Sols davant del perill

Hi ha aquella idea que quan escrius, i parlo sobretot d’articles d’opinió, però no només, t’has d’oblidar de les pressions o mirades que recauran sobre el teu article i escriure amb llibertat de càrrecs mentals. Que quan menys hi pensis i en sàpigues, de les conseqüències que pot tenir l’escrit, millor....

Entrevistes per trobar feina

La promiscuïtat de les xarxes socials, on tothom pot tenir accés a tothom en dinàmica convivència, pot tenir un efecte malèfic: el periodista es pot oblidar que el seu destinatari és el lector i escriure, en canvi, per caure bé a un artista o una discogràfica, tot buscant que li retuitegin l’article per guanyar...

Les músiques proscrites

Hi ha diaris que a les seves seccions de cultura prescindeixen d’informar de determinats gèneres musicals. Com el heavy metal, considerat tot ell com un art menor, i la cançó melòdica i certs fenòmens comercials entesos com a banals. Mai no fan crítiques ni cròniques d’aquests concerts. Senzillament, actuen com...

Et perseguirem a garrotades

Darrerament, en alguns articles i també en alguns tuits, he encoratjat el lector, d’una manera oberta i plana, sense embuts, a escoltar certs discos o a anar a determinats concerts. Això sí, amb mots delicats: “Vés-hi o et perseguirem a garrotades rambla avall”, o alguna cosa semblant, sempre, és clar,...

No entrevisteu Russian Red (per mail)

Quan et diuen que un artista et respondrà l’entrevista per mail és moment de posar-te a tremolar i de prendre totes les precaucions. Cal insistir a l’intermediari (discogràfica, promotor, mànager) que, sisplau, faci saber a l’entrevistat que fóra convenient que escrigui les respostes amb deteniment i evitant els...

Tot és comparable

Fins ara, quan els mitjans culturals diguem-ne tradicionals publicaven les seves llistes del millor de l’any (discos, llibres, pel·lícules...), sempre hi havia aquella vaga remor de fons, aquelles veus disconformes i rondinaires: les llistes, advertien, són oportunistes, reduccionistes i mercantilistes. “La creació...

I vostè, què n’opina?

Quan Lluís Llach feia de cantautor, en els darrers anys si més no, sovint se'l sentia parlar més de política que de música i era corrent que, a la presentació d'un disc davant dels mitjans, dediqués més temps a estendre's sobre Aznar o els Balcans que sobre el món poètic de les noves cançons, els arranjaments o...

A veure qui és més animal

Als crítics de música, cinema o llibres se’ns havia dit que érem pedants, insensibles, poc respectuosos i destructius amb els esforços de l’artista o creador, que s’escarrassa i es juga els quartos amb una obra perquè després vinguem nosaltres a esbudellar-la alegrament. Però ara, els nostres articles semblen...