Autoria Joan Canela i Barrull

Ls cobertura de l'expansió del coronavirus és exhaustiva i sovint alarmant, però els mitjans obliden una altra emergència de salut global que ha causat molta més mortalitat.

Mentre la secció d’internet d'El País es dedica a desmentir-nos mentides que suposadament corren per les xarxes socials, oblida explicar que la mentida més grossa prové de les pàgines d’aquest mateix diari. Poques vegades com ara ha quedat tan cruament visible com els mitjans «de referència» tenen més la funció d’entretenir-nos i distreure’ns que no pas d’informar-nos.

El problema realment greu és que sembla que la professió sempre s'ofèn pels mateixos motius que s'ofenen els amos dels mitjans. I això, en un col·lectiu a qui es pressuposa el sentit crític, la capacitat d’anàlisi i la vigilància dels poderosos. O se'ns va pressuposar.

Fa 30 anys va néixer un potent moviment de desobediència civil al llavors servei militar obligatori, la insubmissió. A pesar del seu caràcter radical i il·legal, el moviment va comptar amb àmplies simpaties socials que molts mitjans van reflectir. 

‘El País’ legitima moviments populars que empren tàctiques molt més contundents que l’independentisme català mentre que aquest el criminalitza per molt respectuoses i pacífiques que siguin les seves accions.

El 2019 no sembla un any massa millor que el 2018 pel que fa a les llibertats d’expressió i informació. En els set mesos que duem d’any, el Mapa de la Censura de Mèdia.cat ja ha recopilat 106 incidents pels 190 totals de l’any passat.

Analitzem 63 editorials que 'El País', 'La Razón', 'ABC' i 'El Mundo' han dedicat al judici de l'1-O entre febrer i juny de 2019. En quins moments del judici han posat l'èmfasi? Quin llenguatge han fet servir? Com s'han posicionat?