Imatge d'arxiu del rei Felip de Bèlgica. Foto: Getty

El perdó del rei belga pel colonialisme enmig de la Covid-19

En hores en què de forma quasi unànime es considera que caldria replantejar-s’ho tot, seria bo començar per fer servir, especialment els mitjans de comunicació, conceptes que facilitin entendre la realitat en la seva complexitat. Tant pel que fa a les relacions que creen desigualtat dintre dels nostres països com entre les nacions del món.
Un operari desintectant els contenidors de brossa. Foto: Ajuntament de Barcelona

Dies històrics, fi de la història i alternatives en marxa

Hem deixat enrere un temps en què les jornades i fets «històrics» eren el pa de cada dia. Un recurs descriptiu i argumental del qual segurament hom va abusar. Més enllà, però, de la conveniència, efecte banalitzador o frivolitat d’aquestes visions de la realitat, la caracterització implicava una perspectiva de futur, generalment positiva o, fins i tot, èpica. Res a veure amb el que vivim ara.

Publicitat, emocions, mitjans i espectacle en temps de xoc col·lectiu

La perspectiva del neuromàrqueting governa també, almenys en grau considerable, el fer i funcionar de mitjans de comunicació. «La intimitat de les persones és l’objecte central de l’espectacle», al mateix temps que «l’esdeveniment polític es transforma en tragèdia domèstica», reflexionava la filòsofa brasilera Marilena Chaui.

El vincle entre les protestes a Xile, França, l’Equador… i Catalunya

Mitjans de diferents països han recollit els moviments socials, des de Hong Kong al Sudan, passant per Equador i Xile, proposant en general motius que podrien unir-los. Entre els més habituals hi ha la resposta o la protesta contra règims, governs o marcs institucionals autoritaris o immunes al canvi, o més genèricament contra les conseqüències de la globalització i les polítiques neoliberals.

No podem entendre, no ens podem entendre

Diuen que el que ve seria una 'grosse koalition' a l'alemanya, que no té res de nou i que uneix els anomenats conservadors i socialdemòcrates (dreta i esquerra) en les qüestions suposadament fonamentals (per a qui?).

Periodisme local i democràcia

En què pensaven, les forces crítiques i antagonistes o alternatives, més o menys d’esquerres, més o menys revolucionàries, els moviments socials, els sindicats... que no s’han preocupat ni mínimament de fer res prou seriós en aquest terreny, el de les informacions, opinions, debats, dades que permeten entendre i interpretar la realitat, on es juga cada dia el futur de la nostra societat?