Autoria Laia Creus

Poso RAC1: entre els tertulians no hi ha cap persona racialitzada. Em passo a la competència i sento la Mònica Terribas. Avui no hi té la Míriam Hatibi: una altra tertúlia protagonitzada únicament per persones blanques.

Més enllà de la valuosa lluita de la plataforma SOS Costa Brava i de les notícies que apareixen quan es produeix algun fet puntual, no és fàcil que l'ecologisme i el medi ambient tinguin un espai destacat als mitjans de comunicació.

A aquestes alçades ja sabem que el col·lapse (des)informatiu que ens bombardeja cada dia per tots els canals possibles també és una forma de censura. Que cal fer un esforç per separar el gra de la palla i que el bon periodisme necessita ciutadans actius que busquin, valorin i donin suport a la informació de qualitat. A les companyes de la Jornada: gràcies per haver-ho intentat.

Els tres països del món que més persones refugiades acullen són Turquia, Uganda i el Pakistan, però la tendència general dels mitjans de comunicació a casa nostra reforça la idea d'un creixement desmesurat i sense precedents d'arribades de persones migrants al continent europeu. Per exemple, amb l'ús continuat de paraules com ‘allau’, 'onada', 'caos' o ‘crisi’.

Gràcies per denunciar també al cap de dos dies que un altre home es va abraonar a sobre teu per fer-te un petó durant una altra connexió.

El que costa més de trobar és el context. Macron ha regularitzat la situació d'aquest noi de forma excepcional i a la vegada ha impulsat una nova llei per endurir encara més la política migratòria del país.

La possible relació entre la mort d'un manter i una persecució policial va quedar desmentida, segons una part important de la premsa i mitjans generalistes de l'Estat espanyol. 'La Razón', 'El Mundo' i l''ABC' fins i tot hi afegien una bona dosi d'esperpent: tot plegat havia estat un 'bulo' promogut per Podemos a través de les xarxes socials.