Carnets de premsa del Grup Barnils. Foto: Grup Barnils.

Només érem quatre sargantanes i ara mira

Els inicis del Grup Barnils cal anar-los a buscar abans de la fundació oficial, l'any 2001, quan durant la dècada dels 90 una vintena de periodistes ens trobàvem esporàdicament per xerrar sobre el país i la professió. Érem independentistes quan això encara no s'estilava i ens autoanomenàvem sargantanes, tot i que mai he sabut ben bé per què.
Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. Foto: Josep Renalias.

La veu que ens deia bon dia a les vuit

El llibre d'Antoni Bassas és molt més que la crònica d'un temps i d'un país, perquè combina aquest relat amb tot de reflexions sobre el periodisme, sobre la relació entre polítics i periodistes i sobre el gran poder de qui té una eina per colar-se a casa de la gent sense necessitat de trucar a la porta i establir-hi una relació tan íntima que inclou compartir-hi la dutxa o el camí cap a la feina.
Deniz Yucel.

Presoners polítics a Espanya i a Turquia

És a la garjola sense cap acusació formal, més enllà de càrrecs de sedició i propaganda terrorista. Veient com actua i com bloqueja el seu cas la justícia del país, l’única esperança que li queda és el Tribunal Europeu de Drets Humans. Són molts els qui es refereixen a ell directament com a ostatge, més que no pas com a presoner o presoner polític. Us sona la música?

Periodisme d’estat

Mentre llegia l’article “Una de titulars”, que va publicar Joan Vila i Triadú dijous passat a Mèdia.cat, em va tornar a aparèixer la portada d’El País del passat 8 de desembre clarament dibuixada davant dels ulls. Hi ha titulars que ens hem acostumat a llegir a l’ABC i La Razón, òbviament també als...
Manifestants protesten per l'ofensiva estatal contra el referèndum.

Un dia que durarà anys

Dimecres va ser un dia llarg i molt especial. L’avís de l’ACN em va arribar al mòbil a les 8.12 hores: “La Guàrdia Civil entra al Departament d’Economia de la Generalitat”. Van seguir altres avisos de registres i detencions, però aquest primer ja va ser suficient per fer-me desviar de la ruta habitual en...
Can Dündar

Can Dündar, un entre tants

Can Dündar és, per dir-ho a la manera d’Ovidi, un entre tants. Un entre tants periodistes perseguits al món per publicar notícies. Un entre tants periodistes exiliats al món per haver-se enfrontat al poder establert. Un entre tants periodistes al món que ha posat el compromís amb la professió i la societat per...
carnaval

El carnaval del periodisme

Antigament, quan la religió encara era omnipresent a la societat i la gent tenia certa por de cometre pecats, el carnaval era aquella època de l'any en què la permissivitat precedia els rigors i les abstinències de la quaresma. Amb la protecció d’una màscara o d'una disfressa, la gent participava de festes i...