crític david fernandez yayo herrero

Les periodistes també han de pagar la factura de la llum

Segur que a molts no us surten els números com per estar subscrits a tot arreu on us agradaria. En el meu cas us ben juro que no, perquè la llista és llarga. Sigui com sigui, el que tenen en comú tots aquests mitjans que ofereixen contingut lliure i de qualitat és que el bon periodisme necessita persones disposades a posar-hi diners.
tito trifol mercè montarà maria lluïsa magaña doblatge

Falten dones? Busquem-les!

Buscar una dona amagada entre una pila de noms masculins que tens molt més a l'abast requereix un esforç extra. Ja sabem que no vol dir que no n'hi hagin, de dones, vol dir que estan invisibilitzades. També sabem que quan investigues una mica i vas més enllà, sovint apareixen donasses potents, amb discurs, capacitat comunicativa i que saben molt bé del que parlen.
Safia Elaaddam és una de les impulsores de la campanya 'Votar es un derecho'. Foto. Safia Elaaddam.

No tothom podrà votar

Al voltant del 13% de les persones que viuen a Catalunya no poden votar perquè són persones migrants o fills i filles de migrants. Els que sí que tenim el privilegi de votar ens hauríem d'escandalitzar davant d'aquesta vulneració d'un dret fonamental tan bàsic que es podria resoldre, per exemple, vinculant el dret a vot a la residència.
La consultora en comunicació Míriam Hatibi (segona per l'esquerra), en una tertúlia a 'El Matí de Catalunya Ràdio' de Mònica Terribas. Imatge: CCMA.

Realitats invisibles

Poso RAC1: entre els tertulians no hi ha cap persona racialitzada. Em passo a la competència i sento la Mònica Terribas. Avui no hi té la Míriam Hatibi: una altra tertúlia protagonitzada únicament per persones blanques.
La cala d'Aiguablava, a Begur, a la Costa Brava. Foto: Dani (Flickr).

Ara que parlem de la Costa Brava

Més enllà de la valuosa lluita de la plataforma SOS Costa Brava i de les notícies que apareixen quan es produeix algun fet puntual, no és fàcil que l'ecologisme i el medi ambient tinguin un espai destacat als mitjans de comunicació.
Assemblea del diari Jornada, que ha decidit tancar portes. Foto: Jornada.

Periodisme sense periodistes

A aquestes alçades ja sabem que el col·lapse (des)informatiu que ens bombardeja cada dia per tots els canals possibles també és una forma de censura. Que cal fer un esforç per separar el gra de la palla i que el bon periodisme necessita ciutadans actius que busquin, valorin i donin suport a la informació de qualitat. A les companyes de la Jornada: gràcies per haver-ho intentat.
Rescat de migrants al vaixell Aquarius, la matinada del 9 al 10 de juny del 2018. Foto: Kenny Karpov / SOS MEDITERRANEE (ACN).

Allau o vides humanes: com explicar l’arribada de persones migrants?

Els tres països del món que més persones refugiades acullen són Turquia, Uganda i el Pakistan, però la tendència general dels mitjans de comunicació a casa nostra reforça la idea d'un creixement desmesurat i sense precedents d'arribades de persones migrants al continent europeu. Per exemple, amb l'ús continuat de paraules com ‘allau’, 'onada', 'caos' o ‘crisi’.