Autoria Laia Creus

Hi ha gent a qui li encanta dir que no li agrada la tele, així, en general, i alguns treuen pit quan expliquen allò que ells no tenen tele a casa (amic, som al 2021 i tots sabem que és possible mirar la tele sense tenir tele). Hi ha una mena de llei no escrita que diu que menysprear la televisió queda bé, fins i tot diria que fa intel·ligent.

Més enllà de constatar canvis positius que ens puguin alegrar, esperançar, o fer barrinar sobre la factibilitat d'una millor manera de fer i de viure, els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat d'explicar la crisi ecològica que estem vivint sense edulcorants de cap mena i amb una mirada llarga. Cal fer saber si és possible o no salvar el planeta sense canviar radicalment de sistema.

Vivim una crisi de valors, de sentit comú, de solidaritat, de justícia. Si us plau, periodistes: no fem el joc als qui volen posar els refugiats i les persones migrades al centre i a l'origen del problema. Pareu de dir 'crisi dels refugiats'.

La Yolanda Sey a 'El llenguado' i la Beatrice Duodu a 'Planta Baixa' estan començant a obrir camí en un canal de televisió on veure-hi una dona racialitzada és, encara, un fet tristament excepcional. M'atreveixo a dir que segurament no els ha estat fàcil arribar-hi. Per negres, per dones, per no haver tingut referents on emmirallar-se.

Segur que a molts no us surten els números com per estar subscrits a tot arreu on us agradaria. En el meu cas us ben juro que no, perquè la llista és llarga. Sigui com sigui, el que tenen en comú tots aquests mitjans que ofereixen contingut lliure i de qualitat és que el bon periodisme necessita persones disposades a posar-hi diners.

Buscar una dona amagada entre una pila de noms masculins que tens molt més a l'abast requereix un esforç extra. Ja sabem que no vol dir que no n'hi hagin, de dones, vol dir que estan invisibilitzades. També sabem que quan investigues una mica i vas més enllà, sovint apareixen donasses potents, amb discurs, capacitat comunicativa i que saben molt bé del que parlen.

Al voltant del 13% de les persones que viuen a Catalunya no poden votar perquè són persones migrants o fills i filles de migrants. Els que sí que tenim el privilegi de votar ens hauríem d'escandalitzar davant d'aquesta vulneració d'un dret fonamental tan bàsic que es podria resoldre, per exemple, vinculant el dret a vot a la residència.

Poso RAC1: entre els tertulians no hi ha cap persona racialitzada. Em passo a la competència i sento la Mònica Terribas. Avui no hi té la Míriam Hatibi: una altra tertúlia protagonitzada únicament per persones blanques.