Autoria Jordina Arnau

Jordi Borràs, fotoperiodista i membre del Grup Barnils, acaba de publicar el seu darrer llibre: ‘Tots els colors del negre’. Una obra que és fruit de la investigació de l’extrema dreta catalana, espanyola i europea que ha dut a terme incansablement al llarg de mitja vida i amb la qual vol arribar a tots els públics.

Davant els discursos d’odi racistes, homòfobs o antifeministes, el millor antídot és la defensa de la diversitat en tots els aspectes. Cal que el periodisme visibilitzi la diversitat social existent, que defugi dels prototips socials reiterats i que es pensin formats que actuïn com a eines formatives i d’empoderament contra uns discursos que es cultiven a base de criminalització

Tenir un Estat a qui li agrada “espantar” és un bon preludi per plantejar una sèrie de true crime centrada en la seva activitat més obscura i que funcioni. Una sèrie que servís per exercir la cultura dels drets humans i dignificar aquest ofici nostre que es degenera a passes de gegant en un mon marcat per algoritmes i fake news que suren en uns fonaments enclavaguerats. 

Que cal avançar en l'àmbit de les energies renovables amb urgència és evident. Que s’ha de fer de la mà del territori i evitar generar més desequilibris i macroinfraestructures per fer negocis privats, també. En plena discussió entre govern i entitats i institucions d’arreu del Principat, aquests són 5 tips per entendre què està passant en la batalla per les renovables a casa nostra.

Encara preval la percepció que l’emoció engrogueix i rebaixa la qualitat informativa. I no és d’estranyar en una societat radicalment patriarcal on aquesta part vivencial s’associa a la feblesa, i la política institucional se’n desmarca 'per se'. Amb tot plegat, em ve present un dels grans lemes feministes: allò personal és polític. I les negociacions no en queden al marge.

Avui fa tot just un any que el paradigma va canviar per gran part de la població que fins llavors havia mirat cap a una altra banda. Aquell 14 de gener es va confirmar el pitjor pronòstic: la petroquímica és, també, una bomba de rellotgeria. La seva història va lligada a mil i un accidents mediambientals que s’han anat trampejant i silenciant en bona mesura, però les tres morts d’aquell dia marquen un abans i un després. 

El Parlament de Navarra va aprovar una moció que insta el Govern Foral a reconèixer la memòria de les víctimes de la caça de bruixes. Potser és una moció simbòlica, però no és casual que es debati el tema actualment i connecta de ple amb el lema feminista dels anys 70 que encapçala aquest article.

L’objectiu del llibre és tan senzill com potent i radicalment transformador: proposa abandonar l’actitud passiva vers la salut que ens inculca el sistema sanitari actual i passar a l’acció per estar bé, per garantir la salut col·lectiva. Desconeixem la capacitat d’autocuració que tenen els nostres cossos, els beneficis de descansar correctament, de tenir contacte regular amb la natura o de compartir allò que ens passa.