Autoria Joan Foguet

Quan creix la insatisfacció amb la política i quan més es desconeix què fa el Govern o el Parlament és quan caldria insistir en algun format especialitzat i modern. No és qüestió de fer propaganda sinó de trobar una manera adequada per poder donar a conèixer la realitat política del país. De fet, com més es pugui conèixer i reconèixer la política, més fàcil és practicar la transparència real. Però volem ser crítics sense estar (ben) informats.

TV-3 ha retirat de la seva graella d’estiu la reposició del programa Bricoheroes. L’humor és un gènere fràgil. I a la vegada té molta responsabilitat. Molta part de la ciutadania s’ha informat mitjançant Sardà o Buenafuente. I avui en dia si no fos pel Polònia, molts no sabrien dir el nom de dos consellers del Govern.

Fer una mirada ràpida als mitjans de comunicació catalans i espanyols fa feredat. La premsa ve a dir-te que la culpa és teva i ofereix dues coses: per una banda, tot el catàleg de possibles causes mèdiques i de com hom hauria de saber què té o deixa de tenir; i, per altra banda, tot un grapat de solucions més o menys màgiques que surfegen sempre entre onades de publicitat amagada.

Les aplicacions per lligar s'alimenten de l'angoixa, de la inseguretat i de l'avorriment. I potser més encara en època de confinaments retràctils i sense barres de bar. És una via simple d'obtenir certa recompensa personal en un context gens favorable.

Hi ha una nova moda per aconseguir una mandíbula marcadíssima, tot mastegant exageradament una espècie de goma de plàstic, com una pilota d'esquaix. Així ens ho explicaven al 'Planta Baixa', fent el que ha de fer el periodisme: denunciar la situació i denunciar-nos a nosaltres mateixos. Perquè és un símptoma de la nostra malaltia social: no acceptar-nos.

Si fóssim amb els periodistes una desena part de crítics que ho som amb els nostres polítics tindríem un sistema de mitjans de comunicació més sa i més autocrític. Més enllà del corporativisme salvatge i del clientelisme ridícul.

Em preocupa que només siguin els qui volen eliminar o deslegitimar TV3 o Catalunya Ràdio qui els critiquin. Efectivament, al Parlament hi ha debat, però em demano sobre un debat professional. Fa prou per fomentar la producció audiovisual del país? Tornarem a connectar amb el jovent i els infants? Es fa prou per obtenir talent fora del circuit habitual i sovint endèmic?

TVE Catalunya duplica des d’ara el nombre d'hores d'emissió en català a la nova temporada. Tenim una bona notícia: una altra opció que ha aixecat la mà. I en això no cal ser maniqueu ni sectari, podem sumar continguts com a consumidors i s'enriqueix l’imaginari col·lectiu del nostre país. Aprofitem i siguem exigents.