Autoria Matilde Gordero

És festiu i en comptes de Twitter, he obert Habitantes, la tercera revista anual en paper del projecte periodístic Revista 5W. Vull parlar-vos, precisament, de les publicacions en paper que editen periòdicament molts mitjans primordialment digitals. Quan va morir el paper, ressuscitaren el paper. Els fa guanyar profunditat i calma.

No deixeu de llegir-les si en teniu ocasió. Llegim dones. Recomanem dones, també als homes. Fem créixer la llista de llibres de dones, sobre dones, feminisme i mitjans, sobre tots els temes del món, i divulguem-los des dels nostres espais d’expressió.

No entenia el tertulià la ràbia de les dones quan protesten i criden “ens estan matant”. És clar. No sé quantes vegades, passats els trenta, li hauran dit 'nena'; ni quants cops li hauran tocat el cul a un ascensor o un cotxe l’haurà seguit pel carrer.

Pot no fer olor de 'caca', pot editar-se a cinc columnes i tindre una portada, pot emprar un llenguatge feminista. Podemos pot editar un butlletí, repartir pamflets, fer propaganda. "La mitad del camino" pot ser moltes coses, però no és un diari.

El cadàver d’una dona va aparéixer surant al riu Xúquer, al seu pas per Cullera. En un primer moment sospitaren que es tractava d’una dona de la qual s’havia denunciat la desaparició. Però trobaren la seua documentació i conclogueren que «en realitat era una estrangera». En realitat?

Acostumem a adjectivar els torneigs de dones —lliga femenina, bàsquet femení, mundial femení—, però mai els d’homes. No hi ha 'una' selecció, no hi ha 'un' mundial, però ho sembla i el mundial i la selecció es converteixen en els únics, en els universals.

Em va cridar l’atenció que el destí dels articles pels quals em pagarien fora la versió digital de mitjans de comunicació generalistes, «tradicionals». A diferència d’altres casos en què sí que veiem clarament que hi ha una empresa o una fundació que paga la producció dels continguts, cap distintiu permetia diferenciar els textos que jo escriuria d’una informació periodística.

“El fotógrafo” és un capítol de Radio Ambulante, un programa de podcast en espanyol que explica històries llatinoamericanes provinents de tots els països de parla hispana, incloent-hi els Estats Units.