Diverses dones fent una ofrena de flors per totes les víctimes per violència masclista el 25 de novembre de 2021. Foto: ACN. Aleix Freixas

Nom i cara a la violència vicària

Les cròniques obscenes i groguistes són un fàstic que haurien de condemnar-se i exigir retirar-les en pro de l’ètica de la professió. Però, al mateix temps, cal posar nom i cares als assassins, no protegir-los ni disculpar-los. Només entenent que eren homes normals amb vides normals es podran definir polítiques per extremar les precaucions. 
Captura de pantalla de la intervenció de Manuel Monteagudo a La Hora de la 1 a TVE

Contrastar declina amb verificar

Davant d’un boom d’informació insaciable, que es propaga exponencialment com en cap època anterior, els mitjans de comunicació estan obligats a tornar els orígens del periodisme. Es tracta de posar en valor i reconèixer la feina ingent que hi ha darrere de desmuntar històries tan ben travades.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, entrant en un cotxe a la sortida de l'església de Tàrrega, l'any 2017. Foto: ACN, Oriol Bosch

Quan un bisbe penja el bàcul

Plantar-se davant d’un portal a demanar al bisbe emèrit de Solsona si vol justificar-se davant els seus feligresos em sembla un atemptat a la intimitat que no sustenta cap codi deontològic. Almenys, en l’espai dels informatius d’una cadena pública com TV3. 
Primer pla d'un cartell d''España Existe' que sosté un simpatitzant de l'extrema dreta i banderes d'Espanya a una concentració de Vox. Foto: ACN/Anna Ferràs

Caricaturitzar Vox

La resposta d''El Jueves', descarnada i humiliant, és hàbil. Però compte amb ridiculitzar l'extrema dreta i tractar-la d'analfabeta i indocumentada. Reduir-la a una caricatura grotesca també és una manera de blanquejar el seu discurs i contribuir a propagar el seu victimisme.
Belén Esteban comenta a 'Sálvame' el programa en què Rocío Carrasco explica que ha estat víctima de violència masclista per part del seu exmarit, Antonio David Flores. Imatge: Mediaset.

Rociíto, carnassa al circ de la tele-escombraria

El cas de Rocío Carrasco és important perquè qüestiona l’eficàcia dels canals establerts per a les denúncies de les agressions contra les dones. Quan se li retreu que faci sevir la televisió per fer aquesta denúncia, al·legant que no és la via ordinària, que ha cobrat diners per fer-ho i que l’espectacularització de la violència contra les dones li fa un flac favor, ens oblidem que ella ja va recórrer a la justícia.
Els vídeos del Mic són un dels continguts de la televisió pública catalana més vistos en línia. Imatge: CCMA.

Els meus fills ja no miren el Súper3

El repte és pensar com farem que aquesta plataforma, que ha contribuït a la cohesió social i territorial del país, a la normalització del català i al seu coneixement per a població nouvinguda, a la integració i al sentiment de pertinença a un univers compartit, sigui de nou un referent. No per la militància de pares i mares que creiem fermament que és en benefici dels nostres infants, sinó perquè el públic infantil consumidor cregui que és el millor entre la basta oferta.

Infodèmia i infodemiòlegs

Hi ha persones que, sent expertes i eminències en el seu àmbit d’especialitat, es dediquen a barrejar les opinions valuosíssimes i cabdals del seu coneixement sobre epidemiologia, infectologia o càlculs matemàtics amb opinions polítiques. Els últims mesos hem convertit en fars del saber i oracles del futur personalitats que, fins abans de la pandèmia, eren desconegudes per al gran públic.
David Madí arriba a l'edifici d'Aigües de Catalunya acompanyat de la Guàrdia Civil. Foto: Blanca Blay / ACN

Causa general, una màquina de portades i titulars

Cal anar a veure què explica la part implicada; em refereixo per part implicada a la 'brunete mediática' que dóna habitualment cobertura a les operacions policials, amb especial llum i color si són les vinculades al 'Procés'.