Autoria Joan Vila i Triadú

Ja era hora que algú digués públicament, i en directe per la mateixa televisió que el té contractat, que aquestes notícies tan òbvies sobre situacions meteorològiques força normals —una altra cosa és quan hi ha inundacions o desastres naturals extrems— fan sentir vergonya aliena als teleespectadors i alhora molta empatia per als professionals que les pateixen.

Em sembla molt lògica i raonable la demanda d'una seixantena d'institucions científiques, col·legis professionals i entitats socials perquè els informatius de la televisió i la ràdio públiques catalanes tinguin una secció específica de ciència. El manifest, fet públic fa unes setmanes, constata que "la nova realitat que ja estem vivint, tant pel coronavirus com per les dramàtiques emergències climàtiques i ecològiques, requereixen més que mai que es posi la ciència al centre de la societat".

Si diem que el país X ha augmentat la capacitat de llits de les UCI en 300 unitats, sense contextualitzar quantes n'hi havia en condicions normals i, per tant, quin percentatge d'increment suposa, no estem oferint una bona informació. Si expliquem que arriben 5.000 mascaretes a l'hospital Y, ens queda el dubte: són moltes?; són poques?; són suficients o insuficients per a les necessitats d'aquell hospital?

Enrique Canovaca creu que cal definir una proposta de valor pròpia i argumentada que articuli tot el sistema comercial i de continguts. Cal que el mitjà obtingui prou valor reputacional entre el públic potencial per fer-se imprescindible psicològicament i rendible econòmicament.

Les 'stories' d’Instagram introdueixen una nova forma interactiva de narrar les històries. Tot i fer ja tres anys que aquesta xarxa social va incorporar-les al seu repertori, estem a les beceroles del seu ús com a eina periodística.

Aquestes breus seqüències retrospectives de la sèrie, sovint inconnexes, ens diuen molt d’allò que podria passar a la societat occidental si es van imposant les tesis de l’ultradreta.

Avui em posaré un altre cop 'iaio' i us parlaré d'una habilitat que s'està perdent a gran velocitat: la de puntuar correctament un text, és a dir, posar-hi els signes de puntuació (punts, comes, parèntesis, punts-i-comes, dos punts, punts suspensius...) adients.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha fet un toc d'atenció a la CCMA pels presentadors de TV3 que surten anunciant productes comercials en publireportatges intercalats en els programes que presenten. Ja era hora!