Autoria Pep Valenzuela

Hem deixat enrere un temps en què les jornades i fets «històrics» eren el pa de cada dia. Un recurs descriptiu i argumental del qual segurament hom va abusar. Més enllà, però, de la conveniència, efecte banalitzador o frivolitat d’aquestes visions de la realitat, la caracterització implicava una perspectiva de futur, generalment positiva o, fins i tot, èpica. Res a veure amb el que vivim ara.

La perspectiva del neuromàrqueting governa també, almenys en grau considerable, el fer i funcionar de mitjans de comunicació. «La intimitat de les persones és l’objecte central de l’espectacle», al mateix temps que «l’esdeveniment polític es transforma en tragèdia domèstica», reflexionava la filòsofa brasilera Marilena Chaui.

Mitjans de diferents països han recollit els moviments socials, des de Hong Kong al Sudan, passant per Equador i Xile, proposant en general motius que podrien unir-los. Entre els més habituals hi ha la resposta o la protesta contra règims, governs o marcs institucionals autoritaris o immunes al canvi, o més genèricament contra les conseqüències de la globalització i les polítiques neoliberals.

Diuen que el que ve seria una 'grosse koalition' a l'alemanya, que no té res de nou i que uneix els anomenats conservadors i socialdemòcrates (dreta i esquerra) en les qüestions suposadament fonamentals (per a qui?).

En què pensaven, les forces crítiques i antagonistes o alternatives, més o menys d’esquerres, més o menys revolucionàries, els moviments socials, els sindicats... que no s’han preocupat ni mínimament de fer res prou seriós en aquest terreny, el de les informacions, opinions, debats, dades que permeten entendre i interpretar la realitat, on es juga cada dia el futur de la nostra societat?