Infermera pediàtrica del CIS Cotxeres prepara els materials per administrar una vacuna. Foto: Ariadna Creus i Àngel García / Banc d'Imatges Infermeres

Temps d’informació: un bé preuat

De la mateixa manera que no es convida un nazi per parlar de l’Holocaust o un militant de l’Estat Islàmic per parlar de l’Islam, no es pot seguir donant veu a personatges de les lligues antivacunes que atempten directament contra la salut pública.

Ordre o mort en temps de pandèmia

En situacions d’amenaça –i aquesta és sens dubte una amenaça de conseqüències catastròfiques– i sense analogies que permetin beure de l’experiència, els estats tiren d’herència. L’herència en aquest cas és sempre militar. L’Estat treu amb orgull aquell vell caràcter que sempre fa de bon lluir: el patriotisme.

Editorialitzar està en venda

Quin és el cost de l’operació? I quin és el preu per als mitjans de renunciar a oferir informacions als seus lectors sobre l’emergència climàtica amb rigor i veracitat si les principals empreses contaminants poden comprar –tan descaradament- informació al seu servei? Per què les capçaleres posen preu a la seva credibilitat?
obertura any judicial

Més anàlisis per entendre el poder judicial

Després de tants capítols mediàtics lliurats gràcies a la judicialització de la política, estaria bé destinar esforços a identificar els personatges que van sortint en les imatges i fer-ne una mena de croquis i fitxa robot: noms, cognoms, llinatges, vinculacions familiars, antecedents. Associacions a les quals pertanyen. Sentències dictades. Posicionaments polítics expressats públicament.
tv3 nit electoral 26m

De què serveixen les valoracions post escrutini?

Podríem establir els especials electorals com un gènere televisiu? Si, a més a més, com en les darreres eleccions, el final del partit no es coneix fins a l’última foto finish, el relat televisiu té tots els ingredients d’un espectacle de masses.

Tabac, alcohol i apostes esportives

Un informe del CAC advertia que el 45,3% dels anuncis de joc i apostes en línia s’emeten en horari protegit, en el cas de les televisions, i el 84,5% en el cas de les emissores de ràdio.
Portades de les principals revistes del cor espanyoles, el desembre de 2018.

Qui ha articulat la corretja de transmissió de Vox?

Donar veu a qui no la té als platós de televisió ha contribuït a frivolitzar el discurs de Vox. Però qui el normalitza des de fa anys són tots aquests xarlatans de les revistes del cor que omplen revisters, taules de centres cívics i perruqueries i exhibeixen les seves simpaties per un partit franquista, masclista, xenòfob i retrògrad, sense reserves ni tabús.