I això, ho fas per feina o perquè t’agrada?

Fa uns dies me’n vaig anar a París a veure Tom Petty & The Heartbreakers, uns cavallers que mai no ha creuat els Pirineus ni sembla que tinguin intenció de fer-ho. Res de pessebres: 112 euros la localitat a platea i vol low cost. Els temps en que discogràfiques opulentes et convidaven a la presentació del nou...

Insulti’m, faci el favor

Està molt bé que un artista sigui desagradable amb tu durant una entrevista, que s’indigni amb les preguntes, que perdi els papers… Potser pateixes una mica mentre dura el tràngol, però després, davant de l’ordinador, tens una bonica, poètica ocasió de restituir el mal causat en la teva persona descrivint la...

L’agenda és una gàbia

Amb el festival de calamitats que esquitxen els nostres mitjans de comunicació cada dia, també en aquesta finestra de Mèdia.cat, escriure sobre l’ús excessiu del qualificatiu “madur” a la ressenya d’un disc, o queixar-me del tracte rebut a la zona de premsa del Palau Sant Jordi em fa sentir com un frívol i un...

El crític surt de la bombolla

“Jo no vull conèixer els artistes; cal mantenir-hi una distància”, adverteixen alguns crítics musicals. “Compte, no t’hi pots fer amic, perdries la perspectiva!”, afegeixen uns altres. Doncs jo crec que si tens por de conèixer algú, o de les terribles coses que et podrien passar si te’n fessis amic, és...

Periodista? A la cua!

En el món de la música en directe, el dret a la informació trontolla. Hi ha promotors que no et proporcionen una acreditació de premsa si no has publicat abans una informació prèvia per fer-los publicitat. Hi ha certs concerts on no hi ha passis i on totes les entrades s’han de pagar. Sí, pagar per cobrir un acte....

El disc “més madur” i “més personal”

La mandra, l’automatisme, són grans enemics de la humanitat i del periodisme. “Amaral torna amb el seu disc més madur”. ¿Madur per què? ¿Com es medeix aquesta maduresa? Algú anuncia, i molts ho repeteixen, que “Raimon lliura el seu treball més autobiogràfic”. Ah, ¿i això és bo? “Pau Vallvé publica...

I llavors, el públic va vibrar

Fa uns dies vaig anar a un concert que em va semblar un horror, el de Maná al Palau Sant Jordi, però, com gairebé sempre, segons la televisió va ser un èxit espaterrant perquè els mexicans van omplir l’aforament, van desplegar un gran muntatge i el públic va vibrar. Parlem “d’un espectacle de llum, imatge i so...