multimilionari Bahrain nen peruà pobre

Esgotant la primavera

El relat ensucrat de bonhomia d’un magnat, rematat, curiosament, per un anunci de La Caixa que publicita la seua contribució al Banc d’Aliments, em fa arribar a la conclusió, un dia més, que estem perduts.
Una persona observa un manglar a Celestún, Mèxic. Foto: Ismael Alonso.

Heu vist mai un manglar?

És festiu i en comptes de Twitter, he obert Habitantes, la tercera revista anual en paper del projecte periodístic Revista 5W. Vull parlar-vos, precisament, de les publicacions en paper que editen periòdicament molts mitjans primordialment digitals. Quan va morir el paper, ressuscitaren el paper. Els fa guanyar profunditat i calma.
Vivian Gornick (dreta), en una conversa amb Anna Guitart al festival Primera Persona, a Barcelona, el maig de 2018. Foto: © CCCB, Miquel Taverna, 2018.

Llegir-nos, llegir-vos, llegir-les

No deixeu de llegir-les si en teniu ocasió. Llegim dones. Recomanem dones, també als homes. Fem créixer la llista de llibres de dones, sobre dones, feminisme i mitjans, sobre tots els temes del món, i divulguem-los des dels nostres espais d’expressió.
Tertúlia al programa 'Hora 25' de la Cadena Ser, conduït per Àngels Barceló. Foto: Cadena Ser.

Explicar els privilegis

No entenia el tertulià la ràbia de les dones quan protesten i criden “ens estan matant”. És clar. No sé quantes vegades, passats els trenta, li hauran dit 'nena'; ni quants cops li hauran tocat el cul a un ascensor o un cotxe l’haurà seguit pel carrer.
"La mitad del camino", la publicació editada aquest novembre per Podemos. Foto: Podemos.

Dieta mediàtica: tres plats i postres

Pot no fer olor de 'caca', pot editar-se a cinc columnes i tindre una portada, pot emprar un llenguatge feminista. Podemos pot editar un butlletí, repartir pamflets, fer propaganda. "La mitad del camino" pot ser moltes coses, però no és un diari.
El riu Xúquer al seu pas per Cullera, a punt de desembocar, el desembre de 2016. Foto: ACN / Ajuntament de Cullera.

Notícies de països llunyans

El cadàver d’una dona va aparéixer surant al riu Xúquer, al seu pas per Cullera. En un primer moment sospitaren que es tractava d’una dona de la qual s’havia denunciat la desaparició. Però trobaren la seua documentació i conclogueren que «en realitat era una estrangera». En realitat?
La selecció de França es proclama guanyadora del Mundial de Futbol masculí del 2018 a Rússia. Foto: www.kremlin.ru / Wikimedia Commons.

Realitat reduïda

Acostumem a adjectivar els torneigs de dones —lliga femenina, bàsquet femení, mundial femení—, però mai els d’homes. No hi ha 'una' selecció, no hi ha 'un' mundial, però ho sembla i el mundial i la selecció es converteixen en els únics, en els universals.
Un 'frame' de "Big boys gone Bananas!*", sobre la lluita d’una petita productora cinematogràfica sueca contra una gran empresa bananera arran d’un documental de denúncia que la darrera intenta censurar.

Les mil i una formes de la publicitat

Em va cridar l’atenció que el destí dels articles pels quals em pagarien fora la versió digital de mitjans de comunicació generalistes, «tradicionals». A diferència d’altres casos en què sí que veiem clarament que hi ha una empresa o una fundació que paga la producció dels continguts, cap distintiu permetia diferenciar els textos que jo escriuria d’una informació periodística.