Autoria Laura Pinyol

Donar veu a qui no la té als platós de televisió ha contribuït a frivolitzar el discurs de Vox. Però qui el normalitza des de fa anys són tots aquests xarlatans de les revistes del cor que omplen revisters, taules de centres cívics i perruqueries i exhibeixen les seves simpaties per un partit franquista, masclista, xenòfob i retrògrad, sense reserves ni tabús.

El més greu són els comunicats que comencen amb un “respectem la llibertat d’expressió però”. Aquest “però”, aquest “però”! Si respectes la llibertat d’expressió no la pots acotar, tan sols, a la legalitat vigent perquè la llibertat d’expressió és, precisament, això: llibertat per dir el que et sembli, sigui legal o no.

Entenc que del Barça se n’ha de parlar i molt, només pel seu pes social, econòmic i emocional és determinant, donant per descomptada la vessant esportiva. Però parlar dels pentinats dels jugadors? De les fotos que han penjat a l’Instagram perquè fa anys que són parella de no sé qui?

Els mitjans dediquen més esforços a l’especulació que no a la informació. Un entreteniment que dura uns dies i persegueix acontentar la curiositat dels usuaris i, al mateix temps, jugar a qui l’encerta, l’endevina.

Tard o d’hora, aquest relat contra la repressió i la deshumanització dels qui avui la pateixen, amb presó o exili, arribarà i calarà l’idea que no és contra l’independentisme, només; és una regressió dels drets civils fonamentals.

El diumenge 14 de gener, el '30 minuts' de TV3 va emetre la història d’una jove estudiant holandesa, l'Emma Caris, que va decidir que filmaria la seva lluita contra l’anorèxia. I amb aquest storytelling es va promoure la falca els dies previs a la seva emissió. El vaig mirar amb expectativa prèvia, generada en part...

No tenia preparada aquesta frase, però em va sortir així dissabte passat quan era dalt de l’escenari del TEDxReus per parlar d’hipersexualització infantil. Els organitzadors em van convidar arran d’uns quants reportatges sobre aquest tema i el procés d’estigma per gènere que, encara avui, es transmeten en...

¿Què faries si et quedessin 48 hores per? Segur que alguna vegada us han fet aquest joc de preguntes: Què faries si? I avui, la pregunta és: t’imagines que estem assistint a les últimes 48 hores d’‘El Procés’ i què fas? Què pots fer? Escriure, informar, fer cròniques, prendre notes per a un diari...