Autoria Joan Canela i Barrull

La pandèmia ha posat de nou en l’agenda mediàtica la importància de tenir un bon sistema de salut públic. En canvi, en l’època de màximes retallades a la sanitat, el debat es va centrar en la “sostenibilitat” del sistema, en minimitzar l’aprimament dels recursos o en una cobertura més o menys crítica segons el color polític del govern de torn.

Podria ser l'“amenaça russa” l’excusa ideal per retallar de manera dràstica els drets de lliure expressió i d'informació a Europa? França i Alemanya ja han aprovat legislacions per controlar la “veracitat”, el Parlament britànic ha elaborat un informe sobre com limitar la ingerència russa i l’Exèrcit i el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyols consideren les 'fake news' una “amenaça estratègica”.

A mesura que la candidatura de Sanders agafava força, els atacs en contra dels principals programes informatius i tertúlies van anar creixent. Una de les veus més dures va ser Chris Matthews, presentador estrella de l'MSNBC, considerat el canal més d’esquerres.

La Junta Electoral Central va intervenir activament durant les diferents campanyes electorals retallant l’autonomia dels mitjans públics catalans –principalment TV3, però també Catalunya Ràdio i Betevé- i condicionant-ne des del llenguatge fins a certes cobertures. Moltes d’aquestes decisions van arribar després de denúncies de Ciudadanos, tal i com recull el Mapa de la Censura de Mèdia.cat.

Ls cobertura de l'expansió del coronavirus és exhaustiva i sovint alarmant, però els mitjans obliden una altra emergència de salut global que ha causat molta més mortalitat.

Mentre la secció d’internet d'El País es dedica a desmentir-nos mentides que suposadament corren per les xarxes socials, oblida explicar que la mentida més grossa prové de les pàgines d’aquest mateix diari. Poques vegades com ara ha quedat tan cruament visible com els mitjans «de referència» tenen més la funció d’entretenir-nos i distreure’ns que no pas d’informar-nos.

El problema realment greu és que sembla que la professió sempre s'ofèn pels mateixos motius que s'ofenen els amos dels mitjans. I això, en un col·lectiu a qui es pressuposa el sentit crític, la capacitat d’anàlisi i la vigilància dels poderosos. O se'ns va pressuposar.

Fa 30 anys va néixer un potent moviment de desobediència civil al llavors servei militar obligatori, la insubmissió. A pesar del seu caràcter radical i il·legal, el moviment va comptar amb àmplies simpaties socials que molts mitjans van reflectir.