El llenguatge militar no construeix cap “nosaltres”

Sobta el poc qüestionament que, tant des dels mitjans espanyols com catalans, es fa al fet que part de la comunicació governamental de la gestió d’aquesta crisi recaigui en mans del més alt comandament militar de l’Estat. En l’àmbit polític, l’elecció d’un militar com a portaveu és una elecció de difícil defensa. En l’àmbit comunicatiu, transmet la sensació que el caos es pot desfermar en qualsevol moment.
Cuixart i Sànchez, dirigint-se als manifestants des de sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil, la nit del 20 de setembre de 2017. Foto: ACN / Àlex Recolons.

Un any de l’empresonament dels Jordis: la innocència tramposa del relat

L’article de La Vanguardia dibuixa un passat distòpic, en el qual Cuixart i Sànchez van comminar “el poble català” no a sortir al carrer a defensar les institucions –les seus de les quals eren, el 20 de setembre de 2017, dia dels fets, regirades per la Guàrdia Civil espanyola–, ni a votar l’1 d’octubre, sinó a “proclamar la independència de Catalunya”.

El capital català que construeix l’Europa fortalesa El negoci, cada vegada més lucratiu, de les fronteres europees té ramificacions al nostre país. Algunes de les beneficiàries pels contractes d’agències com Frontex tenen presència a les principals ciutats dels Països Catalans.

La societat catalana ha demostrat un compromís ferm amb l’acollida de les refugiades que sobreviuen, avui, a les portes d’Europa, fugides de conflictes armats, polítics, econòmics i mediambientals. Però aquesta mateixa Europa destinava, l’any 2015, un total de 15.000 milions d’euros a convertir el continent en una fortalesa infranquejable. Es preveu que, l’any 2022, aquesta xifra augmenti fins als 29.000 milions d’euros...