#sensesenyal

Va ser l’altre dia. No pas un dia qualsevol sinó aquell dia. I, probablement, per això va passar gairebé desapercebut. Perquè mentre els carrers ens vessaven de somriures i banderes, l’Onze de Setembre que ja és tot un punt d’inflexió en la nostra història, resulta que quilòmetres enllà, a ponent, es...

Qui plorarà per Canal 9?

L’altre dia, un d’aquells diputats “quesejodan”, esfèric i acomodat d’impunitats, se’n fotia, via twitter, de les protestes pel desmantellament de Canal 9: però no havíem quedat que era un niu de manipuladors a sou del pp?, deia -reia-, de què es queixen, ara, si els fem fora? Quina gràcia, el...

El comissari Piqué

Anava llegint la notícia i gairebé no m’ho podia creure. No pas perquè fos cap sorpresa, aquesta vella pràctica policíaca que anunciava el loquaç comissari, sinó per la manera tan clara amb què quedava descrita. Tan explícitament s’expressava el personatge, de fet, que semblava una paròdia. Però no és...

‘Sense incidents’

Per comoditat, per mandra, perquè potser així sembla més professional o no sé per quins set sous, repetim frases prefabricades que se suposa que serveixen per fer el missatge més entenedor o més original però que, en realitat i sovint (gairebé sempre, penso, però deixem-ho en sovint), són mers clixés que...

Xiquets que mosseguen policies

Mai no he notat que em cridés la cosa corporativa, el lligam de la selva, la mirada gremial. Fins fa ben poc, me’n sentia, de vegades, mig culpable i em resignava a pensar que devia ser un defecte que tenia, com un pecat original: vaig arribar al periodisme des del camí tortuós de la literatura, per amor de lletra,...

València, diaris, febrer

Van plegar un dia, patam, amb nocturnitat i sense avís. Fins i tot els subscriptors, van deixar desemparats, contemplant potser amb incredulitat aquells paperets que els permetien bescanviar un val per un diari. I que de cop ja no. Un amic, l’Enric, que el llegia pràcticament des del primer dia, que el passejava per...

TV3 a la picota?

Encara no els ha pres possessió un nou govern que ja marca per on vol que vagin les coses. Poc que importa ni mica ni gaire ni gens que les imatges siguin sangoses i carpetovetòniques, que la transmissió sigui cara, que l’audiència sigui microscòpica: el PP té un projecte al cap, un projecte de fer (el seu) país...

Ja tenim fallera major!

"Dues noves reines", escrivia un diari de paper al titular de portada. Grans fotografies, pluja de tòpics carpetovetònics, pàgines i pàgines d'iteracions que voregen la paròdia. Cada any és exactament igual. Varien els noms i potser el color dels cabells, però és exactament igual exactament igual exactament...