Autoria Mercè Cabanas

Una agència informativa feminista amb seu a la Ciutat de Mèxic fa envermellir el discurs patriarcal i aconsegueix visibilitzar els avenços que anem aconseguint, les lluites inaturables de dones arreu de la República Mexicana i els guanys arreu del món.

Avui escombro cap a casa. M’agrada això d’escombrar. És la feina casolana que més a gust faig. I en sé. Potser perquè vaig escombrar molts dies una entrada feta de lloses, entremig de les quals la pols hi brollava sense aturador. M’agraden els carrers nets, però no de gent diversa -com volia l’Albiol-...

Busco un concepte enmig de vells apunts –aquí Google no em serviria– i em trobo casualment una columna de fa 23 anys de la defensora del lector d’El País, Soledad Gallego-Díaz. Gallego-Díaz respon a la pregunta: “¿són vostès independents?”. La respon a partir d’acceptar que hi ha pressions contínues...

Dissabte passat, 25 de novembre, es va celebrar el Dia internacional contra la violència vers les dones. Una d’aquelles dates que, quan dirigia un periòdic, més d’un redactor em recriminava: “ja hi tornem a ser, a tractar temes de dones”. I jo els responia: “ja hi tornem a ser mentre no hi hagi igualtat de...

“Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’Estat espanyol han de ser ateses...”. Així comença el darrer paràgraf de l’article conjunt que avui publiquen 22 mitjans...

La majoria dels que podríeu llegir aquest article teniu molta altra feina, explicant als vostres mitjans aquests dies històrics. Els que estem a l’atur podem apuntar pàgines viscudes al carrer, sense la prosa d’en Folch i Torres, com a ciutadans o –en el meu cas– com a pobletana d’una vila de poc més de 6.000...

Quan has treballat en un mitjà com Televisió Espanyola coneixes de primera mà les dificultats que tenen els professionals honestos i rigorosos per fer la seva feina. També saps les traves que et posen alguns ciutadans en cobrir esdeveniments pel país pel fet de no ser la “nostra”. Però amb empatia i seriositat...

Sabeu millor que jo que això dels premis va sovint d'intercanvis. Però aquest dimecres passat, 19 de juliol, la Sala de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona –quina angoixa els sanguinaris murals de Sert- es va omplir per lliurar un premi més que oportú. La periodista mexicana, de pare basc exiliat, Carmen...