Autoria Joan Foguet

Que un programa de televisió faci parlar és un èxit. En aquest sentit, ‘Jo pregunto’, el programa de l’entrevista coral ciutadana al president de la Generalitat del passat diumenge va ser un triomf total i absolut. La ressaca va ser ahir espasmòdica. Normal si tenim en compte que parlem d’un espai que va...

És l'enèsima noticieta. Una notícia que no acaba de ser. Ja m’enteneu. Avui en dia hem de donar pinso a la màquina, a la web, a les xarxes. I ja no sabem d’on agafar les mandarines. Prova d’això és la ‘notícia’ de que el youtuber Mr GranBomba (té 486.000 subscriptors) va fer el que fa habitualment i es va...

Per mi l’èxit de Televisió de Catalunya ha estat la seva capil·laritat. La seva capacitat d’arribar a tots els perfils sociolingüístics del país. El motiu: la qualitat. L’interès dels seus continguts. I havia una línia estratègica que triomfava: la dels productes infantils i juvenils. Súper 3 és un èxit...

Són coses d'aquelles que no es parlen, no es publiquen. Els periodistes no parlem gaire de nosaltres, i menys encara dels mitjans. Per una banda, perquè de la nostra empresa no en parlem per òbvia autocensura. I per altra banda, perquè de les altres empreses no en parlem per no tenir problemes i per no espatllar una...

La natura és "essència, atributs, propis d'un ésser" i la naturalesa és "el fet d'ésser d'un país o una nació determinats". Això diu el diccionari. En el nostre país tenim ultres. Sí, habitualment es considera ultra algú que titllem d'ultradreta. El pou històric i cultural català i espanyol, mercès a 40 anys...

De vegades ‘els civils’ em pregunten com és això de ser periodista. Si és pot deixar de ser-ho en algun moment, si et pots aburgesar i calmar-te . I sempre responc amb la faula de la granota i de l’escorpí. Tenim el fibló sempre a punt; en una redacció, en un àpat familiar, en una conversa amb amics,... Som...

El periodisme, en el seu cinisme inherent, ha estat un dels notaris més intransigents de la història política catalana recent. En l’època republicana hom pot descobrir i comprovar com vàrem tenir grans periodistes (gràcies Quim Torra i Acontravent). Eren durs, enginyosos, fotetes, partidistes, bohemis, anàrquics...

No hi ha més cec que el que no vulgui veure, però és encara pitjor aquell que ni pot ni vol i ni se li passa pel cap obrir els ulls. Les editorials, els comentaris, els tertulians i tot plegat queden descol·locats el 21 de desembre. El ‘post’ (ens) ha deixat cecs als periodistes catalans (o els seus caps). El dia...