Autoria Joan Canela i Barrull

Mentre dia a dia augmenta la possibilitat d’una intervenció militar contra Veneçuela, diversos mitjans es mostren estranyament amnèsics amb els arguments que fa 16 anys van emprar per oposar-se a la invasió de l’Iraq. La situació, en canvi, mostra moltes, massa similituds.

Cada cop hi ha més col·lectius emprenyats amb els mitjans, i alguns integrants d’aquests col·lectius opten per l’assetjament o fins i tot l’agressió física als periodistes que cobreixen les seves protestes. Si bé és cert que els agressors es desacrediten a ells mateixos, també ho és que aquests fets són la punta de l’iceberg d’un malestar amb els mitjans que va més enllà i que es manifesta de moltes formes diferents.

L'àmplia cobertura del conflicte del taxi està oblidant sovint explicar els temes més rellevants. Mentre s’omplen hores de tertúlia i pàgines de notícies amb el viatge de Gaspart en metro, imatges de violència i anècdotes desagradables en agafar un taxi, el rerefons del conflicte no s’està explicant o quan es fa s’eviten punts fonamentals, malgrat algunes excepcions.

Sabies que la setmana passada vas conviure amb un esdeveniment que probablement passarà als llibres d’història? Una notícia que hauria hagut d’obrir informatius i ocupar portades de diaris, però en canvi no va aparèixer a cap dels principals mitjans –i això no és una hipèrbole: fora d’alguns digitals alternatius i algun teletip d’agència, és virtualment impossible trobar la història fora de Twitter.

Les ombres de la repressió al referèndum de l'1 d'octubre de 2017 són allargades. I no només perquè fins a finals d'aquest desembre encara arribaven imputacions relacionades amb aquell fet, sinó perquè el marc repressiu que va elaborar-se per evitar-lo ha acabat quedant-se: el 2018 serà recordat com a nefast per les llibertats d'expressió i d'informació.

Estrany no és que l’extrema dreta entri als parlaments, sinó que li hagi costat tant d’aconseguir amb el gruix dels mitjans marcant dia sí i dia també la seva agenda política.

València va viure ahir una històrica marxa antifeixista. Vencent les amenaces de l’extrema dreta i a pesar del mal temps, milers de persones –10.000 segons els càlculs habitualment experts de la Directa- van prendre el centre de la ciutat en resposta als atacs feixistes que aquesta mateixa manifestació va patir...

La cobertura de l’atemptat de l'agost passat a Barcelona va ser un terreny adobat per a les informacions no confirmades, durant la mateixa tarda-vespre del dia 17 però també en peces posteriors sobre la investigació dels fets.