Periodistes davant llibreta i ordinador. Foto: Unpslash

Dependre de les persones permet ser independent?

Només volem dependre de les persones, sí, ens sembla la fórmula perfecta, tanmateix no és una opció gens fàcil. Aquestes persones de qui volem dependre són les mateixes que intenten posar el seu granet de sorra a tants altres projectes transformadors, les mateixes que han de pagar més de la meitat del seu sou per un lloguer i que han vist créixer les desigualtats i la precarietat amb aquests dos anys de pandèmia.
Concentració a Barcelona per condemnar la violació i agressió d'una menor. / Foto: ACN. Blanca Blay

La ‘rerevictimització’ dels mitjans

És evident que cal informar de les violències sexuals als mitjans, explicar-les, visibilitzar-les, però mai sense tenir en compte com aquestes informacions poden afectar a les agredides. Es parla molt de la revictimització a la qual estan sotmeses una vegada s'inicia el procés judicial. Però si el poder judicial revictimitza, en molts casos els mitjans de comunicació 'rerevictimitzen', perquè exposen l'agredida a noves violències.
Primer pla d'un micròfon. Foto: Pixabay

“Ara faré un podcast”

Es parla del boom dels podcasts, un mitjà de comunicació a l’abast de qualsevol que està substituint el que es coneixia com a ràdios lliures, però que, alhora, les grans plataformes han aprofitat per treure’n beneficis i per encetar una guerra pels continguts. És realment una revolució o una manera més de fer ràdio?
Les xarxes socials i la influència. Foto: pxfuel.

‘Influencers’, un nou mitjà de comunicació?

Un 'influencer' és algú que té certa credibilitat a les xarxes socials, on té un nivell de presència rellevant, fet que pot convertir-lo en un prescriptor molt important per les marques... Però també pot fer que es normalitzin, per exemple, discursos com la cultura de la violació?
Manifestació feminista a Vic, el 8 de març de 2021. Foto: Sara Blàzquez / Setembre.

El moviment feminista no és una font menjadora

El diari de referència d'Osona de la setmana del 8 de març, després d’una setmana d’activitats carregades de contingut organitzades per un centenar de dones que van culminar amb una manifestació a Vic, en publicava un peu de foto a la pàgina 18, amb una foto d’una foguera. La manifestació? Enlloc de les 56 pàgines del diari. Les fonts de les dues úniques notícies sobr el 8-M: alcaldesses i regidores d’ajuntaments.
Una càmera grava com un manifestant passa pel davant d'una barricada de contenidors cremant a Barcelona. Foto: Laura Fíguls / ACN.

En diuen foc, quan volen dir fum

La manca de salut de les llibertats a l’Estat espanyol no entra (en la majoria de casos) a l’agenda dels mitjans fins que les manifestacions esdevenen violentes i hi ha enfrontaments amb la policia. La cobertura de la majoria de mitjans destaca la suposada violència, la versió de l’Ajuntament, dels Mossos, del poder, i no el fons de la qüestió, el motiu pel qual les persones protesten.
Damià Badia, responsable de comunicació del Baxi Manresa, recull el premi 'Plàtan' en el lliurament dels Premis Periodistes de la Catalunya Central. Foto: S. Redó / Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Periodistes alliçonant periodistes

Al·lucinada vaig quedar en saber que un col·lega de professió va “guanyar” el premi Plàtan que, en definitiva, serveix per dir-li que no fa bé la seva feina, i encara més al·lucinada em va deixar que qui concedeix el premi és la delegació a la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes.
Una dona treballant a casa. Foto: Karolina Grabowska (Pixabay)

Teletreball o teleexplotació?

El teletreball hauria de generar flexibilitat, que no vol dir treballar a totes hores o ser present virtualment, encara que s’estigui malalta. I també aïlla física i socialment, ens fa trobar a faltar el recolzament de les companyes de feina en el dia a dia, i dificulta l’organització entre treballadores, així com el contacte amb les representants sindicals, si n’hi ha.