roces

‘Roces’ i ‘cariños’ a Ponent

L'ecosistema comunicatiu de Ponent és un reflex natural de la distribució de població d'aquestes comarques: Lleida com a gran centre i, a molta distància, tota la resta. Mentre Girona té una Figueres de contrapès, Tarragona té Reus, Manresa té Vic i Tortosa té Amposta, Lleida no té ombra, ho xucla tot. La segona...

La nota de premsa

Quan em vaig començar a posar a Twitter, tenia el costum de no seguir perfils de mitjans de comunicació. Buscava un pur divertiment, i llegir titulars cada dos per tres em sobrepassava, em feia nosa. Però poc a poc vaig anar afegint ara un mitjà, ara un altre, sobretot de Ponent, que és on treballo. Això m'ha portat...

El digital no ho té magre, no

Ja comença a fer força temps que corre la brama, més o menys paral·lela a l'esclat de la crisi, que els mitjans de comunicació en paper tenen els dies comptats. El paper està mort i el futur serà digital o no serà, es diu -amb més contundència com més es tenen les garrofes al món digital-. Que cauen ingressos i...

La baralla

Quan dimarts passat llegia l'article que la Bel Zaballa publicava aquí mateix sobre els eufemismes interessats, em va venir al cap la freqüent qualificació que es fa de les agressions feixistes com a baralles entre bàndols. Qui m'havia de dir que tot just tres dies després, a Manresa, en tindríem un nou cas, i ben...

Dosi extra de valentia

Aquesta primavera escrivia aquí mateix sobre el que considerava el primer requisit per al periodisme local, la proximitat amb l'entorn del qual s'informa. Una proximitat que genera, o hauria de generar, un interès especial de qui escriu la notícia per les coses que passen al seu municipi o comarca i per explicar-les amb...

Tres dies d’octubre

El mes passat hi va haver a Barcelona tres actes públics de la ultradreta espanyolista en qüestió de 20 dies. La concentració de Plataforma per Catalunya (PxC) a la plaça de Sant Jaume el dia 2, la celebració del 12 d'octubre a Montjuïc -amb concert nazi posterior a Poblenou- i la protesta falangista davant de la...

Contra la immediatesa

Els articles sobre els canvis d'hàbits que ha provocat Twitter són ja un lloc comú i una cosa pesada, tant d'escriure com de pair. Per tant, me n'abstindré, tant de parlar-ne -bé, només una mica- com d'usar-lo com a font informativa. I és que ara els periodistes sembla que no podem viure sense seguir els perfils de...

Polítics, mestres i periodistes

El concepte “mitjans de comunicació”, així en sentit ampli i abstracte, és un dels més recurrents en qualsevol conversa i en qualsevol opinió que pretengui avaluar l'estat de les coses. Quan apareix és per ser la diana de tots els mals, una diana que comparteix amb “els polítics” i “l'educació”. Quan...