus objectius d’odi tots els mitjans que la tecnologia de la informació i les xarxes socials posen al seu abast.
'La ciutat sense veïns: Víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària' (Editorial Saldonar), d'Andreu Merino.

Víctimes i botxins de l’especulació inmobiliària

Tres factors denuncia el llibre com a causa de la desesperació dels veïns afectats: l’atur com a causa dels impagaments que porten al desnonament, la discapacitat d’alguns desnonats i el fet de tenir fills al seu càrrec. I remarca el poc interès de les administraciones per incrementar substancialment el parc públic de pisos de lloguer.
Portada del llibre "Com TV3 no hi ha(via) res", de Salvador Alsius.

Alsius i els orígens de TV3

El llibre és ple d’anècdotes significatives del que representava fer una televisió des de la professionalitat, competitiva amb l’única que llavors es podia veure al nostre país: TVE. Lluny de la televisió antropològica i folklòrica que pretenien que fos els 'mandamassos' de Madrid (PSOE de Felipe González). Obsessionats, d’altra banda, aquests mateixos 'mandamassos' –i encara dura– perquè no es pogués veure ni al País Valencià ni a les illes.
L'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó el dia que va ser distingida amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 17 de gener del 2017. Foto: Pau Cortina / ACN.

Isabel-Clara Simó, lliure i compromesa

Ja triguen massa els editors a encomanar i publicar una bona antologia dels articles periodístics d’aquesta dona –i subratllo la paraula dona– que “en tot moment va defensar quatre grans compromisos essencials: amb la llengua, amb les lletres, amb la política i amb les dones”, com diu d’ella Jordi Tormo, autor d''Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa'.
Aquest gener ha sortit a la venda el manual d’estil de Vilaweb, on s’exposen els criteris emprats en la llengua periodística del diari, Imatge: Vilaweb (cedida).

Vilaweb: llibre d’estil autocentrat

“És un fet que molta gent del nostre país, quan parla del nord, no vol pas dir Andorra o les comarques de l’altre cantó de l’Albera, sinó Cantàbria, que és al nord d’Espanya, però no pas dels Països Catalans”. O que el marc mental del país siguin les províncies, com quan parlem de Pirineu lleidatà o litoral de Girona. O de la Catalunya francesa.
Edicions 3i4 ha publicat recentment reculls de Ramon Barnils, Xavier Vinader i Joan Fuster. Foto: El Temps de les Arts (cedida).

Ramon Barnils, contra l’imperi espanyol

L'editorial valenciana Tres i Quatre va presentar al desembre els llibres 'Contra el nacionalisme espanyol' de Ramon Barnils, 'Confidencial' de Xavier Vinader i 'Escrits de combat' de Joan Fuster. El dedicat a Barnils recull cent cinquanta articles publicats a la revista 'El Temps'. És contra el Regne d’Espanya que el periodista hi dedica els seus textos més punyents.
L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán. Foto: arxiu PCE.

De quan MVM era Manuel Sánchez Molbatán

La collita de pseudònims de Manuel Vázquez Montalbán (MVM) va ser abundosa: Sixto Cámara, Manolo V El Empecinado, Luis Dávila, Donald Lamp, Victoria Kent, Juan Montalvo, Menelao El Aeropagita, El Barón..., per als més de 9.000 articles que es calcula que va publicar. És cosa coneguda. Potser no ho és tant que...