Autoria Mireia Pérez Carretero

Alguns mitjans de comunicació, esperonats per la resposta de les audiències als discursos racistes, han encoratjat més o menys activament el discurs criminalitzador contra infants i joves migrants en general i, en concret, contra els que habiten al centre d’Hortaleza.

Un editorial del programa es fixava en una agressió sexual comesa presumptament per joves que han migrat sols. Si els agressors fossin menors d’edat acompanyats i nascuts aquí, en parlaríem igual, li donaríem el mateix espai mediàtic? Quins paràmetres determinen l’interès periodístic d'una agressió? Allò que en justifica la noticiabilitat és la procedència de qui comet l'agressió o l'agressió en si mateixa?

Sovint els mitjans de comunicació parlen de les treballadores de la llar i les cures des d'una perspectiva victimitzadora o criminalitzadora, però rarament presenten el col·lectiu com a subjecte de drets. Més de 630.000 persones a tot l’estat (de les quals un 90,5% són dones) s’exposen a profundes discriminacions al seu lloc de treball. L’informe 'Tras la puerta' ha analitzat la cobertura que en fan els principals mitjans.

Una oportunitat perduda per desemmascarar la instrumentalització política de les dones migrants per part del PP en precampanya electoral.

Els periodistes del diari ‘Ara’ Àlex Font Manté, Albert Martín, Natàlia Vila i Albert Cardanet van rebre ahir el Premi Barnils de Periodisme d'Investigació en categoria obra publicada per una sèrie de reportatges que va destapar la fuga massiva de capitals dels bancs catalans per ordres polítiques després de l’1 d’octubre, que va derivar en un èxode de seus socials d’empreses.

“Un periodista no és un client rendible”, li van dir al reporter mexicà Jacob Morales en intentar contractar una assegurança de vida. Al seu país maten una mitjana de 8 periodistes cada any -només un 10% dels casos es resolen- i la majoria treballen entre salaris miserables, amenaces, pressions i empresonaments.