Estudis de RTVE.

Recordeu: dues emissores públiques

TVE Catalunya duplica des d’ara el nombre d'hores d'emissió en català a la nova temporada. Tenim una bona notícia: una altra opció que ha aixecat la mà. I en això no cal ser maniqueu ni sectari, podem sumar continguts com a consumidors i s'enriqueix l’imaginari col·lectiu del nostre país. Aprofitem i siguem exigents.
Plató d'Informatius de Televisió de Catalunya. Foto: Jorge Franganillo / Flickr

Fi de la tele agafada amb paper de fumar

De la crisi del coronavirus ni en sortirem millors persones, ni més solidaris ni res de res. Però sobretot a la tele (i a la ràdio també, però és una altra història) s’ha acabat això d’agafar-se-la (la tele) amb paper de fumar. Han saltat pels aires alguns dels tabús i costums més estúpids i conservadors del gènere. Es fa tele amb un mòbil i des del menjador de casa!

No feu cas dels experts

Que si el doctor Trilla, que si el doctor Mitjà, o si la tercera via és el doctor Padrós. He llegit enquestes amb aquests tres protagonistes: quin és el metge que t’agrada més? En això el periodista ha de ser curós. No es pot evitar que un o altre sigui popular. I és interessant saber què en pensen els doctors, investigadors i especialistes científics. Ara bé, és convenient fer cas de la informació oficial.

“Segons fonts…”

Les fonts oficials no són tòxiques, vull insistir. Però com qualsevol altre font el periodista ha de voler confirmar la informació que té. Recordo allò de confirmar amb tres fonts, i com costava.
Toni Cruanyes i Lídia Heredia van presentar la nit electoral del 28-A a TV3, que va ser líder d'audiència a Catalunya. Foto: CCMA.

La broma de l’hegemonia

Les campanyes electorals són un mirall pel pitjor perfil dels éssers humans: promeses, atacs i contraatacs, fatxenderia i sobretot creure que tens la raó sense cap humilitat. No parlo dels partits polítics, parlo dels mitjans de comunicació. Les ganes d’imposar un relat, de vèncer. A això ha d’aspirar el periodisme? Periodisme de combat?