Manifestació contra el racisme a Barcelona. Foto: Mar Vila / ACN

Defensar el dret a protestar

Debatem sobre la idoneïtat dels mètodes de protesta i plantegem alternatives, si cal. Fem-ho, però, evitant criminalitzar unes protestes necessàries i examinant les retallades de drets que s’amaguen rere el discurs de la seguretat. Hi ha exigències que no poden esperar fins que acabi la pandèmia: mentre debatem, el racisme sistèmic mata.
Pagament de productes a un mercat de Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona

La crisi com a sistema

En lloc de fer de caixa de ressonància acrítica als informes d’entitats com l’FMI, incorporem veus que puguin realitzar anàlisis en profunditat de la situació. Donem espai mediàtic a la reflexió sobre possibles alternatives a les fórmules clàssiques de rescat. L’economia no és només el ball de xifres verdes i roges a les pantalles de Wall Street. L’economia és, abans que res, la gestió dels béns i les necessitats comunes: també les cures, els afectes, les xarxes de suport comunitàries. Parlem d’això, també, a les portades.

L’extrema dreta apunta, els mitjans disparen?

Alguns mitjans de comunicació, esperonats per la resposta de les audiències als discursos racistes, han encoratjat més o menys activament el discurs criminalitzador contra infants i joves migrants en general i, en concret, contra els que habiten al centre d’Hortaleza.
rac1 estudi 1

El Món a RAC1: del políticament correcte al socialment responsable

Un editorial del programa es fixava en una agressió sexual comesa presumptament per joves que han migrat sols. Si els agressors fossin menors d’edat acompanyats i nascuts aquí, en parlaríem igual, li donaríem el mateix espai mediàtic? Quins paràmetres determinen l’interès periodístic d'una agressió? Allò que en justifica la noticiabilitat és la procedència de qui comet l'agressió o l'agressió en si mateixa?
dona neteja finestra casa

Les treballadores de la llar i les cures, als mitjans: de víctimes a subjectes polítics

Sovint els mitjans de comunicació parlen de les treballadores de la llar i les cures des d'una perspectiva victimitzadora o criminalitzadora, però rarament presenten el col·lectiu com a subjecte de drets. Més de 630.000 persones a tot l’estat (de les quals un 90,5% són dones) s’exposen a profundes discriminacions al seu lloc de treball. L’informe 'Tras la puerta' ha analitzat la cobertura que en fan els principals mitjans.
Àlex Font Manté, Albert Cardanet, Natàlia Vila i Albert Martín, periodistes de l''Ara', reben el Premi Barnils de Periodisme d'Investigació en categoria d'obra publicada, lliurat per Ferran Casas, president del Grup Barnils. Foto: Jordi Borràs.

Font, Martín, Vila, Cadanet: “Encara no sabem tot el que va passar després de l’1 d’octubre”

Els periodistes del diari ‘Ara’ Àlex Font Manté, Albert Martín, Natàlia Vila i Albert Cardanet van rebre ahir el Premi Barnils de Periodisme d'Investigació en categoria obra publicada per una sèrie de reportatges que va destapar la fuga massiva de capitals dels bancs catalans per ordres polítiques després de l’1 d’octubre, que va derivar en un èxode de seus socials d’empreses.

Mèxic: el quart poder a la corda fluixa

“Un periodista no és un client rendible”, li van dir al reporter mexicà Jacob Morales en intentar contractar una assegurança de vida. Al seu país maten una mitjana de 8 periodistes cada any -només un 10% dels casos es resolen- i la majoria treballen entre salaris miserables, amenaces, pressions i empresonaments.