El monument a Rafael Casanova de Barcelona, després de les ofrenes florals de la Diada 2020 / Foto: Job Vermeulen - ACN

Dels “rituals” de la Diada i de com en parlem els mitjans

La repetició anual d'unes mateixes activitats provoca també un efecte d'inèrcia en la cobertura mediàtica que no juga gens a favor del bon periodisme. Periodistes i mitjans faríem bé de debatre i reflexionar sobre com cobrir millor la Diada sense caure en tòpics o en rutines productives (“sempre ho hem fet així”). Potser caldria tornar a valorar la importància relativa de cada activitat, atrevir-nos a desinstitucionalitzar-la una mica i deixar de menystenir les moltes iniciatives de la societat civil.
Pancarta a l'acte per un periodisme digne, el 4 de juny de 2019. Imatge: Periodigne.

Precarietat i periodisme: avui ‘toca’ parlar-ne

Si oblidem, o releguem a un segon terme, l'extensió i generalització de la 'precarietat' laboral, aquesta llosa que aboca milers de joves periodistes (i no tan joves!) a deixar la professió o a perdre la salut fent sis feines mal pagades alhora i ni tan sols així arribar a un sou digne, estem desenfocant el problema veritable amb què ens enfrontem.
La pàgina oficial de Facebook del Barça té 103 milions de seguidors

El Barça, objecte i subjecte comunicatiu

'Barça Studios' és un ens que centralitza la creació, producció i comercialització de tota l'oferta audiovisual del club, inclosa la gestió de Barça TV. És una mena de productora que treballa per 'vendre' el club al món, però des de dins. Els continguts audiovisuals esportius són avui dia una de les mercaderies més rendibles.
Els guàrdies civils de la sèrie 'Altsasu' parlen en català en la versió doblada que n'emet TV3. Imatge: CCMA.

Una mala decisió sobre doblatge a TV3

La llengua no és un element neutre, com sí que ho és si mirem una sèrie feta originalment en anglès i doblada al català, quan no hi ha cap mena de conflicte lingüístic. Sé que el públic de TV3 té una mitjana d'edat alta, però crec que la televisió pública hauria de fer un canvi de rumb, i més si vol captar audiència més jove, acostumada a visionar continguts audiovisuals en versió original en d'altres canals o plataformes.

Fa calor al juliol… i què? No és notícia!

Ja era hora que algú digués públicament, i en directe per la mateixa televisió que el té contractat, que aquestes notícies tan òbvies sobre situacions meteorològiques força normals —una altra cosa és quan hi ha inundacions o desastres naturals extrems— fan sentir vergonya aliena als teleespectadors i alhora molta empatia per als professionals que les pateixen.
Imatge del laboratori de l'Hospital Clínic que fa proves de coronavirus. Foto: ACN

Més ciència als mitjans, si us plau

Em sembla molt lògica i raonable la demanda d'una seixantena d'institucions científiques, col·legis professionals i entitats socials perquè els informatius de la televisió i la ràdio públiques catalanes tinguin una secció específica de ciència. El manifest, fet públic fa unes setmanes, constata que "la nova realitat que ja estem vivint, tant pel coronavirus com per les dramàtiques emergències climàtiques i ecològiques, requereixen més que mai que es posi la ciència al centre de la societat".

El parany de les xifres

Si diem que el país X ha augmentat la capacitat de llits de les UCI en 300 unitats, sense contextualitzar quantes n'hi havia en condicions normals i, per tant, quin percentatge d'increment suposa, no estem oferint una bona informació. Si expliquem que arriben 5.000 mascaretes a l'hospital Y, ens queda el dubte: són moltes?; són poques?; són suficients o insuficients per a les necessitats d'aquell hospital?